Jornada 1 (pero segon partit, l’anterior era la Jornada 2 pero era el primer partit) - Barça 2-0 Athletic Bilbao

Aquí estem, davant de l'equip noble i aguerrit, el de Goikoetxea, un tio que es va carregar Schuster —1981, trencament del lligament intern i del lligament creuat del genoll dret— i Maradona —1983, fractura del mal·leol extern i del lligament—, va continuar exercint i fins i tot va ser internacional. L'equip que remena als arbres genealògics fins a trobar alguna cosa mínimament basca i que va movent les fronteres de la regió segons la qualitat del jugador. Són les seves tradicions i s'han de respectar. Nosaltres pixem colònia amb la Masia, els valors i l'ADN, i ells van directes a per l'ADN.

És curiós perquè no fa tant a Catalunya tot lo basc ens semblava bé, finançament en forma de federalisme inclòs; crèiem que d'alguna manera hi havia una mena d'agermanament, i l'Athletic ens semblava un club amic tot i Clemente i Goiko, per no parlar de les xiulades a l'himne del regne a l'uníson. Però la cosa es va anar enrarint: ens van agafar mania perquè van creure que, després d'una entrada dura (ells en diuen «noble») d'Amorebieta a Iniesta, aquest va fer teatre i això va provocar l'expulsió del jugador blanc-i-vermell. Des d'aquell moment, la Catedral —un altre mite, gent que crida molt quan la pilota vola— es va dedicar a xiular Iniesta. Iniesta, eh, el de «Kalise para todos». I des d'aquell moment la cosa s'ha anat torçant, i molt. Les finals de Copa del Rei perdudes i deixar de ser l'equip amb més Copes (per sort ens van guanyar la Supercopa i així van poder treure la Gabarra a passejar 31 anys després), els bitllets amb el tema Negreira, el fitxatge frustrat de Nico Williams durant dos estius consecutius, les declaracions per guanyar adeptes a la pell de brau, preguntar per la comptabilitat del Barça a La Liga com un sogre qualsevol... Aquí perquè, caps de porc a banda, no som molt de embolicar la troca (això i que no li podem demanar a la turistada a 500€ l'entrada que participi d'una cosa que no coneix), però podríem, no sé, haver llençat unes xeringues al camp per les seves cosetes amb el dopatge, per exemple.

Més enllà d'aquestes anècdotes, el veritable miracle del Bilbao és haver-se mantingut sempre a Primera jugant a ben poca cosa: tirant de garra, pressió de la graderia i quatre partits enfangats a l'any. Si no portessin la mística basca a sobre, potser estaríem parlant del Getafe del Nord i aquí pau i després glòria; al cap i a la fi, el Bilbao és l'equip dels Cayetanos d'allà, i per molt que xiulin l'himne del regne no surten molt al carrer a demanar la independència, no fos cas que els atonyinessin com va passar aquí.

  • Molt de mèrit DAZN aconseguint no mostrar pràcticament ni una sola estelada. Com diu el mem de Scorsese, absolute cinema. Primeríssims planos, planos detall, desenfocs, la Ref-Cam... s'intuïa el groc de fons, però allà estaven els mestres de DAZN tirant de profunditat de camp. També molt d'art els comentaristes omplint el moment. DAZN com a successors del No-Do. Una altra que no vam veure venir.

  • Espart amb fitxa del primer equip i dorsal 12. Venim de Cubarsí, Lamine i Fermín i ens tornem a meravellar amb un potencial titular en tres posicions diferents. La història de mai acabar.

  • Avui no tenim el privilegi d'escoltar la casa del fútbol, però la competència és duríssima per acontentar el de dalt. Han dit que Laporte va tutelar Cubarsí al Mundial. Alerta, eh: tres anys de titular al Barça des dels 17, dues lligues, un central diferent cada any i a qui tutelen és a Cubarsí. El que tu diguis, reina.

  • Segueixen guanyant florenpunts amb els seus comentaris; totes les accions es comenten en clau positiva del Bilbao: si és en atac perquè troben la manera, si és en defensa perquè eviten el perill. Posades així les coses, gairebé prefereixo dolents coneguts.

  • Rosca de Lamine i Unai Simón a mà canviada.

  • Joan Garcia sortint de l'àrea uns quants cops compleix allò d'Arteta sobre Raya: no són les que atura, són les que evita que acabin en aturada.

  • Jugada d'Espart, amb retall inclòs, centrada i Raphinha de cap al pal. Del primer se’ns oblida que està jugant de lateral esquerre sent dretà i migcampista, i el segon aplica aquella màxima a la vida que el 70% de tot són les ganes.

