Jornada 3, Barça 5-2 Rayo Vallecano

Segon partit a casa amb el mercat cremant. Gabriel Jesús, Mikael Baza (16 anys i 1,93 la criatura), l'etern Julián i les sortides confirmades i per confirmar. El dia del mercat és la nit de Reis dels adults aficionats al futbol, arribarà Julián? I el central esquerrà? Deco, Flick i Laporta, els tres Reis Mags del barcelonisme que, fins avui, no només han encertat molt més del que s'esperava, sinó que han tingut a tot el món a la parra, com quan els nostres pares anaven deixant pistes falses perquè no endevinéssim ni els regals ni qui eren els Reis. Doncs així va el periodisme amb el Barça, perdudíssim.

Com sempre, hi ha qui està fent el crowdfunding per a una estàtua a Deco i els qui diuen que hem fitxat plans B i cars. Jo, veient com Flick transforma els jugadors per qui no donàvem un duro (de Raphinha a Gerard Maldini), diria les coses amb la boca petita per si de cas, que avui dia un zasca són dos clics. També hi ha una tercera via que es posa digne perquè Flick mana molt, decideix entrades i sortides i potser el club s'hauria d'imposar un mica més. Deuen ser els mateixos que no van dir res quan un entrenador venerat i admirat ens va colar Arda Turan i Aleix Vidal en ple procés electoral i amb el triplet sota el braç. Estem com per queixar-nos amb tot el que hem vist i viscut.

El Madrid va golejar el Màlaga, en Mourinho va crescut i la claca ja pensa en Cibeles —que el relat no es fa sol, s'ha de fabricar. Ja han dit que aquest any ho poden guanyar tot. Recordem que l'obsessió pel triplet i el sextet els ve de l'era Guardiola, la qual cosa significa que porten gairebé 17 anys amb la matraca. No recorden que fins a aquell moment portaven 20 anys sense guanyar la Copa del Rei i els hi era igual (excepte aquella final a Montjuïc contra el Saragossa que va suposar el principi del fi dels Galàctics i la dimissió de Florentino). L'afició blanca és un mica Dory de “Buscant en Nemo”, nadapletes? Quins nadapletes? Una altra campanya per la Pilota d'Or contra Rodri MVP del Mundial? I tant que sí, què pot sortir malament? Bellingham, un any bo i dos de dolents? El nou Bicho. Arbeloa es lleva d'hora? Mourinho dorm a Valdebebas. Mastantuono, Robben, Cristiano? Diomandé millor que Lamine. El Bernabéu? Què bonic el render.

A tot això, Messi anuncia que es retira de la selecció i tots som un mica més vells.

  • Onze del Barça: entren Koundé per Eric, Christensen per Maldini, i Olmo per Fermín. Es manté Espart.

  • L'entrevista a l'àrbitre prepartit... què és exactament? Va dir Michael Robinson que quan va arribar a Espanya i va veure un àrbitre signant autògrafs va al·lucinar. Doncs això.

  • Alerta que Cubarsí s'està posant quadrat. Piulada de Diego Torres en 3, 2, 1... (l'altre dia el va anomenar filtrapases com si fos una cosa negativa).

  • Koundé porta dues accions en què sembla que el cos va per un costat i el cap per un altre, com aquells jocs on controles les extremitats del personatge per separat.

  • Paret Lamine-Pedri-Lamine i ningú arriba a la rematada.

  • Quin catàleg de gestos tècnics de Lamine amb l'exterior.

  • Koundé calcula malament la trajectòria per tallar la jugada i deixa passar, literalment, Álvaro García: centrada enrere i Camello a dalt. Gol, 0-1.

  • Raphinha la té, però la treu el porter.

  • Gran jugada de Gordon i doble rematada mossegada d'Olmo i Lamine. El dia que es fitxa el 9 ho fallen tot.

  • Per parlar. Pedri, Espart de primeres, retallada de Raphinha i cap a dins. Nou? Quin nou? Gol, 1-1.

  • El primer de Lamine: intent d'estafar-nos un penal (estupor a les files del Rayo, que envia el rebuig contra un company), en un sol toc deixa enrere el defensor i se la col·loca, i després la posa a l'esquadra del primer pal. Rodri ho flipa a la banqueta. El jugador més jove en assolir els 50 gols amb el seu club a les cinc grans lligues, superant la tortuga ninja i el viking. Gol, 2-1.

  • Lamine s'està agradant: arrenca, regateja, baixa a buscar-la... Una setmana i un dia des del «drama» d'Elx.

  • Gol anul·lat a Koundé després d'un xut de Gordon, que ho està intentant del dret i del revés (només queda ell per marcar dels de dalt en aquest inici de temporada).

