Jornada de Lliga 1, Elx 0-5 Barça
Comença la Lliga, jornada 1 per a uns, jornada 2 per a uns altres; el caos organitzatiu habitual i amb els horaris sense sentit de sempre. Més coses que no canvien: cantar «puta Catalunya» a la mínima, com han fet amb Julián Álvarez; fins on un sap, l'únic que ha fet el Barça és presentar una oferta pel jugador, però bé, la catalanofòbia sempre ha unit famílies i aficions a la pell de brau, són les seves tradicions. No he vist mai que es canti «puta Madrid» o «puta Andalusia», ni de bon tros «puto País Basc», pel que pugui passar; el més graciós és que també li canten a l'Espanyol, continuen sense entendre res. Però aquí ningú no hi entra: ni els del «puta», ni l'esquerra, ni la dreta, ni els del racisme ni els de les minories en general. Això sense comptar que abans del partit, mentre la Policia Nacional retirava estelades —suposem que per motius de seguretat estant en alerta 4 per terrorisme—, van moldre a pals un nano que se'ls va encarar al crit de «dale más fuerte» de l'afició de l'Elx, que vindria a ser el nou «a por ellos» (una altra frase que va passar desapercebuda, per la raó que sigui).
Una altra cosa que no ha canviat: el trident de la casa del fútbol, un exjugador del Mal i dos que van de neutrals, però com li va dir Willy Toledo al de les ulleres de color, si són allà és perquè ja saben què han de dir i què no.
Abans del partit, Flick ha desconvocat Balde perquè no l'ha vist concentrat al 100% i després en roda de premsa ha explicat que avui hi tornaran a parlar. Veurem; com a mínim s'ha d'agrair a Flick la naturalitat explicant les coses quan li pregunten. El final del mercat del Barça apunta a documental de Netflix.
Abans del partit, himne a cappella, una cosa que s'està imposant; el que abans era una excepció s'està convertint en rutina i no sé pas si totes les aficions i tots els partits són igual d'importants per donar-hi aquesta èpica, que potser sí, eh, però em sembla impostat. Ara, si això es manté, no ens quedem curts: muntem una mena de Grand Prix-Eurovisió d'aficions amb Ramón García de presentador, de res.
Una altra cosa que ha passat abans del partit: homenatge als jugadors campions del món. Almenys aquí no els han xiulat com als del Bilbao, que hi havia Laporte amb la Copa del Món a la mà i semblava que hagués desplegat una estanquera. Aquí tampoc no he vist els mitjans llançar-se en tromba, que el Bilbao és un equip noble (de nou, són les seves tradicions); veurem què passa dijous al Camp Nou (si és que es fa).
A l'onze inicial, Espart de lateral esquerre, Adeyemi a l'esquerra i Raphinha al mig (no dic 9 perquè el mapa de calor del brasiler sembli el del correcamins).
Novetat d'aquest any: pilota amb xip perquè els àrbitres no es posin en mode Bayona triant el frame; un nou pas cap a la justícia esportiva i expectació per veure com es queixen i li intenten donar la volta els de sempre quan les necessitats apretin. El millor és que a la casa del fútbol ho han presentat com la solució a certes teories de la conspiració; el que deia, són allà pel que diuen i pel que no.
Espart recupera una pilota a prop de l'àrea rival, Fermín per a Raphinha, finta, penal i gol, 0-1.
A aquest ritme de pressió, cinc canvis semblaran pocs i s'entenen millor els fitxatges, però tampoc no estaria malament tenir una sola possessió llarga, perquè jugar-li a l'Elx a correr amunt i avall no em sembla seriós.
Això d'Espart, com lo d'Eric, és una benedicció: jugadors 3-en-1, tot bé en tres posicions diferents.
Una altra novetat, com a la Premier: les pilotes de banda estan fixes, ja no cal interactuar amb aplegapilotes adolescents que amb 14 anys ja han viscut més que alguns amb 50. El cantant pop exjugador del Mal ha comentat que hi havia molta distància entre pilotes; li deu semblar millor que un xaval deixi caure la pilota menyspreant el rival o la retingui per perdre temps i guanyar-se quatre aplaudiments de la grada.
Lesió preocupant de Gavi, creuant els dits perquè no sigui el nou Ansu Fati; al final del partit sembla que no ha estat per a tant, però tot i així, ja ho veurem. Entra Pedri i tot és un xic menys caòtic.
Una altra recuperació: Lamine, Raphinha i gol d'Adeyemi, 0-2.
Mentrestant, Ferran ha marcat dos gols per empatar contra el Rennes (perdien 0-2) i s'ha percebut en l'ambient un cert amoïnament; ho ha fet sortint des de la banqueta, així que, com cantava l'exporter del Mal, la vida sigue igual.
