La Liga, jornada 10, Barça 1-2 Real Madrid
Com que el Madrid és font d'entreteniment constant va decidir que si Mourinho no donava titulars abans del partit seria l'estat de Courtois. Va començar sense viatjar per procés gripal, durant el dia es va dir que igual sí, que venia al partit, com aquests dies que no et ve de gust sortir però et convencen i acabes veient sortir el sol, i després la confirmació definitiva que no, que al final no. Un billar a tres bandes on semblava que un volia, uns altres deien que no i els d'allà xiulaven. Ocasió perduda per a un anunci de Frenadol o Bisolgrip. Recordem que l'any passat es van equivocar de genoll amb Mbappé.
I així va anar passant el diumenge, sense esmentar gaire el joc paupèrrim, allò que la unitat mòbil va decidir no emetre i sembla que esborrar per sempre les imatges del colze de Güler i la falta de Konaté, i el gairebé desastre de Roma, salvat per tres gols de córner en pocs minuts i la cagalera habitual (ells ho anomenen èpica) dels equips europeus quan arriba el temps de descompte enfront del Madrid.
Per amenitzar la prèvia a DAZN van tenir a bé treure tres Youtubers (Auronplay, Agustin51 i Pereira7) en prime time i a peu de camp, suposem que per atraure aquesta audiència jove que anava a abandonar el futbol per veure la Kings League i els seus cracs de reel de TikTok però resulta que es tornen bojos amb un partit que fa 80 anys que es juga.
I com cal omplir com sigui, l'entrevista pre-partit a l'àrbitre (quina necessitat) es va tornar en un inesperat The Office quan l'àrbitre va confessar que al vestidor posen una cançó que els recorda el sacrifici que han fet les seves famílies perquè ells compleixin els seus somnis (literal). El primer és que per definició a ningú li hauria d'interessar l'àrbitre, per això hi ha un reglament. I el segon és que venir ara a ploriquejar quan van pels 300k anuals, no sé jo. I ja per últim la cançó: “El Dorado” de Revolver, el Bruce Springsteen patri (Manel Fuentes és tribut) cantant les misèries de la classe treballadora. Veure l'àrbitre vestint-se amb la cançó sonant pel micròfon d'ambient em va provocar la mateixa incomoditat que les situacions de The Office, la pena-risa.
min 3, va el Madrid com un flam amb la pilota.
min 6, Lamine aguanta unes quantes escomeses a Cucurella fins que la situació es torna còmica i l'àrbitre pita falta.
min 9, falta de Tchouameni a Espart i surt la banqueta del Madrid en tromba, la primera.
min 13, groga a Cucurella que no surt de la butxaca de l'àrbitre.
min 14, primer xut, Gordon i atura Lunin.
min 17, xut de Güler i Garcia a baix, a la continuació falta de Cucurella a Lamine (van quatre), sigan sigan i córner per al Madrid. Abans Cubarsí va guanyar el duel a Mbappé dins l'àrea.
min 20, doble barret de Fermín davant l'estupor de Tchouameni.
min 21, ziga-zaga de Pedri que arriba des de la banda al punt de penal, rebot defensiu i Raphinha la caça però se'n va amunt.min 23, Mbappé li arrenca les enganxines a Cancelo però falla en la passada enrere, i la jugada següent acaba amb xut de Raphinha ajustat al pal.
min 28, Espart a terra, entra Balde i Cancelo a la dreta, defensa en quadre i en quatre perquè ja no queden més. A DAZN relacionen la lesió amb l'entrada de Tchouameni del minut 9.
min 32, la cinquena de Cucurella, sembla que el color groc segueix prohibit a les espanyes (els llaços i tot aquest embolic de catalans).
min 33, centrada amb l'exterior de Güler i rematada acrobàtica de Mbappé al cel.
min 34, pèrdua de Güler i xut de Gordon que treu Lunin.
min 37, sisena de Cucurella, agafada, tampoc.
min 40, centrada de Diomandé i el refús de Gerard Maldini dóna en Mbappé, gol 0-1.
min 43, Lamine, li arriba rebotada, i sol davant Lunin l'envia fora de primeres al pal curt quan tenia mitja porteria per embocar.
min 44, xut de Rodri, atura Lunin.
min 45+1, xut de Diomandé al lateral de la xarxa.
Al descans Twitter Barça treu foc pels queixals per Gerard, la direcció esportiva per no fitxar defenses i que així no es pot. Amb quatre defenses lesionats, tres en els últims tres partits, i amb un gol de rebot. I compte que apareixen les vídues d'Araújo, el paio més vilipendiat dels últims temps. Falten les d'Íñigo per al complet. Com si tots dos haguessin estat la reencarnació de Beckenbauer.