Segona part

  • Sense canvis: vot de confiança a Koundé. error: una altra despistada davant una passada de Lamine i jugada en contra. Està jugant amb lag (avui la cosa va de videojocs).

  • Olmo per a Gordon, que «ho aconsegueix»: centra i gol en pròpia de Lejeune. Gol, 3-1.

  • Porten rient-se del preu de Gordon des d'abans del Mundial: acabarà sortint barat.

  • Hem passat de calma Koundé al drama Koundé. No en dona ni una.

  • Camello de córner, li guanya el salt a Espart. Gol, 3-2.

  • Nervis. Doble ocasió del Rayo. Amb tot el que ha generat el Barça i aquí estem, patint.

  • Fermín i Rodri per Olmo i Bernal.

  • La banda de Koundé és l'AP-7 en temps de pandèmia: a estones ni surt en pantalla. S'ha hagut de fotre una carrera de mig camp en Pedri.

  • Raphinha per a Lamine, centrada enrere, Fermín remata i rebota en un defensor.

  • Canvi de joc de Koundé (ara sí, Koundenbauer) per a Gordon, que es fica a l'àrea i la deixa de taló per a Raphinha, gol, 4-2.

  • Ara ja estem perquè marqui Gordon, no volem cap altra cosa.

  • Doncs no, Adeyemi per Gordon i Cancelo per Pedri.

  • Recupera Fermín a la frontal de la seva àrea, condueix, creua el mig del camp, se la posa a l'espai a Lamine, que centra enrere, remata Adeyemi i la treu el porter.

  • Una altra per la banda dreta (passo d'escriure el nom ja), remata mossegat Nteka des del punt de penal i atura Joan García.

  • Acció defensiva de mèrit de Cubarsí (Diego, hi ets?).

  • Volea de lluny de Cancelo fora.

  • Hem passat de controlar el partit a anar amunt i avall (Pedri no és al camp).

  • Hamza debuta per Raphinha, el nou pel nou que no és nou.

  • Combinació Espart, Adeyemi i Lamine de primeres des de la frontal abaix i ajustada al pal. Gol, 5-2.

  • Koundé la torna a perdre a prop del pic de l'àrea pròpia (potser era falta), xut d'Alemao i la treu Joan García.

Sensació que si allà no es peguen al vestidor i aquí no ens autoimmolem, aquesta lliga anirà a molts punts i qualsevol entropessada es pagarà caríssima. Queda un dia de mercat.

ALTRES TITULARS

Claudia Pina en mode superstar per començar el campionat: assistència digna de Laudrup en el primer i golàs per al segon. Victòria per 5-0 davant el Costa Adeje Tenerife. Han marcat Hansen, Pina, Pajor, Van Asten (en el seu debut) i Paredes. També ha debutat Kerolin substituint Pajor. Destacar que van debutar tres jugadores de La Masia al minut 82: Elena Vizuete (16 anys), Carolina Ferrera (16 anys) i Mayssa Baha (15 anys).

Esmee Brugts, la jugadora holandesa està prop de dues setmanes de baixa. Lesió muscular en el tibial posterior dret.

Giullia Galli (2008), la davantera de la Roma tindrà fitxa del B però s’espera que també jugui amb el primer equip.

🤾 Supercopa de Catalunya, el Barça es va imposar al Fraikin BM Granollers per 29-35, 26é títol.

🏑 Ignacio Alabart, Xavi Barroso i Sergi Llorca seran els capitans aquesta temporada.

Copa Catalunya, campions en guanyar la final al Catgas Energia Santa Coloma per 4-6; a la semifinal es va imposar 1-8 al Sala 5 Martorell, atenció al gol del porter, Feixas. Tretzé títol.

ALTRES HISTÒRIES

El sorteig

En diem sorteig per mantenir un xic d'emoció, però entre bombos, coeficients i regles addicionals ja m'agradaria a mi jugar a la loteria en aquestes condicions.

Per aquest ordre, el Barça s'enfrontarà a Feyenoord (C) - Galatasaray (F) - PSG (F) - Aston Villa (C) - Sabah (F) - Manchester City (C) - Sporting de Portugal (F) - Como (C).

Si es superen els 3 rivals durs (City, PSG, Villa) amb 6-7 punts, entrar al top-8 hauria de ser més que factible (l'any passat es va quedar 5è perdent contra el PSG i el Chelsea i empatant a Bruges).

Per la resta tenim un mica de tot: la incògnita del City de Maresca, la certesa del PSG i el retrobament amb Ferran Felicitat, la solidesa de l'Aston Villa amb un Emery sense gomina, i sense ànim de faltar el respecte a la resta, tot lo altre sembla assequible; sempre pots entropessar i sempre pots enganxar una mala ratxa, però la principal atracció serà rebre en Cesc al Camp Nou (alguns ja el mirem de reüll com l'escollit).