Maldini, el dolent, no en Gerard, té una característica... bé, dues. La primera és que porta retransmetent futbol 40 anys i encara no entén què passa al camp; ell sap de jugadors, noms, partits, dates, el Trivial Pursuit, el company ideal d'un Quiz de pub anglès, però de futbol, ben poc. I derivat d'això, a cada partit fot la pallissa amb alguna cosa per despistar. Ahir van ser dues coses: Lamine no està fi i quina pena en Bernal, que li han fitxat en Rodri i jugarà poc. Lo de Lamine, normal: va jugar el Mundial forçant després d'una lesió i porta entrenant una setmana i poc; i lo de Bernal, ja ho veurem.
Maldini, ara sí en Gerard, no el dolent: partit perfecte, sense fer soroll i complint amb tot. Lo d'aquest jugador caldrà començar a estudiar-ho seriosament.
Entra Gordon, assistència a Raphinha, gol, 0-3.
Com a la gent gran se li ha de donar la raó perquè calli, a Maldini, el dolent, no en Gerard, li han regalat uns quants plànols de Lamine després de canviar-lo perquè pogués dir que estava molt seriós i que el partit no havia estat al seu nivell.
Joan Garcia, mà a mà. Ja ho hem assumit, però aquest és el millor fitxatge que farem en anys per relació qualitat-preu-anys de rendiment (i el bonus d'haver emprenyat l'Espanyol per, oh sacrilegi, haver pagat la clàusula d'un jugador; un dia d'aquests canten «puta Catalunya» també a Cornellà).
Gordon li regala el gol a Fermín, 0-4. Bé aquí l'anglès, no sé si generós o espantat, perquè Fermín està sempre de mala llet fins que marca, i aleshores sí, un xaval la mar de trempat i un somriure Profiden que enlluerna. Per a mentalitat de 9, la de Fermín.
Passada d'Espart a la frontal, rep Fermín, es gira i gol, 0-5. Els nostres amics del micròfon destaquen com de mal defensada estava la jugada, cosa que han fet amb gairebé tots els gols del Barça; al cap i a la fi, gairebé tot ha estat demèrit de l'Elx.
Final, però sempre queda l'entrevista a peu de camp. A Raphinha li pregunten si el partit no ha estat molt fàcil pels errors de l'Elx i recorden de la bronca de Flick ¡del primer partit de la temporada passada! i que si per això han apretat tant durant tot el partit. I aquest i la de la llotja són els que tenen fama de neutrals i de fer bones preguntes.
Conclusions: Flick redobla el que ja es sabia: pressió i verticalitat. Està per veure quan s'ajuntin Pedri i Rodri, però hi ha hagut molt poques jugades de possessió en camp contrari, ni tan sols quan el marcador era molt favorable. L'any que es busca un 9 desesperadament comencem amb un 0-5.
I ara el tema Julián. Té la seva gràcia que el dia després de denunciar bullying a Vinícius (en aquestes estem ja) l'equip decideixi que el jugador no vagi amb els companys al fons a saludar l'afició, li diguin que se se'n vagi al vestidor i el tipus que li ho diu, en comptes d'acompanyar-lo, el deixi recórrer tot el camí sol. Gran decisió. A hores d'ara sembla clar que no només les xarxes socials les porta un dement: és el club sencer. Perquè aquest matí l'argument és que la culpa és del Barça per no pujar l'oferta, com si el fitxatge de Rodri no hagués tingut tres ofertes diferents, o és que quan negociem aquí tots anem amb l'oferta final per davant? I el millor és que ho justifiquen amb l'oferta del Mal de 150M, com si allò hagués estat real i no una boutade amollada en un programa de fantasmes, literalment. Recordem que l'any passat va passar el mateix amb Joan García: a qualsevol equip menys al Barça. I així sempre.
Això no deixa de ser la darrera evolució de l'antibarsisme-catalonofòbic, lreblar el clau d'haver presentat el Barça com un club trampós. De Negreira (per demostrar i pendent de sentència) a les palanques com a sinònim de trampa financera, passant per les cabrioles per inscriure aprofitant lesions de llarga durada amb insinuacions que era el mateix club qui mentia en els informes, o acusar el club de bullying a Ter Stegen i el sindicat de jugadors fent-ne seguiment (on és ara Aganzo —un altre ex del Mal— en el cas Julián?). Són anys de picar pedra constant, una gota malaia que va calant i ara a qualsevol camp d'Espanya la rebuda és la que és. Fins que passi alguna cosa.
ALTRES TITULARS
⚽ Gamper femení, Barça 3-1 Brighton & Hove Albion. A l'Estadi Johan Cruyff es va celebrar la 5a edició del torneig en què es presenta la plantilla, parlen les capitanes i l'entrenador. Pel Barça van marcar Brugts (un golàs), Pina i Graham, i pel Brighton va marcar Seike. La MVP va ser Patri Guijarro i, a diferència de l'equip masculí l'any passat i ja veurem aquest, l'elecció de les capitanes té tot el sentit del món: Patri, Torrejón, Paredes, Aitana i Graham Hansen.