Segona part
min 45, groga a Tchouameni per endur-se per davant Cubarsí.
min 47, a Lamine li està sortint poc i res.
min 50, Bellingham i Mbappé vs Gerard Maldini, que aguanta l'anglès, li talla la línia de passada i l'envia a la línia de fons. Enorme.
min 53, Bellingham a l'esquena de la defensa i Balde s'avança a Mbappé, córner.
min 55, canvi de joc de Bernardo Silva a la grada, no a la banda, a la grada.
min 56, Diomandé a terra dolgut per entrada de Cancelo, amb càmera dedicada tot i que la pilota era lluny, avui sí. Han repetit l'entrada de Cancelo més vegades que faltes ha fet Cucurella.
min 60, Bernardo i Rodri tornen a enganxar-se, sense Guardiola s'ha acabat l'amor.
min 60, córner, Pedri amaga el xut, la deixa per a Raphinha que està sol malgrat estar envoltat dins l'àrea, xut creuat, gol 1-1.
min 62, xut de Güler des del pic de l'àrea i para Joan Garcia.
min 65, Lunin es posa el vestit de Courtois a rematada de cap de Gerard Maldini.
min 69, no mà de Balde, repeticions constants, ronda d'opinions i Guti diu que el Barça hauria de jugar amb 10 per allò de Cancelo a Diomandé. Allò de Guti és demencial, és donar un micròfon a un ultra, com posar un criptobro a gestionar la borsa de pensions.
min 72, escalfa Frenkie, Flick jo t’estimo molt però això no eh.
min 73, entra Frenkie per Fermín… i per davant de Gavi i Bernal.
min 77, Lamine pel centre, regateja i xuta ajustat al pal.
min 83, Gordon toca pilota per darrere i groga. El contacte residual que no li van pitar a Tchouameni a la primera part.
min 85, Gabriel Jesús i Adeyemi per Raphinha i Gordon.
min 86, Gabriel Jesús la perd, es menja croqueta i ruleta de Bellingham, que la dóna a Camavinga, pilota a banda per a Güler que l'hi tira a l'espai a Camavinga, Cubarsí no encerta al creuament, Joan Garcia es queda a mitges, passada enrere i Mbappé gol, 1-2.
min 91, groga a Cucurella per protestar, ara sí.
min 92, Camavinga trepitja Rodri, la repetició l'ensenyen cinc minuts després.
Mal partit del Barça, mal partit de Lamine i dues errades dels dos centrals que fins avui no havien mostrat gairebé fissures. Setmana dolenta i ara a aguantar el xàfec mediàtic, els dubtes inventats i el soroll d'allà i, el que és pitjor, el d'aquí. Ens explicaran el geni tàctic de Mourinho i ens diran per què ells són millors. Una mica com la temporada passada, que van celebrar la victòria a l'octubre com un títol.
Hem passat de falta un nou a no hi ha defensa, així funciona el pèndol del click fàcil, el like de l’emprenyamenta i el retweet de la frustració. I tot en cinc dies. I queda Lamine i la Pilota d'Or, justificació per a tot el negatiu que faci a partir d'ara, si la guanya perquè la va guanyar, si la perd perquè la va perdre. Sent la societat catalana i l'afició del Barça en particular ciclotímiques aquests són els temes que aniran sortint: l'estat físic, eren avions però ja no; la confecció de la plantilla, del nou a les defenses; els partits grans i els rivals de renom; tal o qual jugador no és top o no té nivell per a Champions; ens dóna per a la Lliga i poc més; els canvis de Flick, amb la línia tan amunt no es pot, l'equip no aprèn, al 90 no pots pressionar així i un munt de mini clips de vídeo mostrant que aquest camina, l'altre es despista i que així no es pot. Sort que l'equip va pels quatre gols per partit i fins dimarts comptava tots els partits per victòries, sinó les protestes de França es quedaven en excursió d'escola infantil.
La unitat mòbil no ha tingut a bé ensenyar ni una sola repetició del doble barret de Fermín, cosa rara perquè ho va fer amb la pilota, ni de les faltes reiterades de Cucurella, va passar de puntetes sobre les quatre de Bernardo Silva i només una vegada aquella trepitjada de Camavinga i amb retard. Sí que hem vist Diomandé caure dramàticament a terra, unes no mans de Balde des de diversos angles, Mourinho anar-se'n a terra de genolls en la celebració del segon gol i primeríssims primers plans de les coses més insubstancials. Almenys sembla que no s'han guardat ni esborrat res per decisió editorial.