En aquesta edició es manté l’absurditat de robar el factor camp si elimines un Top-4, una cosa tan artificial que sembla treta d'un joc online free to play que necessita més jugadors. Com gairebé sempre, el Barça pringant amb les innovacions: el primer any de format quedes segon però és tot un sorteig, la tornada de semifinals a Milà. L'any passat quedes cinquè, l'Atlético elimina el Tottenham i li roba el factor camp; resultat: la tornada de quarts al camp de concentració.

Així i tot, molt millor aquest format que l'anterior, soporífer i avorrit a més no poder. Més variat, obert a la sorpresa i amb una última jornada on pràcticament tots els equips s'estan jugant alguna cosa.

Gairebé sorprèn la iniciativa veient la gent que corre per allà al sorteig, ara que s'ha convertit en una mena de reunió televisada de dinosaures, llegendes, mandataris i gent d'aquella que, si la veiessis venir pel carrer, canviaries de vorera. Em costa creure que no s'estigui fent un The Office amb tot aquest material.

L’ENTORN

Tek i els porters suplents

El recent fitxatge de Livaković, en principi una bona notícia per qualitat, experiència i preu, ha tingut dues derivades, això és el Barça i res no és fàcil. Per un costat, els de «menys mal, perquè quin risc anar amb en Tek per aquells camps de Déu»; per l'altre, els de “el suplent, sempre de la Masia”.

Anem a pams. En Tek ha complert de sobres des que va aterrar aquí i ningú, absolutament ningú, no donava un duro per ell. Retirat a Marbella, jugant a golf i encadenant la següent cigarreta amb la burilla de l'anterior. Va arribar, li va prendre el lloc a Iñaki Peña, es va adaptar al joc del Barça, va aturar tot lo aturable i la va pifiar poc; pel camí diuen que es va convertir en una part important del vestidor. És més, això és cosa meva, que en Tek li aturés el penal a Mbappé l'any passat crec que va tenir més importància de la que li donem. Al final es va perdre 2-1 i va quedar la sensació de “encara bo”, però si aquell penal hagués obert la porta a una golejada, potser la temporada canvia. Aquí sempre hi ha gent esmolant ganivets amb l'objectiu d'ocupar la poltrona.

Això del suplent de la Masia: porters de la casa que hagin estat titulars indiscutibles en els últims 40 anys? Un: Valdés. Van jugar partits cobrint lesions i fins i tot sent titulars un temps Reina, Arnau, Jorquera i Busquets pare. No és tan difícil com treure un 9 de la Masia, però gairebé. I més enllà de Zubi, Valdés i Ter Stegen, tampoc és que haguem tingut llegendes o Top-10 del moment: Dutruel, Vítor Baía, Hesp o Bonano, per esmentar titulars. L'últim cas, Iñaki Peña, semblava que sí però no; l'última temporada de Xavi li va posar un núvol de sospita al damunt i Flick el va acabar de rematar.

Jo sempre a favor de la gent de la casa, però a Valdés se el van voler carregar des del primer dia per impulsiu, polèmic, que si no anava bé per dalt... Sempre va estar al punt de mira i el reconeixement era i és més aviat escàs; i això que la final de París és tan seva com d'Iniesta, Larsson i companyia. Així que si es vol un porter de la casa, caldrà tenir paciència i no demanar-li miracles el primer dia. Això i un entrenador que hi confiï.

Jornada 3, Barça 5-2 Rayo Vallecano

Segundo partido en casa con el mercado ardiendo, Gabriel Jesús, Mikael Baza (16 años y 1,93 la criatura), el eterno Julián y las salidas confirmadas y por confirmar. El día del mercado es la noche de Reyes de los adultos aficionados al fútbol, ¿llegará Julián? ¿Y el central zurdo? Deco, Flick y Laporta, los tres Reyes Magos del barcelonismo que, hasta hoy, no sólo han acertado mucho más de lo esperable, es que han tenido a todo el mundo en Babia, como cuando nuestros padres iban soltando pistas falsas para que no adivináramos ni los regalos ni quienes eran los Reyes. Pues así anda el periodismo con el Barça, perdido.