🏀 Yoan Makoundou, nou fitxatge, 2,07 m, jugador interior, 26 anys, fins al 2028. Ve de l'AS Mónaco, on va jugar a principi i al final de la temporada, i a causa dels problemes del club monegasc també va jugar als Fujian Sturgeons de la lliga xinesa.
🤾 Supercopa de Catalunya, Handbol Sant Vicenç 23-49 Barça: el conjunt blaugrana es va classificar per a la final, que es disputarà avui a les 20:30 h contra el BM Granollers.
ALTRES HISTÒRIES
Mourinho y Obradović
No són iguals, però tots dos tenen fama de durs i intransigents, tots dos molt guanyadors en el seu moment i un xic menys darrerament, tots dos sent sempre l'estrella de l'equip per sobre dels jugadors, tots dos de tornada als equips on van ser el centre del món (tot i que el serbi va guanyar molts més títols que el portuguès).
L'any passat Obradović va dimitir: no va poder amb un vestidor poc implicat, díscol i que no el respectava; les seves esbroncades no tenien efecte i el seu mètode no calava. A l'equip hi havia una gran majoria de jugadors estrangers a qui es va acusar de no sentir els colors, la qual cosa a Belgrad pot resultar perillosa. El mateix entrenador va declarar: «No estan pensant en els partits. Vaig entrar al vestidor abans del matx i tots els jugadors eren amb els mòbils. Es comporten de manera anormal —explicava fa uns dies Obradović—. I després del partit, vaig tornar al vestidor i una altra vegada igual. No puc ni expressar com n'estic, de decebut».
Veurem com els va a tots dos amb dues plantilles farcides d'estrelles i regades amb milions d'euros. La sensació és que els entrenadors durs ja no funcionen en equips grans, una cosa que ja passa des de fa anys a la NBA. És difícil que noms com Mbappé, Vinícius o Bellingham es deixin amedrentar per una frase en una roda de premsa, una portada dirigida o missatges a través de portaveus (i en aquest cas sabent que qui mana sempre rema a favor d'ells). Són empreses multinacionals amb milions de seguidors i enormes amortitzacions pendents per al club, impossible un conflicte en què surtin perdent. Això i que el Mourinho més Special One guanyava títols quan gran part de la seva plantilla actual encara no s’afaitava (Champions 2010, Premier 2015).
*Si ve vostè a recriminar-me que no compto l'Europa League amb el United ni la Conference League amb la Roma, li recordaré aquella roda de premsa en què referint-se a Pellegrini va dir: «Si el Madrid em fa fora me n'aniria a un gran, no al Màlaga», i que ser segon és «ser el primer dels últims».
L’ENTORN
La simulació total
Fa dos anys al Barça li van anul·lar un gol a Vallecas perquè a l'inici de la jugada, Koundé, en possessió de la pilota i després de passar-la, va trepitjar un rival amb la inèrcia del moviment. Es va anul·lar el gol per falta de Koundé i el terme que es va utilitzar va ser «contacte residual». Es va aplicar en un parell o tres d'ocasions més i a poc a poc el terme va anar quedant en desús. Aquest dissabte, per justificar la no targeta a una piscina infame del jugador que pateix bullying, el terme del compte Archivo VAR ha estat «simulació total»: com que no ha estat simulació total perquè hi ha un mínim contacte previ, doncs no és targeta. Cal reconèixer al nacionalmadridisme que són els millors creant expressions i sobrenoms per als seus interessos. Del cagómetro al Villarato, i del contacte residual a la simulació total. I ràpids, són rapidíssims.
Jornada de Liga 1, Elche 0-5 Barça
Empieza la Liga, jornada 1 para algunos, jornada 2 para otros, el sinDios organizativo habitual y con los horarios sin sentido de siempre. Más cosas que no cambian, cantar “puta Catalunya” a la mínima, como han hecho con Julián Álvarez; hasta donde uno sabe, lo único que ha hecho el Barça es presentar una oferta por el jugador, pero bueno, la catalanofobia siempre ha unido familias y aficiones en la piel de toro, son sus tradiciones. No he visto nunca que se cante “puta Madrid” o “puta Andalucía”, ni desde luego “puto País Vasco”, por lo que pueda pasar; lo gracioso es que también se lo cantan al Espanyol, siguen sin entender nada. Pero aquí nadie entra, ni los del “puta”, ni la izquierda, ni la derecha, ni los del racismo ni los de las minorías en general. Eso sin contar que antes del partido, mientras la Policía Nacional retiraba estelades, suponemos que por motivos de seguridad estando en alerta 4 por terrorismo, molieron a palos a un chaval que se les puso gallito al grito de “dale más fuerte” de la afición del Elche, que vendría a ser el nuevo “a por ellos” (otro frase que pasó desapercibida, por lo que sea).