  • Notícia! Gerard Maldini es menja una pilota, però segueix la jugada evitant que la falta d'Espart sigui d'últim home.

  • Ganivetada de Pedri que obre en canal la defensa del Bilbao aprofitant el desmarcatge de Raphinha, que regateja al porter; allò dit, les ganes. Gol, 1-0.

  • Lamine a reventar de prop i Unai la treu amb l'espatlla com si fos Ter Stegen peak; estava Gordon sol per empènyer-la. Amb Lamine passen moltes coses, però la més permanent és que sempre estem pendents de si es desvia del camí. La por és inversament proporcional al sostre que pugui assolir. Si camina, si no va a la pressió, si no la passa, si la passa massa. Tot sobre un noi de 19 anys que en porta 3 en portada.

  • Eric es marca uns malabars a la sortida d'un córner, control i centrada sense deixar-la caure.

  • Gordon dispara amunt. L'anglès ha entrat amb bon peu. El Raphinha ros, encantat de ser aquí: el que digui el Míster, l'equip és el primer, fa el que cal quan cal, living the dream.

  • El primer penal al limbe de la temporada: Gordon la passa dins l'àrea, el trepitgen per darrere però, ai, és que ja no tenia la pilota, No-Do dixit, ni VAR, ni revisió, sigan, sigan.

  • Pilota al pal de Lamine; estem un mica de pega amb el gol ja.

  • Fermín i la treu Unai; abans dic que era el pitjor porter de la convocatòria del Mundial, abans es reencarna en Yashin.

  • Tros de jugada de Lamine, que a mesura que passen els minuts s'està entonant; la jugada acaba amb xut d'Espart que treu Unai.

  • Sotana a la mitja volta de Lamine a Johaneko, a qui li ha tocat debutar al Camp Nou, davant de Lamine i amb Johan al nom. Els del No-Do han estat comprensius i animosos amb ell; s'ha d'ajudar sempre.

  • Sancet al pal prèvia falta a Eric, que es desentén de la jugada. Eric, com Fermín, és un altre que va sempre mig emprenyat i amb la creuada de cables a punt. No és crítica, és comentari.

  • Fermín després d'una pífia grossa del tutelador de Cubarsí... quines coses! Gol, 2-0.

  • Centrada de Lamine i Adeyemi a boca de canó, la torna a treure Unai; i venim d'una altra anul·lada per fora de joc Lamine-Adeyemi també a dos metres de la línia de gol que l'havia treta. Igual que Gordon, Adeyemi està encantat de ser aquí. Sobretot que no falti la dada de la seva velocitat de punta cada puta vegada que arrenca a córrer.

  • Per donar emoció, Koundé té un microinfart cerebral dels seus, però ell la lia i ell la resol.

Comentaris finals

  • Debut de Rodri: va tocar de primeres tot el que va poder i va donar la sensació que tot anirà bé. Massa i tot. Aquest fitxatge, malgrat totes les reserves infundades i irracionals que jo pugui tenir, és el més semblant a quan et surt la peça llarga del Tetris just quan tens el forat fet. En l'entrevista postpartit ha dit que està on volia estar i ha tingut paraules d'alentiment per a Lamine. Tetris total.

  • Terzić, en roda de premsa, ha tingut bones paraules per a Lamine, fent referència a la falta de descans i al rendiment que se li exigeix. Dos dies li queden si continua per aquest camí.

ALTRES HISTÒRIES

El silenci

El temps passa molt ràpid en el món del futbol: declaracions de Mourinho, les cares de Lamine, l'Atlético de Madrid fent-se la víctima i els rumors de torn.

Però lo de diumenge a Elx va passar: un grapat de policies es van acarnissar amb un menor per portar una estelada; ho van fer a cops de porra i, quan el tenien a terra reduït, li van etzibar un cop de colze a la cara; i quan se se'l emportaven emmanillat entre dos, un cop de puny a la cara. El noi no va poder trucar a la família fins a la 1 de la matinada i, com que és menor, no se'n va poder anar fins que el va recollir el seu pare. El Barcelona, l'endemà, va emetre un comunicat posant-se a disposició de la família del menor. També renuncia a celebrar el Mundial amb els jugadors campions, suposo que per evitar el mal tràmit als protagonistes, perquè la xiulada de Bilbao s’hagués quedat en un xiuxiueig.