Como siempre, los hay que están haciendo el crowdfunding para una estatua a Deco y los que dicen que hemos fichado planes B y caro. Yo, viendo como Flick transforma a los jugadores por los que no damos un duro (de Raphinha a Gerard Maldini), diría las cosas con boquita de piñón por si acaso, que hoy en día un zasca son dos clicks. También hay una tercera vía que tuerce el gesto porque Flick manda mucho, decide entradas y salidas y a lo mejor el club debería imponerse un poco más. Deben ser los mismos que no dijeron nada cuando un entrenador venerado y admirado nos coló Arda Turan y Aleix Vidal en pleno proceso electoral y con el triplete bajo el brazo. Estamos para quejarnos con lo que hemos visto y vivido

El Madrid goleó al Málaga, anda Mourinho crecido y está la claca pensando en Cibeles, que el relato no se hace solo, hay que hacerlo. Ya han dicho que este año lo pueden ganar todo. Recordemos que la obsesión por el triplete y el sextete les viene de la era Guardiola,  lo que significa que llevan casi 17 años años con la cantinela. No se acuerdan que hasta ese momento llevaban 20 años sin ganar la Copa del Rey y les daba bastante igual (excepto aquella final en Montjuic frente al Zaragoza que supuso el principio del fin de los Galácticos y la dimisión de Florentino). La afición blanca es un poco Dory de “Buscando a Nemo”: ¿nadapletes? ¿Qué nadapletes? ¿Otra campaña para el Balón de Oro contra Rodri MVP del Mundial? Claro que sí, ¿qué puede salir mal? ¿Bellingham, un año bueno y dos malos? El nuevo Bicho. ¿Arbeloa madruga? Mourinho duerme en Valdebebas ¿Mastantuono, Robben, Cristiano? Diomandé mejor que Lamine. ¿El Bernabeu? Qué guapo el render.

A todo esto Messi anuncia que se retira de la selección y todos somos un poco más viejos.

  • Once del Barça, entran Koundé por Eric, Christensen por Maldini, y Olmo por Fermín. Se mantiene Espart.

  • La entrevista al árbitro pre-partido ¿qué es? Dijo Michael Robinson que cuando llegó a España y vio un árbitro firmando autógrafos alucinó. Pues eso.

  • Ojo que Cubarsí se está poniendo cuadrado, tweet de Diego Torres en 3, 2, 1... (el otro día le llamó filtrapases como algo negativo).

  • Koundé lleva dos acciones que parece que el cuerpo va por un lado y la cabeza por otro, como esos juegos en que controlas las extremidades del personaje por separado.

  • Pared Lamine-Pedri-Lamine y nadie llega al remate.

  • El catálogo de gestos técnicos de Lamine con el exterior.

  • Koundé calcula mal la trayectoria para cortar la jugada y deja pasar, literalmente, a Álvaro García, centro atrás y Camello arriba, gol, 0-1.

  • Raphinha la tiene pero la saca el portero.

  • Jugadón de Gordon y doble remate mordido de Olmo y Lamine. El día que se ficha el 9 lo fallan todo.

  • Por hablar. Pedri, Espart de primeras, recorte de Raphinha y adentro, ¿nueve? ¿Qué nueve? Gol, 1-1.

  • El primero de Lamine, intento de estafarnos un penalty (estupor en las filas del Rayo que envía el despeje contra un compañero), en un toque deja atrás al defensa y se la acomoda, y después la pone en la escuadra del primer palo. Rodri lo flipa en el banquillo. Jugador más joven en alcanzar 50 goles con su club de las cinco ligas principales, superando a la tortuga ninja y al vikingo. Gol, 2-1

  • Está Lamine gustándose, arranca, regatea, la baja a buscar... una semana y un día desde "el drama" de Elche.

  • Gol anulado a Koundé tras disparo de Gordon, que lo está intentando del derecho y del revés (sólo queda él por marcar de los de arriba en este inicio de temporada).

Segunda parte.

  • Sin cambios, voto de confianza a Koundé. Mal, otro despiste ante un pase de Lamine y jugada en contra. Está jugando con lag (hoy va de videojuegos).

  • Olmo para Gordon que "lo consigue", centra y gol en propia de Lejeune, gol, 3-1.

  • Llevan riéndose del precio de Gordon desde antes del Mundial, va a salir barato.

  • Hemos pasado de calma Koundé a drama Koundé. No está dando una.

  • Camello de córner, le gana el salto a Espart, gol 3-2.

  • Nervios, doble ocasión del Rayo, con todo lo que ha generado el Barça y aquí estamos, sufriendo.

  • Fermín y Rodri por Olmo y Bernal.

  • La banda de Koundé es la AP7 en tiempos de pandemia, a ratos no sale ni en pantalla. Ha tenido que meterse un carrerón Pedri.

  • Raphinha para Lamine, centro atrás, Fermín remata y rebota en un defensa.

  • Cambio de juego de Koundé (ahora sí, Koundenbauer)) para Gordon, que se mete en el área y la deja de tacón para Raphinha, gol, 4-2.

  • Ahora ya estamos para que marque Gordon, no queremos otra cosa.

  • Pues no, Adeyemi por Gordon y Cancelo por Pedri.

  • Recupera Fermín en la frontal de su área, conduce, cruza el centro del campo, se la pone al espacio a Lamine que centra atrás, remata Adeyemi y la saca el portero.

