Jornada 5, Llevant 2-4 Barcelona

Cap de setmana de La escopeta nacional, canviant la cacera i la finca pel Gran Premi de F1 i un circuit urbà pagat per tots (al temps). Fins a 20.000 VIPs, sinònim que els aficionats han pagat el gust i les ganes per compensar el parasitisme patriòtic, i poder veure un tram de circuit des d'esplanades pròpies d'un camp de refugiats. Ha estat poètic veure Florentino departint amb Pedrerol: l'un assegut en un carret de golf i l'altre de peu, en una escena digna de thriller policial de corrupteles.

La capacitat de Madrid de convertir tot el que toca en un esdeveniment ranci és digna d'estudi. Ve el Papa i li posen Manolo Lama a cridar-li gols a l'orella; munten un Eurobasket o un torneig de tennis i posen butaques blanques a les primeres files per als VIPs, que es vegin bé, tot i que després no animin o arribin tard després del descans farcits de canapès. Tot de cara a la galeria i la faràndula local mentre arraconen i sagnen l'aficionat mitjà. I ja no parlem de l'obra magna del madrileñisme grandiloqüent, el Bernabéu, la Cova d'Alí Babà. El camp real s'assembla al render el mateix que jo a George Clooney. La coberta a vegades va i a vegades no, la gespa la pinten de verd perquè l'invent funciona a mitges, la il·luminació exterior és un projector i, com va dir un aficionat a Twitter fa un temps, «es veu lo de dins».

El Llevant, que no ha pogut mantenir jugadors clau en la salvació de la temporada passada gràcies al Fair Play de La Liga—que sembla dissenyat per arruïnar qualsevol plantilla—i que pel camí va vendre també Carlos Espí (el Panzer de Tavernes, el nou Morientes, el Joselu 2026, el nou home-gol-miracle dels de l'èpica), arriba al partit havent guanyat un sol enfrontament, això sí, 5-2 al Betis (tots els gols que ha marcat a la lliga són allà); la resta, una derrota i dos empats. L'any passat el Barça en va sortir viu remuntant un 2-0 i gol de rebot de Lamine a l'últim minut, però clar, això era el Barça Flick 2.0; el d'avui és la versió 3.0 amb els últims updates de Deco i el 1:1. Més ràpid, més fluid i amb menys pantallassos blaus.

  • Onze de gala i això inclou Eric, Espart i Maldini, i Raphinha de 9: té mèrit lo de Flick.

  • Homenatge als campions del món, sense incidents.

  • Espart, xut creuat des de la frontal, Rodri, Raphinha, Fermín i Espart, gol, 0-1.

  • Cinquè partit de lliga, titular en tots, deixant Balde i Cancelo a la banqueta i jugant de migcampista quan l'equip té la pilota. En uns anys recordarem l'estiu del 2026 com el de l'aparició d'Espart i no el culebrot de Julián.

  • La pilota corre menys que un davanter del Madrid a la pressió: secarral d'època.

  • Cubarsí per a Fermín, que condueix des de la frontal pròpia fins a mig camp, la posa per a Raphinha que la baixa després que el defensa la toqui, supera el porter, passada enrere des de la línia de fons (entre les cames del porter) i Lamine cap a dins, gol, 0-2.

  • Calma xitxa fins que en una jugada del Llevant Maldini rep un cop de colze a la cara («es dona amb el colze», segons Carlitos, quan resulta que el jugador del Llevant aixeca el colze com si estigués fent tríceps). Segueixin jugant; i després, en el rebuig, li foten una planxada monumental a Pedri a la canella i el públic protesta com si li estiguessin ficant la mà a la cartera, demanen penal de Pedri i des de la cabina deixen el dubte flotant (i a més hi havia fora de joc previ). Per acabar de reblar l'esperpent, l'entrenador del Llevant se'n va a per Flick o a cridar-li al quart àrbitre sense conseqüències (després veuen Mourinho i es caguen).

  • Els nostres amics de Movistar destaquen que el joc del Barça no és una vendaval d'ocasions. El que tu diguis.

  • Pausa d'hidratació i surt el Llevant com si fos una matinada de la Ruta del Bakalao; Espart salva una ocasió de gol estorbant lo just. Ha sigut veure la sang de Maldini després del cop de colze i s’han vingut amunt: són les seves tradicions.

  • Xavi Espart ja ha fet tres accions de ficar el cos per superar, recuperar i emprenyar que te les signa un veterà dels que es passen la vida en equips ascensor.