També ha sortit un dels infinits sindicats policials que hi ha —tot i que tots giren cap al mateix costat— a dir que l'actuació va ser impecable i poc menys que el menor i la seva bandera eren un perill (encara no se sap ben bé per a qui). No s'hi han pronunciat: l'Elx com a club ni la seva afició, cap càrrec policial ni polític, cap membre de la faràndula —ni els d'aquí ni els que es posaven la samarreta de la Roja a les graderies durant el Mundial—, cap periodista suposadament progressista, tampoc els humoristes canallites (i mira que n'hi ha), ni presentadors incisius de más periodismo, ni entrevistadores insistents, ni tampoc els qui reivindicaven la diversitat de la selecció; ni tan sols han sortit aquells futbolistes que es comprometen amb tot, i ja que hi som, cap jugador del Barça excepte Gavi a l'Instagram del menor.

I això que està tot gravat des de diversos angles i és absolutament indefensable. Ara imaginem-nos la mateixa situació sense càmeres.

L’ENTORN

Mal de cap

Substitució de Lamine a Elx amb el partit resolt. No ha estat el seu millor partit, però tampoc el pitjor: implicat fins on li ha arribat el físic i tampoc no era el millor escenari per brillar, amb poc joc en camp rival i molt descontrol amunt i avall. Teories: Lamine enfadat, Lamine fent morros, què li passa a Lamine? Respostes: lo de Balde li ha caigut malament, li estan desmuntant la clica (Casadó, Balde, Fort), no permetrem un Messi-Alba-Busquets decidint qui juga i qui fitxa, al Mundial ja no va brillar, i després ja les barbaritats habituals: no és tan bo, ja ha passat el seu prime i el seu peak (tots dos, amb 19 anys), sobrevalorat… Dilluns, publireportatge de l'entrenament: està seriós, no somriu, va de sobrat, s'ho té molt cregut, poca implicació, banqueta a veure si n'apren, s'ha de vendre abans no perdi valor (hi ha molt broker de persones, abans se'n deien esclavistes).

Surt dimarts Flick en roda de premsa: «Tenia mal de cap». Evidentment n'hi ha que s'amagaran i deixaran les piulades flotant al ciberespai com si res, d'altres es revoltaran: Flick menteix, jo sé què passa allà dins (els mateixos que no van encertar ni Gordon, ni Adeyemi, ni Rodri, ni Livakovic: quatre de cinc, i perquè Cancelo anava cantant fados sobre Barcelona, que si no, ni això).

Lo de Lamine no deixa de ser un reflex de la societat: ja es sap, els adolescents d'avui dia, no te'n pots fiar, no tindrem pensions, tot el dia amb el mòbil i el TikTok aquest… afegim-hi que Lamine és d'origen marroquí, musulmà i del Barça. Hom s'espera la campanya des de Madrid i altres indrets i mitjans, però des d'aquí la cosa ja és més trista. Hi havia molta gent esperant la patacada de Laporta —al camp, a la reconstrucció de l'estadi i al compte bancari—, portaven tres anys repartint-se el futur pastís, rient-se del fitxatge de Flick (uns li deien Hansi Martino i d'altres el profe de gimnàs) i ara es veuen a les portes d'un equip que pot marcar època i estan molt fotuts. Tant que serien capaços de dilapidar Lamine (com ja van fer amb en Guardiola entrenador) per posar-s'hi ells (i tornar a arruïnar el club). Això i el racisme, clar.

Jornada 1 (pero segundo partido, el anterior era la Jornada 2 pero era el primer partido) - Barça 2-0 Athletic Bilbao

Aquí estamos, ante el equipo noble y aguerrido, el de Goikoetxea, un tío que se cargó a Schuster -1981, rotura del ligamento interno y del ligamento cruzado de la rodilla derecha-, y Maradona -1983, fractura del maléolo externo y del ligamento-, siguió ejerciendo y fue incluso internacional. El equipo que rebusca en lo árboles genealógicos hasta dar con algo mínimamente vasco y que va moviendo las fronteras de la región según la calidad del jugador. Son sus tradiciones y hay que respetarlas. Nosotros meamos colonia con la Masia, el valors y el ADN y ellos van directos a por el ADN.