  • Otra por banda derecha (paso de escribir el nombre ya), remata mordido Nteka desde el punto de penalty y para Joan García.

  • Acción defensiva de mérito de Cubarsí (¿Diego, estás ahí?).

  • Voleón de Cancelo fuera.

  • Hemos pasado de controlar el partido a un correcalles (Pedri no está en el campo).

  • Hamza debuta por Raphinha, el nueve por el nueve que no es nueve.

  • Combinación Espart, Adeyemi y Lamine de primeras desde la frontal, abajo y ajustada al palo, gol, 5-2.

  • Koundé la vuelve a perder cerca del pico del área propia (igual era falta), tiro de Alemao y la saca Joan Garcia.

Sensación que si allí no se pegan en el vestuario y aquí no nos autoimmolamos está liga va a ir a muchos puntos y cualquier tropiezo se va a pagar carísimo. Queda un día de mercado.

OTROS TITULARES

Claudia Pina en modo superstar para empezar el campeonato, asistencia digna de Laudrup en el primero, y golazo para el segundo. Victoria 5-0 ante el Costa Adeje Tenerife por 5-0. Marcaron Hansen, Pina, Pajor, Van Asten (en su debut) y Paredes. También debutó Kerolin sustituyendo a Pajor. Destacar que debutaron tres jugadoras de La Masia en el minuto 82: Elena Vizuete (16 años), Carolina Ferrera (16 años) i Mayssa Baha (15 años).

Esmee Brugts, la jugadora holandesa estará unas dos semanas de baja por una lesión muscular en el tibial posterior derecho durante un entrenamiento.

Giulia Galli (2008), la delantera de la Roma tendrá ficha del B, pero se espera que también entre en dinámica del primer equipo.

🤾 Supercopa de Catalunya: el Barça se impuso al Fraikin BM Granollers por 29-35, sumando su 26.º título.

🏑 Ignacio Alabart, Xavi Barroso y Sergi Llorca serán los capitanes esta temporada.

Copa Catalunya: campeones tras ganar la final al Catgas Energia Santa Coloma por 4-6. En semifinales se impusieron 1-8 al Sala 5 Martorell (ojo al golazo del portero, Feixas). Decimotercer título.

OTRAS HISTORIAS

El sorteo

Le decimos sorteo por mantener alguna emoción, pero entre bombos, coeficientes y reglas extra ya me gustaría a mi jugar a la lotería en esas condiciones.

Por este orden, el Barça se enfrentará a Feyenoord (C) - Galatasaray (F) - PSG (F) - Aston Villa (C) - Sabah (F) - Manchester City (C) - Sporting de Portugal (F) - Como (C).

Si se superan los tres rivales duros (City, PSG, Villa) con 6-7 puntos, entrar en el top-8 debería ser más que factible (el año pasado se quedó 5º perdiendo ante PSG y Chelsea y empatando en Brujas).

Por lo demás tenemos un poco de todo: la incógnita del City de Maresca, la certeza del PSG y el reencuentro con Ferran Felicidad, la solidez del Aston Villa con Emery sin gomina, y sin ánimo de faltar al resto, lo demás parece asequible; siempre se puede tropezar y siempre puedes estar en medio de una mala racha, pero la principal atracción será recibir a Cesc en el Camp Nou (algunos ya lo miramos de reojo como el elegido).

En esta edición se mantiene el sinsentido de robar el factor campo si eliminas a un Top-4, algo tan artificial que parece sacado de un juego online free to play que necesita más jugadores. Como casi siempre, el Barça pringando con las innovaciones: el primer año de formato quedas segundo pero es todo sorteo, vuelta de semifinales en Milán. El año pasado quedas quinto, el Atlético elimina al Tottenham y le roba el factor campo, resultado, vuelta de cuartos en el campo de concentración.

Aún así mucho mejor este formato que el anterior, soporífero y aburrido hasta decir basta. Más variado, dado a la sorpresa y con una última jornada donde prácticamente todos los equipos se están jugando alguna cosa.

Casi sorprende la iniciativa viendo la gente que corre por el sorteo, ahora que se ha convertido en una especie de reunión televisada de dinosaurios, leyendas, mandatarios y gente de esa que al verla venir cruzarías de acera. Me cuesta creer que no se esté haciendo un “The Office” con ese material.

EL ENTORNO

Tek y los porteros suplentes

El reciente fichaje de Livaković, en principio buena noticia, por calidad, experiencia y precio, ha tenido dos derivadas, esto es el Barça y nada es fácil. Por un lado los de “menos mal porque mucho riesgo ir con Tek por esos campos de Dios”, por el otro los de “el suplente siempre de La Masia”.