Segona part

  • Problema mèdic a la grada, sembla que relacionat amb la calor: coses de posar partits a les 16:15, La Liga.

  • Christensen per Maldini.

  • El mai vist: Raphinha se la deixa a Lamine dins de l'àrea, Lamine reclama un penal clar per mans, mentre l'àrbitre s'ho pensa i no es mulla, decideix continuar la jugada i el mateix defensa de les mans li escombra el peu a Lamine: penal. Ara sí, gol, 0-3.

  • Diu Iturralde, «Itu» per als amics, que això no és penal en la vida. Passa que l'Itu i el Mateu estan on estan perquè no tenen criteri i van per lliure, i això encaixa molt bé amb donar un aparent estil neutral i futboler que, casualment, quan hi ha alguna cosa en joc, sempre cau del mateix costat.

  • Joan Garcia hi posa un xic d'emoció: treu ràpid, li dona a l'esquena a Rodri, el Llevant agafa el rebuig i xuta fora.

  • Gordon per a Raphinha, xut creuat i fora.

  • Iván Romero remata a porta buida després que Víctor García es desempallegui de Joan Garcia i Christensen la treu.

  • Iván Romero de nou, xut al primer pal i Joan Garcia la treu.

  • Van dos pilotassos a l'àrbitre: senyal que està pel mig.

  • Bernal per Pedri, Adeyemi per Gordon i Olmo per Lamine.

  • Xut d'Adeyemi des de dins de l'àrea: atura Ryan.

  • Hi ha un nombre elevat de jugades del Barça a cada partit que es perden per petites imprecisions, com si no poguessin treure's el vertigen de sobre ni quan van guanyarla i estan jugant bé.

  • Pausa d'hidratació.

  • Entre Espart i Christensen la regalen i Iván Romero ho aprofita, retalla Joan Garcia i gol, 1-3.

  • Cancelo per Espart.

  • Adeyemi intenta un escorpí en una pilota rebotada: jugador d'anime.

  • Brugué li guanya la partida a Bernal, túnel a Eric, la treu Joan Garcia i el rebuig li cau al mateix jugador del Llevant: gol, 2-3.

  • Sis de descompte... a patir.

  • Adeyemi en jugada personal: arrenca des de la banda cap a dins deixant-ne un enrere, se se'n va d'un altre i es desempallega del tercer frenant dins de l'àrea, després la posa ajustada al pal curt: gol, 2-4.

Entre la calor, l'infame estat de la gespa (hi ha hagut un rebuig d'Eric Garcia que ha aixecat sorra com per reomplir un espigó) i un cert relaxament—barreja de la confiança en el resultat i aparent cansament (Espart venia de rampes abans de participar en el gol del Llevant)—avui hem vist flaixos del Barça Flick 2.0, deixant que els rivals creguin que tenen alguna possibilitat. És curiós perquè, tot i el 0-3, hi ha hagut moments de anar amunt i avall i descontrol, i això tenint Rodri al camp, que hauria d'aportar un punt de pausa.

No es parlarà que el cop de colze a Gerard Maldini era vermella (no es va assenyalar ni falta), i sí que es parlarà del doble penal a Lamine i que falta un central i un lateral dret, que així per Europa no es pot anar, i alguna rucada més. Quinze de quinze, 26 gols a favor i 5 en contra; i tot sense un nou.

SECCIONS

⚽ Lliga F: Barcelona 4-2 At. Madrid (jornada 3), sense centrals a l'onze titular, el Barça, amb Patri de central i Kika de pivot, s'ha imposat a l'Atlético amb gols de Brugts (dos), Vicky López i Graham Hansen. Va començar perdent 0-1 per remuntar 2-1, encaixar l'empat a dos i, finalment, imposar-se 4-2 amb un últim gol de Brugts al minut 85. Tres de tres.

🏀 Lliga Catalana de Bàsquet, el Barça s'ha proclamat campió de la Lliga Catalana en imposar-se a la final a l'Ilerna Lleida per 96-87, amb un Justin Robinson guanyador de l'MVP amb 19 punts i 7 assistències. Joel Parra va anotar 21 punts i Kevin Punter 14. A les semifinals van superar el Kids&Us Manresa per 77-90, on van tornar a brillar Robinson (17) i Parra (15). Al primer partit de la competició també van guanyar el Morabanc Andorra per 88-84, amb Brizuela (19) i Martin (16) com a màxims anotadors.