Es curioso porque no hace tanto en Catalunya todo lo vasco nos parecía bien, cupo vasco en forma de federalismo incluido, creíamos que de algún modo había una especie de hermanamiento, y el Athletic nos parecía un club amigo a pesar de Clemente y lo de Goiko, eso sin contar las pitadas al himno del reino al unísono. Pero la cosa se fue enrareciendo, nos cogieron ojeriza porque creyeron que después de una entrada dura (ellos dicen noble) de Amorebieta a Iniesta este hizo cuento y eso provocó la expulsión del jugador rojiblanco. Desde ese momento, la Catedral -otro mito, gente que grita mucho cuando el balón vuela-, se dedicó a pitar a Iniesta, Iniesta eh, el de “Kalise para todos”. Y desde ahí la cosa se ha ido torciendo, mucho. Las finales de Copa del Rey perdidas y dejar de ser el equipo con más Copas, (afortunadamente nos ganaron la Supercopa y así pudieron sacar la Gabarra a pasear 31 años después), los billetes con el tema Negreira, el fichaje frustrado de Nico WIlliams durante dos veranos consecutivos, las declaraciones para ganar adeptos en la piel de toro, preguntar por las cuentas del Barça en La Liga como un suegro cualquiera… aquí porque, cabezas de cochinillo aparte, no somos muy de liarla (eso y que no le podemos pedir a la turistada a 500€ la entrada que participen de algo que no conocen), pero podríamos, no sé, haber tirado unas jeringuillas al campo por sus cositas con el dopaje, por ejemplo.

Más allá de estas anécdotas, el verdadero milagro del Bilbao es haberse mantenido siempre en primera jugando a poca cosa, tirando de garra, presión de la grada y cuatro partidos embarrados al año. De no llevar la mística vasca a cuestas, a lo mejor estaríamos hablando del Getafe del Norte y aquí paz y después gloria, a fin de cuentas el Bilbao es el equipo de los Cayetanos de allí, y por mucho que silben el himno del reino no salen mucho a la calle a pedir la independencia, no sea que los vayan a moler a palos como sucedió aquí.

  • Mucho mérito DAZN consiguiendo no mostrar prácticamente ni una sola estelada. Como dice el meme de Scorsese, absolute cinema. Primeros planos, planos detalles, desenfoques, la Ref-Cam, se intuía el amarillo de fondo pero ahí estaban los maestros de DAZN tirando de profundidad de campo. También mucho arte los comentaristas rellenando el momento. DAZN como sucesores del No-Do. Otra que no vimos venir.

  • Espart con ficha del primer equipo y dorsal 12. Venimos de Cubarsí, Lamine y Fermín y estamos volviendo a maravillarnos con un potencial titular en 3 posiciones distintas. El cuento de nunca acabar.

  • Hoy no tenemos el privilegio de escuchar a la casa del fútbol, pero la competencia es durísima para contentar al de arriba. Han dicho que Laporte tuteló a Cubarsí en el Mundial. Ojo, eh, tres años de titular en el Barça desde los 17, dos ligas, un central distinto cada año y al que tutelan es a Cubarsí. Claro que sí guapi.

  • Siguen ganando florenpuntos con sus comentarios; todas las acciones se comentan en clave positiva del Bilbao, si es en ataque porque encuentran la forma, si en defensa porque evitan el peligro. Puestas así las cosas, casi prefiero malos conocidos.

  • Rosca de Lamine y Unai Simon a mano cambiada.

  • Joan García saliendo del área varias veces cumple aquello de Arteta sobre Raya, no son las que para, son las que evita que acaben en parada.

  • Jugada de Espart, con recorte incluido, centro y Raphinha de cabeza al palo. Del primero se nos olvida que está jugando de lateral izquierdo siendo diestro y centrocampista, y el segundo aplica esa máxima en la vida de que el 70% de todo son las ganas.

  • Noticia! Gerard Maldini se come un balón, pero sigue la jugada evitando que la falta de Espart sea de último hombre.

  • Navajazo de Pedri que abre en canal la defensa del Bilbao aprovechando el desmarque de Raphinha que sortea al portero, lo dicho, las ganas. Gol, 1-0.

  • Lamine a reventar de cerca y Unai la saca con el hombro cual Ter Stegen peak; estaba Gordon solo para empujarla. Con Lamine pasan muchas cosas, pero la más permanente es que siempre estamos pendientes de si se descarría. El miedo es inversamente proporcional al futuro techo que pueda alcanzar. Si camina, si no presiona, si no la pasa, si la pasa demasiado. Todo sobre un chico de 19 años y que lleva 3 en portada.

  • Eric se marca unos malabares a la salida de un córner, control y centro sin dejarla caer.

  • Gordon dispara arriba. El inglés ha caído de pie. El Raphinha rubio, encantado de estar aquí, lo que diga el Míster, el equipo es lo primero, hace lo que hay que hacer cuando hay que hacerlo, living the dream.