Otra cosa que no ha cambiado, el tridente de la casa del fútbol, un ex-jugador del Mal y dos que van de neutrales pero como le dijo Willy Toledo al de las gafas tintadas, si están ahí es porque ya saben que lo que dirán y lo que no.
Antes del partido Flick ha desconvocado a Balde porque no lo ha visto al 100% concentrado y después en rueda de prensa ha explicado que hoy volverán a hablar. Veremos; cuanto menos hay que agradecerle a Flick la normalidad explicando las cosas cuando le preguntan. El final del mercado del Barça apunta a documental de Netflix.
Antes del partido himno a capela, cosa que se está imponiendo, y lo que antes era algo excepcional se está convirtiendo en rutina y no sé yo si todas las aficiones y todos lo partidos son igual de importantes para darle esta épica, que igual sí eh, pero me parece impostado. Pero si esto se mantiene no nos quedemos cortos, montemos una suerte de Grand Prix-Eurovisión de aficiones con Ramón García de presentador, de nada.
Otra cosa que ha sucedido antes del partido, homenaje a los jugadores campeones del mundo, al menos aquí no los han silbado como a los del Bilbao, que estaba Laporte con la Copa del Mundo en la mano y parecía que había desplegado una estanquera. Aquí tampoco he visto a los medios lanzarse en tromba, que el Bilbao es equipo noble (de nuevo, son sus tradiciones), veremos qué pasa el jueves en el Camp Nou (si es que se hace).
En el once inicial Espart de lateral izquierdo, Adeyemi a la izquierda y Raphinha en el medio (no digo 9 porque el mapa de calor del brasileño parece el del correcaminos).
Novedad de este año, balón con chip para que los árbitros no se pongan en modo Bayona eligiendo el frame; un nuevo paso hacia la justicia deportiva y expectación por ver como se quejan y le intentan dar la vuelta los de siempre cuando las necesidades aprieten. Lo mejor es que en la casa del fútbol lo han presentado como la solución a ciertas teorías de la conspiración, lo dicho, están ahí por lo que dicen y por lo que no.
Espart recupera un balón cerca del área rival, Fermín a Raphinha, quiebro, penalty y gol, 0-1
A este ritmo de presión cinco cambios van a parecer pocos y se entienden mejor los fichajes, pero tampoco estaría mal tener una sola posesión larga, porque jugarle al Elche a correcalles no me parece serio.
Lo de Espart, como lo de Eric, es una bendición, jugadores 3-en-1, todo bien en tres posiciones distintas.
Otra novedad, como en la Premier, los balones de banda están fijos, ya no hay que interactuar con recogelotas adolescentes que con 14 años ya han vivido más que algunos con 50. El cantante pop ex-jugador del Mal ha comentado que había mucha distancia entre balones, le debe parecer mejor que un chaval deje caer el balón despreciando al rival o lo retenga para perder tiempo y ganar unos aplausos de la grada.
Lesión preocupante de Gavi, cruzando los dedos para que no sea el nuevo Ansu Fati; al final del partido parece que no ha sido para tanto pero aún así veremos. Entra Pedri y todo es un poco menos descalzaperros.
Otra recuperación, Lamine, Raphinha y gol de Adeyemi, 0-2.
Mientras, Ferran ha marcado dos goles para empatar contra el Rennes, perdían 0-2, y se ha percibido en el ambiente cierta desazón; lo ha hecho saliendo desde el banquillo, así que como cantaba el ex portero del Mal, la vida sigue igual.
Maldini, el malo, no Gerard, tiene una característica, bueno, dos. La primera es que lleva retransmitiendo fútbol 40 años y aún no entiende lo que pasa en el campo; él sabe de jugadores, nombres, partidos, fechas, el Trivial Pursuit, el compañero ideal de un Quiz de pub inglés, pero de fútbol poco. Y derivado de esto en cada partido mete la turra con alguna cosa para despistar. Ayer fueron dos cosas, Lamine no está fino y qué pena Bernal que le han fichado a Rodri y va a jugar poco. Lo de Lamine normal, jugó el Mundial forzando después de lesión y lleva entrenando una semana y poco; y lo de Bernal ya veremos.
Maldini, ahora sí Gerard, no el malo, partido perfecto, sin hacer ruido y cumpliendo con todo. Lo de este jugador habrá que empezar a estudiarlo seriamente.
Entra Gordon, asistencia a Raphinha, gol, 0-3.
Como a la gente mayor hay que darle la razón para que se calle, a Maldini, el malo, no Gerard, le han regalado unos cuantos planos de Lamine después de cambiarlo para que pudiera decir que estaba muy serio y que el partido no había sido de su nivel.