🤾 Lliga Asobal (jornada 1), victòria contra el Dicorpebal Logroño per 32-48. Fàbregas ha sigut el màxim golejador amb 8 dianes.

⚽ Lliga Prime Futsal (jornada 1), victòria per 2-5 davant el Valdepeñas. Han marcat Antonio, Matheus, Pito (2) i João Víctor.

ALTRES HISTÒRIES

Torna Franco

Mastantuono ha marcat un hat-trick amb la Fiorentina contra el Venezia i el seu equip s'ha imposat per 4-2. Es van omplir les xarxes de «ja t'ho deia jo» i es va destacar la dada de ser el jugador més jove en fer un hat-trick a les grans lligues, just per davant de—oh, casualitat—Messi i el seu hat-trick al Real Madrid. No contents amb picar-se el pit i sense cap indici de vergonya, van aprofitar per reivindicar Diomandé, una imitació del Dembélé que va aterrar a Barcelona per la mateixa xifra, 140M, i a qui hauríem de començar a dir Diomandele. El seu pírric partit de titular contra el Rayo deu haver deixat més d'un directiu dels que signen els xecs i les nòmines amb suors fredes, com si hagués descobert un frau monumental als comptes.

Reconec que al Mal ni aigua, i que cada vegada que fitxen o pugen algú per posar-li l'etiqueta del «nou Messi-Neymar-Lamine-Cubarsí» el desig que fracassin és totalment irracional. Però amb Mastantuono no, perquè la possibilitat de veure el Bernabéu corejar el «Franco, Franco» en color, amb càmeres i taquígrafs, era massa llaminera. No va poder ser; veurem si a la repesca es dóna.

Jornada 5, Levante 2-4 Barcelona

Fin de semana de "La escopeta nacional", cambiando cacería y finca por Gran Premio de F1 y circuito urbano pagado por todos (al tiempo). Hasta 20.000 VIPS, sinónimo de que los aficionados han pagado gusto y ganas para compensar el gorronerío patrio, y poder ver un tramo de circuito desde esplanadas propias de un campo de refugiados. Ha sido poético ver a Florentino departir con Pedrerol, uno sentado en un carrito de golf y el otro de pie, en una escena digna de thriller policíaco de corruptelas.

La habilidad de Madrid de convertir todo lo que toca en un evento casposo es digna de estudio. Viene el Papa y le ponen a Manolo Lama a gritarle goles en la oreja; montan un Eurobasket o un torneo de tenis y ponen sillones y butacas blancas en las primeras filas para los VIP, que se vean bien, aunque luego no animen o lleguen tarde después del descanso con hartura de canapés. Todo de cara a la galería y la farándula local mientras arrinconan y sablean al aficionado medio. Y ya no hablemos de la obra magna del madrileñismo grandilocuente, el Bernabeu, la Cueva de Ali Babá. El estadio real se parece al render lo que yo a George Clooney. La cubierta a veces va a veces no, el césped se pinta de verde porque el invento funciona a medias, la iluminación exterior es un proyector y como dijo un aficionado en Twitter hace un tiempo “se ve lo de dentro”.

El Levante, que no ha podido mantener jugadores claves en la salvación de la temporada pasada gracias al Fair Play de La Liga, que parece diseñado para arruinar cualquier plantilla, y que por el camino vendió también a Carlos Espí (el Panzer de Tavernes, el nuevo Morientes, el Joselu 2026, el nuevo hombre-gol-milagro de los de la épica), llega al partido habiendo ganado un único encuentro, eso sí, 5-2 al Betis, todos los goles que ha marcado en liga están ahí; el resto una derrota y dos empates. El año pasado el Barça salió vivo remontando un 2-0 y gol de rebote de Lamine en el último minuto, pero claro, eso el Barça Flick 2.0, el de hoy es la versión 3.0 con los últimos updates de Deco y el 1:1. Más rápido, más fluido y con menos pantallazos azules.

  • Once de gala y eso incluye Eric, Espart y Maldini, y Raphinha de 9, tiene mérito lo de Flick.

  • Homenaje a los campeones del mundo, sin incidentes.

  • Espart, tiro cruzado desde la frontal, Rodri, Raphinha, Fermin y Espart, gol, 0-1.

  • Quinto partido de liga, titular en todos, dejando a Balde y Cancelo en el banquillo y jugando de centrocampista cuando el equipo tiene el balón. En unos años recordaremos el verano de 2026 como el de la aparición de Espart y no el culebrón de Julián.