  • El primer penalty al limbo de la temporada, Gordon la pasa dentro del área, lo arrollan por detrás pero ay, es que ya no tenía el balon, No-Do dixit, ni VAR, ni revisión, sigan sigan.

  • Balón al palo de Lamine, estamos un poco de gafe con el gol ya.

  • Fermín y la saca Unai; antes digo que era el peor portero de la convocatoria del Mundial antes se reencarna Yashin.

  • Jugadón de Lamine que a medida que pasan los minutos se está entonando, la jugada acaba con chute de Espart que saca Unai.

  • Caño a la media vuelta de Lamine a Johaneko, al que l ha tocado debutar en el Camp Nou, frente a Lamine y con Johan en el nombre. Los del No-Do han estado comprensivos y animosos con él, hay que ayudar siempre.

  • Sancet al palo previa falta a Eric, que se desentiende de la jugada. Eric, como Fermín, es otro que anda siempre medio enfadado y con el cruce de cables siempre a punto. No es crítica, es comentario.

  • Fermín tras error grueso del tutelador de Cubarsí, qué cosas… Gol 2-0.

  • Centro de Lamine y Adeyemi a bocajarro, la vuelve a sacar Unai; y venimos de otra anulada por fuera de juego Lamine-Adeyemi también a dos metros de la línea de gol que la había sacado. Igual que Gordon, Adeyemi está encantado de estar aquí. Sobre todo que no falte el dato de su velocidad punta cada puta vez que echa a correr.

  • Para dar emoción Koundé tiene un microinfarto cerebral de lo suyos pero él la lía, él la deshace.

Comentarios finales:

  • Debutó Rodri, tocó de primeras todo lo que pudo y dio sensación de que todo irá bien. Demasiado. Este fichaje, a pesar de todas la reservas infundadas e irracionales que yo pueda tener, es lo más parecido a que salga la pieza larga del Tetris cuando tienes el hueco hecho. En la entrevista post-partido ha dicho que está donde quería estar y ha tenido palabras de aliento para Lamine. Tetris total.

  • Terzić, en rueda de prensa, ha tenido buenas palabras para Lamine, haciendo referencia a la falta de descanso y al rendimiento que se le exige. Dos días le quedan si sigue por ahí.

OTRAS HISTORIAS

El silencio

El tiempo pasa muy rápido en el mundo del fútbol: declaraciones de Mourinho, las caras de Lamine, el Atlético de Madrid haciéndose la víctima y los rumores de turno.

Pero lo del domingo en Elche pasó: unos cuantos policías se ensañaron con un menor por llevar una estelada; lo hicieron a porrazos y cuando lo tenían en el suelo reducido le soltaron un codazo en la cara; y cuando se lo llevaban esposado entre dos, un puñetazo en la cara. El chico no pudo llamar a la familia hasta la 1 de la madrugada y, como es un menor, no se pudo ir hasta que lo recogió su padre. El Barcelona, al día siguiente, emitió un comunicado poniéndose a disposición de la familia del menor. También renuncia a celebrar el Mundial con los jugadores campeones, supongo que para evitar el mal trago a los protagonistas porque la pitada de Bilbao se iba a quedar en un susurro.

También ha salido uno de los infinitos sindicatos policiales que existen, aunque todos cargan hacia el mismo lado, a decir que actuación impecable y poco menos que el menor y su bandera eran un peligro (no se sabe bien para quién aún). No se han pronunciado: el Elche como club ni su afición, ningún cargo policial ni político, ningún miembro de la farándula, ni los de aquí ni los que se ponían la camiseta de la roja en las gradas durante el mundial, ningún periodista supuestamente progresista, tampoco los humoristas canallitas (y mira que hay), ni presentadores incisivos de más periodismo, ni entrevistadoras de presa, ni tampoco los que reivindicaban la diversidad de la selección, ni siquiera han salido aquellos jugadores de fútbol que se comprometen con todo, y ya que estamos, ningún jugador el Barça excepto Gavi en el Instagram del menor.

Y eso que está todo grabado desde varios ángulos y es absolutamente indefendible. Ahora imaginemos la misma situación sin cámaras.