Per destacar coses positives: Gerard es va recuperar del primer gol, Balde ho va fer bé (i no era fàcil), l'oposició va guanyar a Sèrbia i Lula al Brasil, no sempre guanyen els dolents.
SECCIONS
⚽ Lliga F, jornada 8, Barça 3-0 Granada, per coherència amb allò de lluitar qualsevol polèmica encara que es guanyi,el primer que caldria destacar són els dos penaltassos al cel, fins i tot via VAR. L'agafada a Irene Paredes era descomunal, claríssima, meridiana i aquesta vegada sí, la presa era bona. Ni així. Va sortir Pere Romeu a dir que la Lliga F havia de millorar en aquest apartat. Van marcar Brugts i Graham i l'últim va ser en pròpia porta. El domini va ser total, amb un 82% de possessió i 45 xuts, 15 d'ells a porta. Per rematar la jornada, el Real Madrid va guanyar al Tenerife 3-2 amb gol en fora de joc en l'empat a 2; tan descarat va ser que l'entrenador del Tenerife va gastar un challenge quan ja havien donat gol perquè el tornessin a mirar.
🏀 Eurolliga, jornada 7, Olimpia Milán 81-Barça 89, “reencontre” amb Moses Wright, jugador fitxat a l'estiu que va decidir no trepitjar el Palau, pagar i fitxar pel Milà. El màxim anotador de l'equip va ser Kevin Punter amb 17 punts i de nou Martin va fer una mica de tot (14p, 7r, 3a), mentre Nebo, Parra, Robinson i Gibson també van superar la desena de punts. Balanç de 4-3.
🏀 Lliga ACB, jornada 5, Barça 99-81 Casademont Zaragoza, tercera victòria amb protagonista sorpresa: Juan Núñez se'n va anar als 23 punts mentre Nkamhoua i Brizuela es quedaven en 14, complint amb la teoria que després de jornada d'Eurolliga uns altres han de prendre les regnes.
🤾 EHF Champions League, jornada 5, Barça 40-34 Montpellier, N’Guessan, Aleix Gómez i Luis Frade, amb 7 gols cadascú, van liderar la victòria, a més de les 13 aturades de Hallgrímsson.
🤾 Lliga Asobal, jornada 6, Barça 45-27 Balonmano Cuenca, nova victòria amb 8 gols de Dani Fernández i 6 de Dika Mem i Luis Frade.
🏑 Supercopa d'Espanya, Barça 2-2 Igualada (3-2), el Barça va guanyar el segon títol després de la Lliga Catalana, amb doblet de l'argentí Nico Ojeda i d'imposar-se a la tanda de penals, amb el penal decisiu marcat per Alabart i l'aturada que segellava la victòria d'Arnau Martínez.
⚽ Lliga Prime Futsal, jornada 6, El Ejido 2-7 Barça, doblets d'Higor i Sergio González a més dels gols d'Antonio,Adolfo i Pito.
L’ENTORN
Ara sí
Ha hagut de venir la monarquia en forma de succedani descafeinat de Nobel perquè, aquesta vegada sí, li rendissin pleitesies des del Regne d'Espanya a Leo Messi. Únicament la sacrosanta institució podia aconseguir que la pell de toro, o almenys els seus mitjans més afins i palmeros, li fessin un seguiment digne de cap d'estat a l'argentí.
No hi va haver titulars amb segones intencions, ni malentesos en els gestos, no es van esmentar dopatges ni hormones de creixement, ni conspiracions pels vòmits a la banda, ni declaracions d'Hisenda, ni investigacions dels seus amistosos benèfics.
Tampoc es coneix que aprofitessin l'ocasió per esmentar Negreira, les lligues robades, els penals a favor, el tracte de favor o la semifinal d'Øvrebø. No es coneix que li tiressin en cara que només hagi guanyat cinc Champions i cap des del 2015, que no mereixés algunes Pilotes d'Or, que no fos el màxim golejador de la història dels Mundials o que liderés una Argentina de baixos fons en el darrer campio
La Liga, jornada 10, Barça 1-2 Real Madrid
Como el Madrid es fuente de entretenimiento constante decidió que si Mourinho no daba titulares antes del partido sería el estado de Courtois. Empezó sin viajar por proceso gripal, durante el día se dijo que igual sí, que se venía al partido, como eso días que no te apetece salir pero te convencen y acabas viendo salir el sol, y luego la confirmación definitiva de que no, que al final no. Un billar a tres bandas donde parecía que uno quería, otros decían que no y los de más allá silbaban. Ocasión perdida para un anuncio de Frenadol o Bisolgrip. Recordemos que el año pasado se equivocaron de rodilla con Mbappé.