  • El balón corre menos que un delantero del Madrid en la presión, secarral de época.

  • Cubarsí a Fermín que conduce de la frontal propia hasta el medio campo, la pone para Raphinha que la baja después de que el defensa la toque, supera al portero, pase atrás desde la línea de fondo (entre las piernas del portero) y Lamine adentro, gol, 0-2.

  • Calma chicha hasta que en una jugada del Levante Maldini recibe un codazo en la cara ("se da con el codo" según Carlitos cuando resulta que el jugador del Levante levanta el codo como si estuviera haciendo tríceps), sigan sigan, y después, en el despeje le meten un planchazo monumental a Pedri en la espinilla y el público protesta como si le estuvieran metiendo la mano en la cartera, piden penalti de Pedri y desde la cabina dejan la duda flotando (y además era fuera de juego previo). Para acabar de rematar el esperpento, el entrenador del Levante va a meterse con Flick o a gritarle al cuarto árbitro sin consecuencias (luego ven a Mourinho y se cagan).

  • Nuestros amigos de Movistar destacan que lo del Barça no es un vendaval de ocasiones. Bueno, pues vale.

  • Pausa de hidratación y sale el Levante como si fuera una madrugada de la ruta del Bakalao, Espart salva una ocasión de gol estorbando lo necesario. Ha sido ver la sangre de Maldini después del codazo y se han venido arriba, son sus tradiciones.

  • Xavi Espart ha hecho ya tres acciones de meter el cuerpo para superar, recuperar, estorbar que te los firma un veterano de los que se pasan la vida en equipos ascensor.

Segunda parte

  • Problema médico en la grada, parece que relacionado con el calor, cosas de poner partidos a las 16:15, La Liga.

  • Christensen por Maldini.

  • Lo nunca visto, Raphinha se la deja a Lamine dentro del área, Lamine reclama un penalty claro por manos, mientras el árbitro se lo piensa y no se moja, decide continuar la jugada y el mismo defensa de las manos le despeja el pie a Lamine, penalty, ahora sí, gol, 0-3.

  • Dice Iutrralde, “Itu” para los amigos, que eso no es penalti en la vida; pasa que Itu y Mateu están donde están porque no tienen criterio y van por libre, y eso encaja muy bien con dar un aparente tono neutral y futbolero que, casualmente, cuando hay algo en juego, siempre cae del mismo lado.

  • Joan Garcia le pone un poco de emoción, saca rápido, le da en la espalda a Rodri , el Levante coge el rechace y tira fuera.

  • Gordon para Raphinha, tiro cruzado y fuera.

  • Iván Romero remata a puerta vacía después de que Víctor García se deshaga de Joan Garcia y Christensen la saca.

  • Iván Romero de nuevo, tiro al primer palo y Joan Garcia la saca.

  • Van dos balonazos al árbitro, señal que está en medio.

  • Bernal por Pedri, Adeyemi por Gordon y Olmo por Lamine.

  • Tiro de Adeyemi desde dentro del área, para Ryan.

  • Hay un número elevado de jugadas del Barça en cada partido que se pierden por pequeñas imprecisiones, como si no pudieran quitarse el vértigo de encima ni cuando van ganando y están jugando bien.

  • Pausa de hidratación.

  • Entre Espart y Christensen la regalan e Iván Romero se aprovecha, regatea a Joan Garcia y gol, 1-3.

  • Cancelo por Espart.

  • Adeyemi intenta un escorpión en un balón rebotado, jugador de anime.

  • Brugué le gana la partida a Bernal, caño a Eric, la saca Joan Garcia y el rebote le cae al mismo jugador del Levante y gol, 2-3.

  • Seis de descuento, verás...

  • Adeyemi en jugada personal, arranca en banda hacia dentro dejando uno atrás, se va de otro, y se deshace del tercero frenando dentro del área, después la pone ajustada al palo corto, gol, 2-4.

Entre el calor, el infame estado del césped (ha habido un despeje de Eric Garcia que ha levantado arena como para rellenar un espigón) y cierto relajamiento, mezcla de la confianza en el resultado y aparente cansancio (Espart venía de rampas antes de participar en el gol del Levante), hoy hemos visto fogonazos del Barça Flick 2.0, dejando que los rivales crean que tienen alguna posibilidad. Es curioso porque a pesar del 0-3, ha habido momentos de correcalles y descontrol, y eso teniendo a Rodri en el campo, que debería aportar un punto de pausa.