EL ENTORNO

Dolor de cabeza

Sustitución de Lamine en Elche con el partido resuelto. No su mejor partido pero tampoco el peor, implicado hasta donde llegó el físico y tampoco el mejor escenario en el que brillar, poco juego en campo rival y mucho correcalles. Teorías; Lamine enfadado, Lamine hace morros, ¿qué le pasa a Lamine? Respuestas: lo de Balde le ha sentado mal, están limpiando a su club de amiguetes (Casadó, Balde, Fort), no vamos a permitir un Messi-Alba-Busquets decidiendo quién juega y quien ficha, en el Mundial ya no brilló, y luego ya las barbaridades habituales; no es tan bueno, pasó su prime y su peak (los dos, con 19 años), sobrevalorado… El lunes publireportaje del entreno, está serio, no sonríe, va crecido, se lo tiene muy creído, poca implicación, banquillazo a ver si aprende, hay que venderlo antes de pierda valor (hay mucho broker de personas, antes se llamaban esclavistas).

Sale el martes Flick en rueda de prensa: “Tenía dolor de cabeza”. Evidentemente los hay que se esconderán y dejaran los tweets flotando en el ciberespacio como si no hubiera pasado nada, otros se revolverán, Flick miente, yo sé lo que pasa ahí dentro (los mismos que no acertaron ni Gordon, ni Adeyemi, ni Rodri, ni Livakovic, cuatro de cinco y porque Cancelo andaba cantando fados sobre Barcelona, si no ni eso).

Lo de Lamine no deja de ser un reflejo de la sociedad: ya se sabe, los adolescentes de hoy, no te puedes fiar, no vamos a tener pensiones, todo el día con el móvil y el tik-tok ese… añadamos que Lamine es de origen marroquí, musulmán y del Barça. Uno se espera la campaña desde Madrid y otros lugares y medios, pero desde aquí la cosa ya es más triste. Había mucha gente esperando el descalabro de Laporta, en el campo, en la reconstrucción del estadio y en la cuenta bancaria, llevaban tres años repartiéndose el futuro pastel, riéndose de la ocurrencia de fichar a Flick (unos le dijeron Hansi Martino y otros profe de gimnasia) y ahora se ven a las puertas de un equipo que puede marcar época y están muy jodidos. Tanto que serían capaces de dilapidar a Lamine (como ya hicieron con Guardiola entrenador) para ponerse ellos (y volver a arruinar al club). Eso y el racismo claro.

Matchday 1 (except it’s our second match—the last one was Matchday 2, but it was actually the season opener) - Barça 2-0 Athletic Bilbao

So here we are, facing the "noble and fierce" team. The team of Goikoetxea—a guy who snapped Schuster’s knee in 1981 (internal and anterior cruciate ligament tear) and shattered Maradona’s ankle in 1983 (lateral malleolus fracture and torn ligaments), then just kept right on playing and even made the national team. The club that digs through family trees until they find anything remotely Basque, redrawing the region's borders on the fly depending on how good the player is. It’s their tradition, and you have to respect it. We piss perfume with La Masia, valors, and the famous "DNA," while they skip the fluff and go straight for DNA

It’s funny, because not that long ago in Catalonia, we loved everything Basque. We were all for their tax quota system wrapped up in federalist dreams, convinced there was some sacred brotherhood between us. Athletic felt like a friendly club despite Clemente and Goiko, not to mention our synchronized booing of the royal anthem. But things turned sour. They developed a massive grudge against us because they convinced themselves that after a tackle from Amorebieta—"hard" to normal people, "noble" to them—Iniesta milked it to get the red card. From that exact moment, La Catedral(another myth: just a bunch of people shouting loudly whenever the ball is airborne) made a point of booing Iniesta. Iniesta, for God's sake—the "Kalise ice cream for everyone" guy.

From then on, the relationship went completely off the rails. Losing those Copa del Rey finals to us and losing their crown as the all-time cup kings (thankfully they beat us in the Supercup so they could finally parade La Gabarra barge around after 31 years); throwing fake cash at us over the Negreira case; the Nico Williams transfer saga falling through two summers in a row; their PR statements tailored to win points across Spain; inquiring about Barça's finances at La Liga like an overbearing father-in-law... Look, pig heads aside, we aren't really the type to cause a scene here (that, and you can't exactly ask tourists paying €500 a ticket to get involved in a feud they know nothing about). But we could, I don't know, toss a few syringes onto the pitch over their little history with doping, just for instance.

Beyond all those anecdotes, the real miracle of "Bilbao" is staying in the top flight forever while playing dreadful football—relying purely on grit, aggressive home crowds, and four mud-soaked matches a year. If they weren't carrying that Basque mysticism on their backs, we’d probably be calling them the "Getafe of the North" and calling it a day. At the end of the day, Athletic is the club for the local rich boys (Cayetanos), and no matter how loudly they whistle the royal anthem, you won't see them out on the streets demanding independence anytime soon—they wouldn't want to catch a beating from the riot police like folks did over here.