Por partes. Tek ha cumplido de sobras desde que aterrizó aquí y nadie, absolutamente nadie, daba un duro por él. Retirado en Marbella, jugando a golf y encadenando el siguiente cigarrillo con la colilla del anterior. Llegó, le quitó el sitio a Iñaki Peña, se adaptó al juego del Barça, paró todo lo parable y apenas cantó; por el camino dicen que se convirtió en parte importante del vestuario. Es más, esto es un clavo ardiendo mío, pero que Tek le parase el penalty a Mbappé el año pasado creo que tuvo más importancia de la que le damos. Al final se perdió 2-1 y sensación de “ni tan mal”, pero si aquel penalty hubiera abierto la puerta a una goleada igual la temporada cambia. Aquí siempre hay gente afilando cuchillos con el objetivo de ocupar la poltrona.

Lo del suplente de la Masia: porteros de la casa que hayan sido titulares indiscutibles en los últimos 40 años? Uno, Valdés. Jugaron partidos cubriendo lesiones e incluso siendo titulares por un tiempo Reina, Arnau, Jorquera y Busquets padre. No tan difícil como sacar un 9 de La Masia pero casi. Y más allá de Zubi, Valdés y Ter Stegen, tampoco es que hayamos tenido leyendas o Top-10 del momento: Dutruel, Vito Baía, Hesp o Bonano, por mencionar titulares. El último caso, Iñaki Peña, parecía que sí pero no; la última temporada de Xavi le puso una nube de sospecha encima y Flick lo acabó de rematar.

Yo siempre a favor de gente de la casa, pero a Valdés se lo quisieron petar desde el primer día, por impulsivo, polémico, que si no iba bien por arriba…, siempre estuvo en el punto de mira y el reconocimiento era y es más bien escaso; y eso que la final de París es tan suya como de Iniesta, Larsson y compañía. Así que se quiere un portero de la casa habrá que ser paciente y no pedirle milagros el primer día. Eso y un entrenador que confíe.

Matchday 3, Barça 5-2 Rayo Vallecano

Second home game with the market on fire: Gabriel Jesus, Mikael Baza (16 years old and 6'4", the absolute unit), the eternal Julián Alvarez, plus all the confirmed and pending departures. Deadline day is basically Christmas Eve for adult football nerds—will Julián actually show up? What about the left-footed center-back? Deco, Flick, and Laporta: the three Wise Men of Barcelona who, up until today, haven't just hit the jackpot far more than anyone expected, but have kept the entire press completely in the dark. Just like our parents dropping fake hints so we wouldn't guess the presents or spoil who Santa was. So here we are: the press reporting on Barça, totally lost in the woods.

As usual, half the fanbase is crowdfunding a statue for Deco while the other half insists we're overpaying for Plan Bs. Me? Seeing how Flick transforms players we wouldn't have bet a single dime on (from Raphinha to Gerard Maldini), I'd keep my mouth shut just in case—getting clapped back online is only two clicks away these days. Then there's a third group making faces because Flick is calling all the shots, deciding who comes and goes, arguing the board should assert more control. Must be the exact same crowd that said zilch when a revered, worshipped manager smuggled Arda Turan and Aleix Vidal into the squad mid-election cycle with a Treble in his back pocket. Given everything we've seen and lived through, we've got no right to complain.

Real Madrid hammered Málaga, Mourinho is strutting around, and the cheerleader press is already planning the party at Cibeles—because the media narrative doesn't build itself, you've got to manufacture it. They're already claiming Madrid can win the lot this year. Let's not forget their obsession with the Treble and the Sextuple stems all the way back to the Guardiola era, which means they've been humming that same tired song for almost 17 years. Conveniently forgetting that before Pep, they went 20 straight years without winning the Copa del Rey and couldn't have cared less (except for that Montjuïc final against Zaragoza that triggered the end of the Galácticos and Florentino's resignation). The Madrid faithful are like Dory from Finding Nemo: Trophy-less seasons? What trophy-less seasons? Another Ballon d'Or campaign against World Cup MVP Rodri? Sure thing, what could possibly go wrong? Bellingham having one good year followed by two bad ones? The new CR7. Arbeloa waking up early? Mourinho sleeping at the training ground. Mastantuono, Robben, Cristiano? Diomandé is better than Lamine. The new Bernabéu? Man, that CGI render looks sweet!

Meanwhile, Messi announces his retirement from international football and all of us instantly age a little bit more.

  • Barça's XI: Koundé comes in for Eric, Christensen replaces Maldini, and Olmo gets the nod over Fermín. Espart keeps his spot.

  • That pre-match referee interview... what was that about? Michael Robinson used to say that when he arrived in Spain and saw a referee signing autographs, his mind was blown. Case in point.