Joan Garcia, mano a mano, ya lo hemos asumido pero este es el mejor fichaje que vamos a hacer en años por relación calidad-precio-años de rendimiento (y el bonus de haber cabreado al Espanyol por, oh sacrilegio, haber pagado la clausula de un jugador; un día de estos cantan puta Catalunya también en Cornellà).
Gordon le regala el gol a Fermín, 0-4. Bien ahí el inglés, no sé si generoso o asustado, porque Fermín está siempre de mala hostia hasta que marca, y ahí sí, un chaval la mar de majo y una sonrisa Profiden que deslumbra. Para mentalidad de 9 la de Fermín.
Pase de Espart a la frontal, recibe Fermín, se da la vuleta y gol, 0-5. Nuestros amigos del micrófono destacan lo mal defendido de la jugada, cosa que han hecho con casi todos los goles del Barça; al final casi todo ha sido demérito del Elche.
Final, pero siempre queda la entrevista a pie de campo. A Raphinha le preguntan si el partido no ha sido muy fácil por los errores del Elche y se acuerdan de la bronca de Flick ¡del primer partido de la temporada pasada! y que si por eso han apretado tanto todo el partido. Y este y la del palco son los que tienen fama de neutrales y hacer buenas preguntas.
Conclusiones: Flick redobla lo que ya se sabía, presión y verticalidad. Está por ver cuando se junten Pedri y Rodri, pero ha habido muy pocas jugadas de posesión en campo contrario, ni siquiera cuando el marcador era muy favorable. El año que se busca 9 desesperadamente empezamos con un 0-5.
Y ahora el tema Julián. Tiene su aquel que el día después de denunciar bullying a Vinícius (en esas estamos ya) el equipo decida que el jugador no vaya con los compañeros al fondo a saludar a la afición, le digan que se vaya al vestuario y el tipo que se lo dice, en lugar de acompañarlo, le deje recorrer todo el camino solo. Gran decisión. A estas alturas parece claro que no solo las RRSS las lleva un demente, es el club entero. Porque esta mañana el argumento es que la culpa es del Barça por no subir la oferta, como si el fichaje de Rodri no hubiera tenido tres ofertas distintas, o ¿es que aquí cuando negociamos vamos todos con la oferta final por delante? Y lo mejor es que lo justifican con la oferta del Mal de 150M, como si aquello hubiera sido real y no una boutade soltada en un programa de fantasmas, literalmente. Recordemos que el año pasado ocurrió lo mismo con Joan García, a cualquier equipo menos al Barça. Y así siempre.
Esto no deja de ser la última evolución de antibarsismo-catalonofóbico, la vuelta de tuerca de haber presentado al Barça como un club tramposo. De Negreira, por demostrar y pendiente de sentencia, a las palancas como sinónimo de triquiñuela financiera, a los malabares para inscribir aprovechando lesiones de larga duración con insinuaciones de que era el propio club que mentía en los informes, o acusar al club de bullying a Ter Stegen y el sindicato de jugadores haciendo seguimiento (¿donde está ahora Aganzo -otro ex-El Mal- en el caso Julián?). Son años de machaque constante, una gota malaya que va permeando y ahora en cualquier campo de España el recibimiento es el que es. Hasta que pase algo.
OTROS TITULARES
⚽ Gamper femenino, Barça 3-1 Brighton & Hove Albion. En el Estadio Johan Cruyff se celebró la 5ª edición del torneo en que se presenta la plantilla, hablan los capitanas y el entrenador. Por el Barça marcaron Brugts (un golazo), Pina y Graham, por el Brighton marcó Seike. La MVP ha sido Patri Guijarro y, a diferencia del equipo masculino el año anterior y veremos este, la elección de las capitanas tiene todo el sentido del mundo: Patri, Torrejón, Paredes, Aitana y Graham Hansen.
🏀 Yoan Makoundou, nuevo fichaje, 2,07, jugador interior,26 años, hasta 2028. Viene del AS Monaco en el que jugó a principio y final de temporada, y debido a los problemas del club monegasco también jugó en los Fujian Sturgeons de la liga china.
🤾 Supercopa de Catalunya, Handbol Sant Vicenç 23-49 Barça, el conjunto azulgrana se clasificó para la final que se disputará hoy a las 20:30 frente al BM Granollers.
OTRAS HISTORIAS
Mourinho y Obradović
No son iguales pero los dos tienen fama de duros e intransigentes, los dos muy ganadores en su día y algo menos últimamente, los dos siendo siempre la estrella del equipo por encima de los jugadores, los dos de vuelta a los equipos en que fueron el centro del mundo (aunque el serbio ganó muchos más títulos que el portugués).