  • Serious props to DAZN for managing to show practically zero estelades. As the Scorsese meme goes: absolute cinema. Close-ups, detail shots, rack focuses, the Ref-Cam... you could sense the yellow in the background, but there were the DAZN wizards working their magic with depth of field. Pure artistry from the commentators filling the airtime, too. DAZN stepping up as the true heirs to No-Do propaganda. Another one we didn't see coming.

  • Espart registered with a first-team number, wearing 12. We've barely had time to process Cubarsí, Lamine, and Fermín, and here we are marveling at another potential starter capable of covering three different positions. The never-ending story.

  • Today we didn't have the privilege of listening to the usual house of football crew, but the competition to suck up to the top brass is fierce. They actually claimed Laporte "mentored" Cubarsí at the World Cup. Right, of course: a three-year Barça starter since he was 17, two league titles, playing alongside a different center-back partner every season, but sure—it's Cubarsí who needs the mentoring. Sure thing, sweetie.

  • They keep racking up their Floren-points behind the mic: every single action gets spun into a positive for Athletic. If they attack, it's because they've cracked the code; if they defend, it's because they've neutralized the threat. Put it that way, I almost prefer the devils we already know.

  • Curling strike from Lamine, saved acrobatically by Unai Simón.

  • Joan García coming out of his box multiple times embodies what Arteta said about Raya: it's not just the saves he makes, it's the chances he stops from ever turning into saves.

  • Cracking move by Espart, dummy included, pinpoint cross, and Raphinha hits the post with a header. With the former, we tend to forget he's playing left-back despite being a right-footed midfielder; with the latter, he's living proof that 70% of success in life is just sheer desire.

  • Breaking news! Gerard Maldini whiffs on a clearance, but scrambles back to keep Espart's foul from turning into a last-man red card.

  • A lethal knife-through-butter pass from Pedri slicing Athletic's defense wide open, capitalizing on Raphinha's run, who neatly rounds the keeper. Like I said: pure desire. Goal, 1-0.

  • Lamine unleashes a rocket from close range and Unai pulls off a shoulder save straight out of peak Ter Stegen. Gordon was completely unmarked for a tap-in. So much happens around Lamine, but the constant thread is that everyone is constantly waiting to see if he'll go off the rails. The paranoia is inversely proportional to his sky-high ceiling. If he walks, if he doesn't press, if he holds the ball too long, if he releases it too quickly. All piled onto a 19-year-old kid who's been on the front page for three years straight.

  • Eric pulls off some juggling tricks on a corner rebound—a tight control and a volleyed cross without letting it touch the grass.

  • Gordon blazes it over the bar. The Englishman has hit the ground running. He's the blonde Raphinha: thrilled to be here, whatever the boss says, team comes first, doing the work whenever it needs doing—living the dream.

  • The first phantom penalty of the season: Gordon lays it off inside the box, gets plowed over from behind, but ah, well, he'd already released the ball! No-Do dixit. No VAR, no review, play on, play on!

  • Lamine hits the post—he seems to be cursed in front of goal lately.

  • Fermín shoots, saved by Unai. Just when I say he was the worst keeper in the World Cup squad, he turns into prime Lev Yashin.

  • Sensational run by Lamine, who's growing into the game by the minute. The move ends with a sharp hit from Espart, saved again by Unai.

  • Lamine nutmegs Johaneko on a pirouette—poor guy making his Camp Nou debut facing Lamine while carrying Johan in his name. The No-Do crew were surprisingly gentle and encouraging with him; always gotta lend a helping hand.

  • Sancet hits the post right after Eric get a foul, who completely stops playing. Eric, much like Fermín, is another one who's always perpetually annoyed with a fuse ready to blow at any second. Not a criticism, just an observation.

  • Fermín scores after a massive blunder by Cubarsí's "mentor." Funny how that works out... Goal, 2-0.

  • Lamine crosses, Adeyemi hits it point-blank, Unai denies him again. This right after another disallowed goal where a Lamine-Adeyemi combination from two yards out got pulled back for offside. Just like Gordon, Adeyemi is over the moon to be here. Above all, don't forget to mention his top speed every single fucking time he breaks into a sprint.

  • Just to keep things spicy, Koundé experiences one of his signature brain glitches—he creates the mess, he cleans it up.