  • Watch out, Cubarsí is getting jacked. Expect a Diego Torres tweet in 3, 2, 1... (the other day he unironically called him a "pass-leaker" like it was a flaw).

  • Koundé has had a couple of plays where his body goes one way and his head goes the other—looking like one of those video games where you control each limb independently.

  • Fast Lamine-Pedri-Lamine wall pass, but nobody's there to finish it off.

  • Lamine's highlight reel of trivela touches is absurd.

  • Koundé completely misjudges the flight of the ball to cut out the play and literally lets Álvaro García walk past him: low cross back, Camello fires over, goal. 0-1.

  • Raphinha gets a sight of goal, but the keeper pulls off the save.

  • Sensational play by Gordon, followed by scuffed attempts from both Olmo and Lamine. The exact day we try to sign a No. 9, they miss everything.

  • Speak of the devil. Pedri, Espart one-touch, Raphinha with the dummy and bang—in it goes. A No. 9? Who needs a No. 9? Goal, 1-1.

  • Lamine's first: Rayo tries to scrounge a penalty out of nothing (complete panic in their ranks as they clear the ball straight into a teammate), Lamine leaves the defender in the dust with a single touch, sets himself up, and buries it into the top corner at the near post. Rodri is losing his mind on the bench. Youngest player to reach 50 goals for his club across the top five European leagues, blowing past the Ninja Turtle and the Viking. Goal, 2-1.

  • Lamine is feeling it now: driving forward, nutmegging, dropping deep to demand the ball... Just eight days out from the "crisis" in Elche.

  • Koundé has a goal ruled out following a shot from Gordon, who is trying every trick in the book to score (he's the only frontline player yet to open his account this season).

Second Half

  • No changes: a vote of confidence for Koundé. Bad move—another lapse facing a pass from Lamine leads to a counter-attack. The guy is playing with massive lag (sticking with the video game theme today).

  • Olmo slides it through to Gordon who "finally gets it done": crosses it in, and Lejeune puts it into his own net. Goal, 3-1.

  • People have been mocking Gordon's price tag since before the World Cup; he's going to end up looking like a bargain.

  • We went from "cool, calm Koundé" to total "Koundé disasterclass." He can't get a single thing right.

  • Camello from a corner, outjumping Espart. Goal, 3-2.

  • Nerves setting in. Double chance for Rayo. After everything Barça has created, here we are, clenching.

  • Fermín and Rodri subbed on for Olmo and Bernal.

  • Koundé's flank is looking like the AP-7 highway during lockdown—at times he's not even in the camera frame. Pedri had to sprint back like a madman to cover.

  • Raphinha feeds Lamine, low cross back, Fermín shoots, and it deflects off a defender.

  • Long diagonal switch from Koundé (now he's acting like Koundenbauer) out to Gordon, who cuts into the box and backheels it for Raphinha. Goal, 4-2.

  • At this point we just want Gordon to score, nothing else matters.

  • Or not: Adeyemi comes on for Gordon, Cancelo replaces Pedri.

  • Fermín wins it back right on the edge of his own box, drives forward, crosses the halfway line, slips a pass into space for Lamine who cuts it back; Adeyemi fires, saved by the keeper.

  • Another attack down the right (I'm done even writing his name), Nteka scuffs a shot from the penalty spot, caught easily by Joan García.

  • Top-tier defensive clearance by Cubarsí (Diego, you watching?).

  • Far away volley from Cancelo, just wide.

  • We went from total game control to an absolute end-to-end track meet (Pedri isn't on the pitch anymore).

  • Hamza makes his debut replacing Raphinha: the striker replacing the non-striker striker.

  • One-touch combination from Espart, Adeyemi, and Lamine at the edge of the box—low, right off the post and in. Goal, 5-2.

  • Koundé coughs it up again near his own penalty box (might've been a foul), Alemao shoots, saved by Joan García.

Bottom line: unless they start fighting in their dressing room and we decide to spontaneously combust over here, this league title is going to take a mountain of points, and any slip-up will cost a fortune. One day left in the transfer window.

OTHER HEADLINES

Claudia Pina in full superstar mode to kick off the campaign: a Laudrup-esque assist for the opener and an absolute screamer for the second. A 5-0 thrashing against Costa Adeje Tenerife. The goals came from Hansen, Pina, Pajor, Van Asten (on her debut), and Paredes. Kerolin also made her debut, coming on for Pajor. Worth highlighting that three La Masia players made their debut in the 82nd minute: Elena Vizuete (16), Carolina Ferrera (16), and Mayssa Baha (15).

Esmee Brugts, the Dutch player, is set to be out for about two weeks with a muscle injury to her right tibialis posterior.

Giulia Galli (2008), the striker signed from Roma, will be registered with the B team, but is also expected to get minutes with the senior squad.