El año pasado Obradović dimitió, no pudo con un vestuario poco implicado, díscolo y que no le respetaba; sus broncas no surtían efecto y su método no calaba. En el equipo había una gran mayoría de jugadores extranjeros a los que se acusó de no sentir los colores, lo cual en Belgrado puede resultar peligroso. El propio entrenador declaró: “No están pensando en los partidos. Entré al vestuario antes del encuentro y todos los jugadores estaban con los móviles. Se comportan de forma anormal —explicaba hace unos días obradović—. Y después del partido, volví al vestuario y otra vez igual. No puedo ni expresar lo decepcionado que estoy”.
Veremos como les va a los dos con dos plantillas repletas de estrellas y regadas con millones de euros. La sensación es que los entrenadores duros ya no funcionan en equipos grandes, algo que ya sucede hace años en la NBA. Es difícil que nombres como Mbappé, Vinícius o Bellingham se dejen amedrentar por una frase en una rueda de prensa, una portada dirigida o mensajes a través de voceros (y en este caso sabiendo que el que manda siempre rema a favor de ellos). Son empresas multinacionales con millones de seguidores y enormes amortizaciones pendientes para el club, imposible un conflicto en el que salgan perdiendo. Eso y que el Mourinho más Special One ganaba títulos*cuando gran parte de su actual plantilla aún no se afeitaba (Champions 2010, Premier 2015).
*Si viene usted a recriminarme que no cuento la Europa League con el United ni la Conference League con la Roma, le recordaré aquella rueda de prensa en que refiriéndose a Pellegrini dijo: “Si el Madrid me echa me iría a un grande, no al Málaga”, y que ser segundo es “ser primero de los últimos”.
EL ENTORNO
La simulación total
Hace dos años al Barça le anularon un gol en Vallecas porque al inicio de la jugada, Koundé, en posesión del balón y después de pasarlo pisó a un rival con la inercia del movimiento. Se anuló el gol por falta de Koundé y el término que se usó fue “contacto residual”. Se aplicó en un par o tres de ocasiones más y poco a poco el término fue quedando en desuso. Este sábado, para justificar la no tarjeta a un piscinazo infame del jugador que sufre bullying, el término de la cuenta Archivo VAR ha sido “simulación total”, como no ha sido simulación total porque hay un mínimo contacto previo pues no es tarjeta. Hay que reconocerle al nacionalmadridismo que son los mejores creando expresiones y apodos para sus intereses. Del cagómetro al Villarato y del contacto residual a la simulación total. Y rápidos, son rapidísimos.
Matchday 1, Elche 0-5 Barça
La Liga gets underway—Matchday 1 for some, Matchday 2 for others—featuring the usual organizational circus and the same old nonsensical kickoff times. Other things that never change: chanting "fuck Catalonia" at the drop of a hat, just like they did with Julián Álvarez. As far as anyone knows, all Barça did was submit a bid for the guy, but hey, Catalanophobia has always brought families and rival fanbases together across the Spanish peninsula—it’s their cherished tradition. I’ve never once heard "fuck Madrid" or "fuck Andalusia" chanted, and certainly not "fuck the Basque Country" (just in case); the hilarious part is they chant it at Espanyol fans too, still blissfully missing the point. But nobody steps in here—not the ones usually outraged by gender-based slurs, not the left, not the right, not the anti-racism advocates, nor the minority rights groups in general. That’s without mentioning that before the match, while the National Police were confiscating estelades—presumably for safety reasons given the Level 4 terror alert—they beat the daylights out of a kid who got mouthy with them, all to chants of "hit him harder!" from the Elche crowd. It seems to be the new "a por ellos" (another phrase that went completely unnoticed, for whatever reason).
Another fixture that hasn't changed: the trio over at the house of football. An ex-player from El Mal and two pretending to be neutral, though as Willy Toledo told the guy with the tinted glasses: if they're sitting in those chairs, it’s because they already know what to say and what to keep quiet about.
Before the match, Flick dropped Balde from the squad because he didn't see him 100% focused, later explaining in his press conference that they'd talk again today. We’ll see; at the very least, you have to appreciate Flick’s plain-spoken honesty whenever he's asked a question. Barça's deadline day is shaping up to be a Netflix documentary.
Before kickoff, we got an a cappella anthem—a trend that’s taking over. What used to be a rare exception is turning into a routine, and I’m not sure every fanbase or every fixture carries enough weight to justify the forced epicness. I mean, maybe it does, but it feels manufactured. Then again, if this is here to stay, let’s go all in: let's set up a Grand Prix/Eurovision-style contest for fanbases with Ramón García hosting. You're welcome.
Something else that happened pre-match: a tribute to the World Cup winners. At least here they weren't booed like the Bilbao players—Laporte was standing there holding the World Cup trophy looking like he’d just unfurled a Spanish flag. I didn't see the media launching a crusade over it either, because Bilbao is a noble club (again, traditions), but let’s see what happens Thursday at the Camp Nou (if it even happens).