Final Thoughts

  • Rodri made his debut: kept it simple, played one-touch football whenever he could, and gave off the calm assurance that everything is going to be just fine. Almost too fine. This signing, despite whatever baseless, irrational reservations I might harbor, is the closest thing to getting the long straight piece in Tetris right when you've built the perfect slot. In his post-match interview, he said he's right where he wanted to be and offered some encouraging words for Lamine. Absolute Tetris.

  • Terzić, in his press conference, had kind words for Lamine, pointing out his lack of rest and the ridiculous physical demands placed on him. He's got about two days left in Spain if he keeps talking like that.

The Silence

Time moves absurdly fast in the football world: Mourinho running his mouth, Lamine giving side-eye, Atlético playing the victim, and the usual endless rumor mill.

But what happened on Sunday in Elche actually happened. A group of police officers brutalized a minor simply for carrying an estelada; they beat him with batons, and once they had him pinned to the ground, they drove an elbow straight into his face. Then, as two of them dragged him away in handcuffs, another threw a punch right to his jaw. The kid wasn't allowed to call his family until 1 AM, and being a minor, he couldn't leave until his dad came to pick him up. The next day, Barcelona issued a statement offering their full support to the boy's family. They also quietly canceled the planned World Cup celebration for their winning players—presumably to spare them the embarrassment, because the boos in Bilbao would have sounded like a whisper compared to what was coming.

Of course, one of the endless police unions—though they all lean the exact same way—stepped up to claim the operation was "flawless," heavily implying the minor and his flag posed an existential threat (to whom, exactly, remains a mystery). Meanwhile, total silence from the rest: Elche as a club and their fans, police chiefs, politicians, celebrities (neither the local ones nor those who draped themselves in la Roja jerseys in the stands during the World Cup), supposedly progressive journalists, edgy-lite comedians (and God knows there's no shortage of them), hard-hitting TV anchors preaching "real journalism," aggressive celebrity interviewers, the loud advocates for the national team's diversity, and not even those footballers who claim to be socially conscious about everything under the sun. And while we're at it: not a single Barça player either, except for Gavi dropping a comment on the kid’s Instagram.

All of this, mind you, caught on camera from multiple angles and completely indefensible. Now imagine how this would have played out without the cameras rolling.

“EL ENTORNO”

Headache

Lamine gets subbed off in Elche with the match already wrapped up. Not his best game, but hardly his worst either—engaged as far as his legs would take him, and not exactly the ideal setup to shine anyway, with very little play in the opposition half and a whole lot of end-to-end chaos. Queue the theories: Lamine's furious, Lamine's pouting, what's wrong with Lamine? Cue the answers: he's upset about Balde, they're clearing out his clique (Casadó, Balde, Fort), we're not about to tolerate another Messi-Alba-Busquets cartel deciding who plays and who gets signed, he didn't shine at the World Cup either, followed by the usual mindless drivel: he's not that good, his prime and his peak are behind him (both of them, at 19 years old), he's overrated... Come Monday, we get the training ground infomercial: he looks serious, he's not smiling, he's gotten cocky, he thinks he's hot shit, zero commitment, drop him to the bench to teach him a lesson, sell him before his value tanks (plenty of human stockbrokers around—we used to call them slave traders).

Then Tuesday comes and Flick steps up in the press room: "He had a headache." Obviously, some will now crawl back under their rocks and leave their tweets floating in cyberspace like nothing ever happened, while others will squirm: Flick is lying, I know what's really going on in that dressing room (the exact same guys who didn't guess Gordon, Adeyemi, Rodri, or Livakovic—four out of five wrong, and the only reason they got Cancelo is because he was singing fados across Barcelona, otherwise not even that).

What's happening with Lamine is just a mirror of society: you know the drill—today's teenagers, can't trust any of them, we won't have pensions, on their phones all day with that TikTok thing... now add the fact that Lamine is of Moroccan descent, Muslim, and plays for Barça. You expect the smear campaign coming from Madrid and other outlets, but coming from around here, it's just sadder. There were plenty of people waiting for Laporta's downfall—on the pitch, in the stadium rebuild, and in the bank account. They'd spent three years carving up a future pie that wasn't theirs, laughing at the wild idea of hiring Flick (some called him Hansi Martino, others called him the PE teacher), and now they find themselves standing on the doorstep of a team that could define an era, and they are utterly miserable about it. So miserable that they'd be capable of torpedoing Lamine (just like they did with Guardiola the manager) just so they can step in themselves (and drive the club back into bankruptcy). That, and good old-fashioned racism, of course.