No se hablará de que el codazo a Gerard Maldini era roja, no se pitó ni falta, y si se hablará del doble penalti a Lamine y de que falta un central y un lateral derecho, que así por Europa no se puede ir y alguna tontería más. Quince de quince, 26 goles a favor y 5 en contra; y todo sin nueve.

SECCIONES

⚽ Barcelona 4-2 At. Madrid (jornada 3), sin centrales en el once titular el Barça, con Patri de central y Kika de pivote, se impuso al Atlético con goles de Brugts (dos), Vicky López y Graham Hansen. Empezó perdiendo 0-1 para remontar 2-1, recibir el empate a dos y, finalmente, imponerse 4-2, con un último gol de Brugts en el minuto 85. Tres de tres.

🏀 Lliga catalana, el Barça se proclamó campeón de la Lliga catalana al imponerse en la final al Ilerna Lleida por 96-87, con un Justin Robinson ganador del MVP con 19 puntos y 7 asistencias. Joel Parra anotó 21 puntos y Kevin Punter 14. En semifinales se enfrentaron al Kids&Us Manresa, a los que ganaron por 77-90, de nuevo brillaron Robinson (17) y Parra (15). En el primer partido de la competición también ganaron al Morabanc Andorra por 88-84, con Brizuela (19) y Martin (16) como máximos anotadores.

🤾 Liga Asobal, (jornada 1), victoria ante el Dicorpebal Logroño por 32-48. Fàbregas fue el máximo goleador con 8 dianas.

⚽ Liga Prime Futsal, (jornada 1), victoria por 2-5 ante el Valdepeñas. Marcaron Antonio, Matheus, Pito (2) y Joao Víctor.

OTRAS HISTORIAS

Vuelve Franco

Mastantuono marcó un hat trick con la Fiorentina ante el Venezia y su equipo se impuso 4-2. Se llenaron las redes de “ya te lo dije” y se destacó el dato de ser el jugador más joven en hacer un hat trick en las grandes ligas, justo por delante de, oh casualidad, Messi y su hat trick al Real Madrid. No contentos con golpearse el pecho y sin atisbo de verguenza aprovecharon para reivindicar a Diomandé, una mala imitación del Dembélé que aterrizó en Barcelona por la misma cifra, 140M, y al que deberíamos empezar a llamar Diomandele. Su pírrico partido de titular ante el Rayo debió dejar a más de un directivo de los que firman lo cheques y las nóminas con sudores fríos, como si hubiera descubierto un pufo monumental en las cuentas.

Reconozco que al Mal ni agua, y que cada vez que fichan o suben a alguien para ponerle la etiqueta del nuevo Messi-Neymar-Lamine-Cubarsí el deseo de que fracasen es totalmente irracional. Pero con Mastantuono no, porque la oportunidad de ver corear al Bernabeu el “Franco Franco” en color y con cámaras y taquígrafos era demasiado goloso. No pudo ser, veremos si en la repesca se da.

Matchday 5, Levante 2-4 Barcelona

Welcome to a real-life sequel of La escopeta nacional—swapping out the country estate hunting trip for a taxpayer-funded street circuit Formula 1 Grand Prix (just give it time). Up to 20,000 VIPs in attendance, which is code for regular fans getting squeezed dry to subsidize local political freeloading, all for the privilege of watching a short stretch of tarmac from viewing areas that look like a refugee camp. There was something truly poetic about watching Florentino Pérez chatting with Josep Pedrerol: one parked comfortably in a golf cart, the other standing at attention—a scene straight out of a corrupt police thriller.

Real Madrid’s ability to turn everything they touch into a tacky, cash-grab circus is worthy of academic study. The Pope visits? They stick Manolo Lama next to him to scream goal calls in his ear. They host a EuroBasket or a tennis tournament? They line the front rows with plush white armchairs for VIPs—making sure they’re front and center on TV—even if they spend the game ignoring the action or rolling back from half-time late after gorging on catering. Everything is tailored for the cameras and local micro-celebrities while the average match-going fan gets shoved to the side and fleeced.

And don't get me started on the ultimate monument to bombastic Madridismo: the Bernabéu, Ali Baba’s Cave. The actual stadium resembles the original design renders about as much as I resemble George Clooney. The retractable roof works whenever it feels like it, the pitch has to be painted green because the turf system only half-works, the exterior lighting looks like a glorified floodlight, and as one fan famously tweeted a while back: "You can see right through the frame to the inside."