In the starting XI: Espart at left-back, Adeyemi on the left, and Raphinha down the middle (I won't say 'as a 9' because the Brazilian's heat map looks like the Roadrunner).
A new addition this year: a chipped ball so referees don't go full director-mode picking and choosing frames; another step toward sporting fairness, and I can't wait to see how the usual suspects complain and try to twist it when desperation kicks in. The best part is how the house of football presented it as the ultimate fix for certain conspiracy theories—like I said, they're in those jobs because of what they say, and what they don't.
Espart wins back possession near the opponent's box, Fermín to Raphinha, a dummy, a penalty, and a goal: 0-1.
At this pressing rate, five substitutes are going to feel like nowhere near enough, making the summer signings make a lot more sense. Still, it wouldn't hurt to hold onto a single long spell of possession, because playing end-to-end chaos against Elche isn't particularly serious.
Espart, just like Eric, is a total blessing: 3-in-1 utility players performing effortlessly in three different positions.
Another tweak, straight out of the Premier League: multi-ball setups on the touchline are fixed in place, so players no longer have to interact with teenage ball boys who, at 14, have already lived more life than some 50-year-olds. The pop-singer ex-player from El Mal commented that the ball stands were too far apart—he must prefer a kid dropping the ball out of spite or holding onto it to waste time and earn a quick round of applause from the stands.
A worrying injury for Gavi—fingers crossed he isn't the new Ansu Fati. By the end of the match it looked less severe, but we'll see. Pedri comes on and the whole game becomes slightly less of a chaotic mess.
Another high turnover: Lamine, Raphinha, and a goal for Adeyemi: 0-2.
Meanwhile, Ferran scored twice to rescue a draw against Rennes after being 0-2 down, leaving a subtle wave of unease in the air; he did it coming off the bench, so, as the ex-goalkeeper from El Mal used to sing: la vida sigue igual.
Maldini—the bad one, not Gerard—has one defining trait. Well, two. The first is that he's been broadcasting football for 40 years and still doesn't understand what’s actually happening on the pitch. He knows players, names, matches, dates—a walking Trivial Pursuit card, the ultimate partner for a pub quiz—but actual football? Not much. And because of that, every single match he gets hyper-fixated on some narrative to distract everyone. Yesterday it was two things: Lamine isn't sharp, and what a shame for Bernal that Rodri was signed since he won't play much. Lamine's form is completely expected—he played the World Cup carrying an injury and has barely trained for a week; as for Bernal, we’ll see.
Maldini—now yes, Gerard, not the bad one—had a perfect match: silent, effective, and checking every box. We need to start studying this guy scientifically.
Gordon comes on, assists Raphinha, goal: 0-3.
Since you have to nod along with old people just to get them to shut up, they gave Maldini (the bad one, not Gerard) a few reaction shots of Lamine after his substitution so he could pontificate about how serious he looked and how he hadn't been up to his usual standard.
Joan García in a one-on-one. We’ve already accepted it, but value-for-money and performance-per-year, this is the best signing we’re going to make in ages (plus the added bonus of infuriating Espanyol for—oh, the horror!—paying a player's release clause; one of these days they’ll be chanting "fuck Catalonia" at Cornellà too).
Gordon hands a goal to Fermín on a platter: 0-4. Generous or terrified from the Englishman, hard to tell, because Fermín is in a constant state of fury until he scores—and then, suddenly, he’s the sweetest guy on earth with a blinding Profiden smile. If anyone has the mentality of a striker, it's Fermín.
Espart passes to the edge of the box, Fermín receives, turns, and scores: 0-5. Our friends behind the microphone made sure to highlight how poorly defended the move was—something they did with almost every single Barça goal. At the end of the day, everything was down to Elche's shortcomings.
Full time, but there's always the pitchside interview. They ask Raphinha if the match wasn't just way too easy because of Elche's mistakes, and then bring up Flick’s post-match scolding from the first game of last season! asking if that's why they pressed so hard for 90 minutes. And these are the ones with a reputation for being neutral and asking the hard questions.
Takeaways: Flick is doubling down on what we already knew: suffocating press and direct verticality. It remains to be seen how things look when Pedri and Rodri link up, but there were hardly any sustained possession spells in the opposition half—not even with a massive lead. In a year where everyone is frantically searching for a number 9, starting off with a 0-5 isn't half bad.
And now, the Julián situation. There’s a certain poetic irony that the day after calling out "bullying" against Vinícius (that’s where we are now), the club decides the player shouldn't go over with his teammates to applaud the away fans, tells him to head straight for the tunnel, and the official who gives him the order lets him walk the entire length of the pitch alone instead of escorting him. Brilliant decision. At this point, it's clear it's not just the social media account being run by a lunatic—it's the entire club. Because this morning's narrative is that it’s Barça’s fault for not increasing their bid, as if the Rodri deal didn't go through three different offers. Or does everyone here open negotiations with their final price? The best part is how they justify it using El Mal's imaginary €150M bid, as if that were a real offer and not just a wild boutade dropped on a, literally, ghosts late-night show. Let’s not forget the exact same thing happened last year with Joan García—any club except Barça. It’s always the same story.