Y así fue pasando el domingo, sin mencionar mucho el juego paupérrimo, lo de que la unidad móvil decidió no emitir y parece que borrar para siempre las imágenes del codazo de Güler y la falta de Konaté, y el casi desastre de Roma, salvado por tres goles de córner en pocos minutos y el cagazo habitual (ellos lo llaman épica) de los equipos europeos cuando llega el tiempo de descuento frente al Madrid.
Para amenizar la previa en DAZN tuvieron a bien sacar tres Youtubers (Auronplay, Agustin51 y Pereira7) en primer time y a pie de campo, suponemos que para atraer a esa audiencia joven que iba a abandonar el fútbol para ver la Kings League y sus cracks de reel de Tik Tok pero resulta que se vuelven locos con un partido que hace 80 años que se juega.
Y como hay que rellenar como sea, la entrevista al árbitro re-partido (qué necesidad) se volvió en un inesperado The Office cuando el árbitro confesó que en el vestuario ponen una canción que les recuerda el sacrificio que han hecho sus familias para que ellos cumplan sus sueños (literal). Lo primero es que por definición a nadie debería interesarle el árbitro, para eso hay un reglamento. Y lo segundo es que venir ahora a llorar cuando van por los 300k anuales, no sé yo. Y ya por último la canción: “El Dorado” de Revolver, El Bruce Springsteen patrio (Manel Fuentes es tributo) cantando las miserias de la clase trabajadora. Ver al árbitro vestirse con la canción sonando por el micro de ambiente me provocó la misma incomodidad que las situaciones de The Office, la pena-risa.
m3, anda el Madrid como un flan con el balón.
m6, Lamine le aguanta unas cuantas embestidas a Cucurella hasta que la situación se vuelve cómica y el árbitro pita falta.
m9, falta de Tchoumaeni a Espart y sale el banquillo del Madrid en tromba, la primera.
m13, amarilla a Cucurella que no sale del bolsillo del árbitro.
m14, primer disparo, Gordon y atrapa Lunin.
m17, tiro de Güler y Garcia abajo, en la continuación falta de Cucurella a Lamine (van cuatro), sigan sigan y córner para el Madrid. Antes Cubarsí le ganó el duelo a Mbappé dentro del área.
m20, doble sombrero de Fermín ante el estupor de Tchouameni.
m21, caracoleo de Pedri que llega desde la banda al punto de penalty, rebote defensivo y Raphinha la caza pero se va arriba.
m23, Mbappé le arranca las pegatinas a Cancelo pero falla en el pase atrás, y la jugada siguiente acaba con tiro de Raphinha ajustado al palo.
m28, Espart al suelo, entra Balde y Cancelo a la derecha, defensa en cuadro y en cuatro porque ya no quedan más. En DAZN relacionan la lesión con la entrada de Tchouameni del minuto 9.
m32, la quinta de Cucurella, parece que el color amarillo sigue prohibido en las españas (los lazos y todo ese lío de catalanes).
m33, centro con el exterior de Güler y remate acrobático de Mbappé al cielo.
m34, pérdida de Güler y tiro de Gordon que saca Lunin.
m37, sexta de Cucurella, agarrón, tampoco.
m40, centro de Diomandé y el despeje de Gerard Maldini da en Mbappé, gol 0-1.
m43, Lamine, le llega rebotada, y solo ante Lunin la envía fuera de primeras al palo corto cuando tenía media portería para embocar.
m44, tiro de Rodri, ataja Lunin.
m45+1, tiro de Diomandé al lateral de la red.
Al descanso arde Twitter Barça echando pestes de Gerard, la dirección deportiva por no fichar defensas y que así no se puede. Con cuatro defensas lesionados, tres en los últimos tres partidos, y con un gol de rebote. Y cuidado que aparecen las viudas de Araújo, el tío más vilipendiado de los últimos tiempos. Faltan las de Íñigo para el completo. Como si los dos hubieran sido la reencarnación de Beckenbauer.