Levante arrive after losing key players who secured their survival last season, courtesy of La Liga’s Fair Play rules—a system seemingly engineered to bankrupt any mid-table squad. Along the way, they also sold Carlos Espí (the Panzer of Tavernes, the new Morientes, the 2026 edition of Joselu, the latest miracle-goal man for the dramatic comeback crowd). They come into this fixture with just a single win under their belt—granted, a 5-2 thrashing of Betis, which accounts for every single goal they’ve scored all season; the rest is one loss and two draws. Last year, Barça barely escaped Valencia with a 2-0 comeback sealed by a deflected Lamine goal in the dying seconds. But that was Barça Flick 2.0; today’s side is version 3.0, complete with Deco’s latest patches and the 1:1 financial rule unlocked. Faster, smoother, and with far fewer blue screens of death.

  • Full-strength XI, which somehow includes Eric, Espart, and Maldini, with Raphinha operating as a makeshift 9—Flick deserves serious credit for this setup.

  • Pre-match tribute to the world champions, zero incidents.

  • Espart hits a diagonal shot from the edge of the box: Rodri to Raphinha to Fermín to Espart... goal, 0-1.

  • Matchday 5 of the league, started every single game, keeping Balde and Cancelo on the bench and tucking into midfield whenever we have the ball. In a few years, we’ll remember the summer of 2026 as the breakout of Espart, not the endless Julián Álvarez saga.

  • The ball is rolling slower than a Real Madrid forward pressing high—a historic pitch of a desert.

  • Cubarsí to Fermín, who drives from his own penalty arc all the way to the halfway line, clips it over for Raphinha, who brings it down after the defender gets a touch, dinks it past the keeper, lays it back from the endline (straight through the keeper's legs), and Lamine taps it in. Goal, 0-2.

  • Total plain sailing until a Levante move where Maldini takes an elbow straight to the face ("he bumped into his elbow," according to commentator Carlitos, when the Levante player clearly cocked his arm like he was doing tricep extensions). Play on, play on! Then, on the clearance, they plant a massive stud-first challenge into Pedri’s shin, and the home crowd reacts like they’re being robbed at gunpoint, demanding a penalty against Pedri. Meanwhile, the commentary box leaves the controversy hanging in the air (ignoring the blatant offside earlier in the play). To cap off the circus, Levante’s manager storms over to harass Flick and scream at the fourth official with zero consequences (yet the moment they see Mourinho, they freeze up).

  • Our friends over at Movistar helpfully point out that Barça isn't exactly generating a deluge of chances. Right, okay then.

  • Drink break over, and Levante come out flying like it's 4 AM at La Ruta del Bakalao. Espart saves a clear goal by putting in just enough of a subtle obstruction. The moment they saw Maldini's blood after that elbow, they got fired up—it’s local culture.

  • Xavi Espart has already pulled off three separate veteran moves—using his body to shield, recover, and disrupt—that look like they were executed by a seasoned veteran who’s spent his whole career surviving relegation scraps.

Second Half

  • Medical emergency in the stands, looks heat-related—classic La Liga scheduling a match at 4:15 PM in late summer.

  • Christensen replaces Maldini.

  • Something you don't see every day: Raphinha tees up Lamine inside the box, Lamine appeals for a stone-wall handball penalty, and while the referee freezes and refuses to commit, Lamine decides to play on—only for the exact same defender who handled it to wipe out Lamine’s standing leg. Penalty awarded anyway. Goal, 0-3.

  • Iturralde ("Itu" to his pals) claims on air that "that's never a penalty in a million years." Truth is, guys like Itu and Mateu hold their pundit jobs precisely because they lack any consistent standard and operate as wildcards. It fits the illusion of neutral, fan-first commentary—which, purely by coincidence, always happens to side against us whenever something is actually on the line.

  • Joan Garcia decides to add some unneeded drama: attempts a quick throw, hits Rodri square in the back, Levante pounce on the loose ball and blast it wide.

  • Gordon sets up Raphinha, low diagonal strike, wide.

  • Iván Romero shoots at an open net after Víctor García rounds Joan Garcia, but Christensen clears off the line.

  • Iván Romero again, low strike to the near post, saved by Joan Garcia.

  • Two direct hit balls to the ref now—a sure sign he’s standing right in the passing lanes.