This is simply the latest evolution of anti-Barça Catalanophobia, a new turn of the screw after spent years framing Barça as a cheating club. From Negreira (unproven and awaiting a verdict) to financial levers (palancas) becoming synonymous with financial trickery, to the gymnastics required to register players using long-term injuries—complete with insinuations that the club itself was lying on medical reports—to accusing the club of "bullying" Ter Stegen with the players' union monitoring the situation (where is Aganzo—another ex-player from El Mal—in the Julián case?). It's been years of relentless bashing, a Chinese water torture that slowly seeps in, to the point where the reception in any stadium across Spain is exactly what it is. Until something actually happens.
OTHER HEADLINES
⚽ Women's Gamper, Barça 3-1 Brighton & Hove Albion. The 5th edition of the tournament was held at the Johan Cruyff Stadium, complete with the squad presentation and speeches from the manager and the captains. Brugts (with an absolute banger), Pina, and Graham scored for Barça, while Seike pulled one back for Brighton. Patri Guijarro took home the MVP award, and unlike the men's team last year—and we'll see about this year—the choice of captains makes total and complete sense: Patri, Torrejón, Paredes, Aitana, and Graham Hansen.
🏀 Yoan Makoundou, new signing: 2.07 m (6'9"), interior player, 26 years old, signed through 2028. He arrives from AS Monaco, where he played at the start and end of the season, split by a stint with the Fujian Sturgeons in the Chinese league due to the Monégasque club's financial troubles.
🤾 Catalan Super Cup: Handbol Sant Vicenç 23–49 Barça. The Blaugrana cruised into the final, set to take on BM Granollers tonight at 8:30 PM.
OTHER STORIES
Mourinho y Obradović
They aren’t identical, but both share a reputation for being tough and uncompromising. Both were serial winners back in their day and slightly less so recently, both are always the headline act ahead of their players, and both have returned to the clubs where they were once the center of the universe (though the Serb won significantly more trophies than the Portuguese).
Last year Obradović resigned—he just couldn't handle a disengaged, rebellious dressing room that lacked any respect for him; his hair-dryer rants were having zero impact, and his methods simply weren't getting through. The squad was overwhelmingly made up of foreign players who were accused of not playing for the badge—something that can prove downright dangerous in Belgrade. The manager himself stated: «They aren't thinking about the games. I walked into the dressing room before the match and every single player was glued to their phone. They are behaving abnormally,» Obradović explained a few days ago. «And after the match, I went back into the dressing room and it was the exact same story. I can't even put into words how disappointed I am.»
We'll see how the two of them fare managing two squads packed with megastars and swimming in cash. There’s a growing sense that old-school, iron-fisted managers just don't work at elite clubs anymore—a trend that’s been the norm in the NBA for years. It’s hard to imagine names like Mbappé, Vinícius, or Bellingham letting themselves be intimidated by a passive-aggressive press conference line, a orchestrated front page, or subtle jabs dropped through media mouthpieces (especially knowing that the big boss always sides with the players anyway). These guys are global brands with millions of followers and massive transfer amortizations hanging over the club—there’s zero chance of a clash where they come out on the losing side. That, plus the fact that the most Special One version of Mourinho was winning his biggest titles back when a good chunk of his current squad weren't even shaving yet (Champions League 2010, Premier League 2015).
*If you’re coming at me to call me out for leaving out his Europa League with United or the Conference League with Roma, I’ll just remind you of that press conference where, referring to Pellegrini, he famously blurted out: «If Madrid sack me, I’m going to a big club, not Málaga,» and that coming second means «being the first of the losers.»
“EL ENTORNO”
Total Simulation
Two years ago, Barça had a goal chalked off at Vallecas because at the start of the move, Koundé—in full possession of the ball and after having already released it—stepped on an opponent through pure momentum. The goal was ruled out for a foul by Koundé, and the official jargon rolled out for it was "residual contact." It got trotted out a couple more times before quietly fading into obscurity. Then this Saturday, to justify not booking a blatant, embarrassing dive from the player who gets "bullied," the Archivo VAR account came up with the phrase "total simulation." Meaning: since it wasn’t a total simulation because there was microscopic contact beforehand, it’s not a yellow card. Look, you have to hand it to nacionalmadridismo: they are the absolute undisputed masters at inventing buzzwords and cheap labels to suit their narrative. From the cagómetro to the Villarato, and from "residual contact" to "total simulation." And quick? God, they’re fast.