🤾 Supercopa de Catalunya: Barça came out on top against Fraikin BM Granollers 29-35, picking up their 26th title.

🏑 Ignacio Alabart, Xavi Barroso, and Sergi Llorca will serve as team captains this season.

Copa Catalunya: Champions after beating Catgas Energia Santa Coloma 4-6 in the final. They cruised through the semis with an 1-8 win over Sala 5 Martorell (keep an eye out for the goal scored by goalkeeper Feixas). 13th title in the bag.

The Draw

We call it a draw just to hold onto a tiny bit of excitement, but between the seeding pots, coefficients, and extra rules, I'd love to play the actual lottery under those kind of conditions.

In this exact order, Barça will face: Feyenoord (H) - Galatasaray (A) - PSG (A) - Aston Villa (H) - Sabah (A) - Manchester City (H) - Sporting de Portugal (A) - Como (H).

If we can clear the toughest rivals (City, PSG, Villa) with 6 to 7 points out of them—making the top 8 should be more than doable (last year we finished 5th after losing to PSG and Chelsea, and dropping points in Bruges).

As for the rest, it’s a bit of everything: Maresca’s unknown City, the certainty of PSG alongside our reunion with "Ferran Happiness”, the sheer solidity of hair-gel-free Emery at Aston Villa, and—no offense to the rest—everything else looks pretty manageable. Sure, you can always trip up or get caught in a bad slump, but the main event will be welcoming Cesc back to the Camp Nou (with some of us already eyeing him sideways as the chosen one).

This edition clings to the utter absurdity of stripping away home-field advantage if you knock out a Top-4 side—something so artificial it feels ripped straight out of a free-to-play game desperate for player retention. And as per usual, Barça gets the short end of the stick with every single innovation: year one of the new format, you finish second, but it's all down to a draw anyway, so your semi-final second leg ends up in Milan. Last year you finish fifth, Atlético knocks out Tottenham and steals home advantage, and the result? A second-leg quarterfinal played on the concentration camp.

Even so, this format beats the old one by a mile—that previous setup was mind-numbingly boring. This is more varied, leaves room for surprises, and delivers a final matchday where virtually every single team actually has something on the line.

It’s almost shocking they pulled off a good idea given the cast of characters running the draw. It’s turned into a televised convention of dinosaurs, washed legends, bureaucrats, and the exact kind of people that make you cross the street if you see them walking toward you. Honestly, I find it hard to believe no one has shot a The Office-style mockumentary with all that footage yet.

“EL ENTORNO”

Tek and the backup keepers

The recent signing of Livaković—in theory good news given his quality, experience, and price tag—has brought out two predictable reactions, because this is Barça and nothing is ever simple. On one side, you have the "Thank God, because going to those tough away grounds relying on Tek was way too risky" crowd; on the other, the "the backup keeper should always come from La Masia" purists.

Let's break it down. Tek has delivered more than enough since he landed here, back when nobody—and I mean absolutely nobody—would have bet a single dime on him. He was literally retired in Marbella, playing golf and lighting up the next cigarette with the stub of the last one. He showed up, took Iñaki Peña's spot, adapted to Barça's style of play, saved everything that was humanly savable, and barely ever blundered. Along the way, word is he became a key figure in the dressing room. What's more—and this is my own personal hill to die on—Tek saving that Mbappé penalty last year was way more important than people give it credit for. We ended up losing 2-1 with that "could have been worse" feeling, but if that penalty had opened the floodgates to a blowout, the whole trajectory of the season might have changed. Around here, there's always someone sharpening their knives waiting to seize power.

Now, as for the "backup from La Masia" argument: how many homegrown keepers have been undisputed starters here over the last 40 years? Exactly one: Valdés. Sure, guys like Reina, Arnau, Jorquera, and Busquets senior filled in during injury crises or even held down the spot for brief stretches. It's not quite as rare as producing a world-class number 9 from La Masia, but it's close. And beyond Zubi, Valdés, and Ter Stegen, it's not like we've been blessed with legends or consensus top-10 keepers of their era either—just look at starters like Dutruel, Vítor Baía, Hesp, or Bonano. The most recent case, Iñaki Peña, looked like he might make it, but ultimately didn't; Xavi's final season cast a cloud of suspicion over him, and Flick finished off whatever was left of his confidence.

I'm all for promoting homegrown talent, but people tried to tear Valdés down from day one—calling him hot-headed, controversial, claiming he was weak in the air... He was always in the crosshairs, and he got precious little credit then or now. That's despite the Paris final being just as much his victory as it was Iniesta's, Larsson's, or anyone else's. So if people want a homegrown keeper, they'll need to be patient and stop demanding miracles on day one. That, and a manager who actually trusts them.