  • Bernal for Pedri, Adeyemi for Gordon, and Olmo for Lamine.

  • Adeyemi drives one from inside the box, saved by Ryan.

  • There’s a concerning number of Barça sequences every match that break down over tiny misplays, like the squad can’t shake off their rush even when they’re up three goals and playing comfortably.

  • Drink break.

  • Espart and Christensen miscommunicate and hand over possession; Iván Romero takes full advantage, rounds Joan Garcia, goal. 1-3.

  • Cancelo replaces Espart.

  • Adeyemi attempts a scorpion kick off a ricochet—full-on anime character mode.

  • Brugué outmuscles Bernal, nutmegs Eric, Joan Garcia saves, but the rebound falls right back to Brugué. Goal, 2-3.

  • Six minutes of injury time... here we go.

  • Adeyemi solo effort: cuts inside from the wing, leaves one defender behind, dances past a second, hits the brakes inside the box to shake the third, and curls it tight inside the front post. Goal, 2-4.

Between the scorching heat, the atrocious pitch (one Eric Garcia clearance kicked up enough sand to build a beachfront pier), and a noticeable drop in intensity—a mix of coasting on the lead and sheer fatigue (Espart was visibly cramping before Levante's goal)—today we saw flashes of Barça Flick 2.0, letting the opposition delude themselves into thinking they were still in the tie. It’s bizarre because despite being 3-0 up, there were stretches of end-to-end chaos and zero control—even with Rodri on the pitch, who is supposed to bring composure.

Naturally, nobody will cover the fact that the elbow on Gerard Maldini was a textbook red card (it wasn't even called as a foul), while everyone will spend the week debating the double-penalty on Lamine, complaining that we’re missing a center-back and a right-back, claiming "you can't compete in Europe like this," and whatever other nonsense they can cook up. 15 points out of 15, 26 goals scored, 5 conceded—and doing it all without a natural number nine.

BARÇA TEAMS

⚽ Liga F: Barcelona 4-2 At. Madrid — Playing without natural center-backs in the starting XI (Patri filling in at center-back, Kika at holding midfield), Barça downed Atlético courtesy of a Brugts brace, Vicky López, and Graham Hansen. After falling behind 0-1, they fought back to 2-1, conceded a 2-2 equalizer, and finally sealed the 4-2 win with a late Brugts strike in the 85th minute. Three wins out of three.

🏀 Catalan Basketball League: Barça crowned themselves Catalan League champions after beating Ilerna Lleida 96-87 in the final, led by MVP Justin Robinson (19 points, 7 assists). Joel Parra chipped in 21 points while Kevin Punter scored 14. In the semifinals, they brushed past Kids&Us Manresa 77-90, with Robinson (17) and Parra (15) shining once again. They opened the tournament with an 88-84 victory over Morabanc Andorra, powered by Brizuela (19) and Martin (16).

🤾 Liga Asobal Handball (Matchday 1): Dominant 32-48 victory against Dicorpebal Logroño, with Fàbregas leading all scorers with 8 goals.

⚽ Liga Prime Futsal (Matchday 1): Solid 2-5 away win over Valdepeñas. Goals from Antonio, Matheus, Pito (2), and João Víctor.

Franco is back

Franco Mastantuono netted a hat-trick for Fiorentina in a 4-2 win over Venezia, prompting an avalanche of "I told you so" posts across social media. Out came the cherry-picked stats highlighting him as the youngest player to score a hat-trick in a top European league—just ahead of, what a coincidence, Lionel Messi’s famous hat-trick against Real Madrid. Not satisfied with chest-thumping, the usual suspects seized the moment to hype up Diomandé—a bargain-bin carbon copy of the Dembélé that landed in Barcelona for the exact same €140M price tag, whom we should honestly just start calling Diomandélé. His abysmal full debut against Rayo must have given the executives signing off on those checks and payrolls cold sweats, like a CFO discovering a catastrophic hole in the balance sheet.

I’ll admit it: no mercy for the enemy. Every time they sign or promote someone just to slap the "next Messi-Neymar-Lamine-Cubarsí" label on them, the urge to watch them crash and burn is completely irrational. But with Mastantuono, I’ll make an exception—the prospect of hearing the Bernabéu crowd chant "Franco, Franco" in full HD, complete with cameras and transcriptions, was simply too glorious to pass up. Didn't happen this time around, but let's see if we get another shot soon.