Segunda parte
m45, amarilla a Tchouameni por llevarse por delante a Cubarsí.
m47, a Lamine le está saliendo poco y nada.
m50, Bellingham y Mbappé vs Gerard Maldini, que aguanta al inglés, le corta la línea de pase y lo envía a la línea de fondo. Enorme.
m53, Bellingham a la espalda de la defensa y Balde se adelanta a Mbappé, córner.
m55, cambio de juego de Bernardo Silva a la grada, no a la banda, a la grada.
m56, Diomandé al suelo dolorido por entrada de Cancelo, con cámara dedicada a pesar de que el balón estaba lejos, hoy sí. Han repetido la entrada de Cancelo más veces que faltas ha hecho Cucurella.
m60, Bernardo y Rodri vuelven a engancharse, sin Guardiola se acabó el amor.
m60, córner, Pedri amaga el tiro, la deja para Raphinha que está solo a pesar de estar rodeado dentro del área, tiro cruzado, gol 1-1.
m62, tiro de Güler desde el pico del área y para Joan Garcia.
m65, Lunin se pone el traje de Courtois a remate de cabeza de Gerard Maldini.
m69, no mano de Balde, repeticiones constantes, ronda de opiniones y Guti dice que el Barça debería jugar con 10 por lo de Cancelo a Diomandé. Lo de Guti es demencial, es darle un micrófono a un ultra, como poner un criptobro a manejar la bolsa de pensiones.
m72, calienta Frenkie, Flick yo te quiero mucho pero esto no eh.
m73, entra Frenkie por Fermín… y por delante de Gavi y Bernal.
m77, Lamine por el centro, regatea y tira ajustado al palo.
m83, Gordon toca balón por detrás y amarilla. El contacto residual que no le pitaron a Tchouameni en la primera parte.
m85, Gabriel Jesús y Adeyemi por Raphinha y Gordon.
m86, Gabriel Jesús la pierde, se come croqueta y ruleta de Bellingham, que se la da a Camavinga, balón a banda para Güler que se la tira al espacio a Camavinga, Cubarsí no acierta al cruce, Joan Garcia se queda a medias, pase atrás y Mbappé gol, 1-2.
m91, amarilla a Cucurella por protestar, ahora sí.
m92, Camavinga pisa a Rodri, la repetición la enseñan cinco minutos después.
Mal partido del Barça, mal partido de Lamine y dos fallos de los dos centrales que hasta hoy no habían mostrado apenas fisuras. Mala semana y ahora a aguantar el chaparrón mediático, las dudas inventadas y el ruido de allí y, lo que es peor, el de aquí. Nos explicarán el genio táctico de Mourinho y nos dirán por qué ellos son mejores. Un poco como la temporada pasada, que celebraron la victoria en Octubre como un título.
Hemos pasado de falta un nueve a no hay defensa, así funciona el péndulo del click fácil, el like del enfado y el retweet de la frustración. Y todo en cinco días. Y queda Lamine y el Balón de Oro, justificación para todo lo negativo que haga a partir de ahora, si lo gana porque lo ganó, si lo pierde porque lo perdió. Siendo la sociedad catalana y la afición del Barça en particular ciclotímicas estos son los temas que irán saliendo: el estado físico, eran aviones pero ya no; la confección de la plantilla, del nueve a los defensas; los partidos grandes y los rivales de enjundia; tal o cuál jugador no es top o no tiene nivel para Champions; nos da para la Liga y poco más; los cambios de Flick, con la línea tan arriba no se puede, el equipo no aprende, en el 90 no puedes presionar así y un montón de mini clips de vídeo mostrando que este camina, el otro se despista y que así no se puede. Suerte que el equipo va por los cuatro goles por partido y hasta el martes contaba todos los partidos por victorias, sino las protestas de Francia se quedaban en excursión de escuela infantil.
La unidad móvil no ha tenido a bien enseñar ni una sola repetición del doble sombrero de Fermín, cosa rara porque lo hizo con el balón, ni de las faltas reiteradas de Cucurella, pasó de puntillas sobre las cuatro de Bernardo Silva y solo una vez aquel pisotón de Camavinga y con retraso. Sí hemos visto a Diomandé caer dramáticamente al suelo, unas no manos de Balde desde varios ángulos, Mourinho irse al suelo de rodillas en la celebración del segundo gol y primerísimos primeros planos de las cosas más insustanciales. Al menos parece que no se han guardado nada ni lo han borrado por decisión editorial.
Por destacar cosas positivas: Gerard se recuperó del primer gol, Balde lo hizo bien (y no era fácil), la oposición ganó en Serbia y Lula en Brasil, no siempre ganan los malos.
SECCIONES
⚽ Liga F, jornada 8, Barça 3-0 Granada, por coherencia con aquello de pelear cualquier polémica aunque se gane, lo primero que habría que destacar son los dos penaltazos al limbo, incluso vía VAR. El agarrón a Irene Paredes era descomunal, clarísimo, meridiano y esta vez sí, la toma era buena. Ni así. Salió Pere Romeu a decir que La Liga F debía mejorar en este apartado. Marcaron Brugts y Graham y el último fue en propia puerta. El domino fue total, con un 82% de posesión y 45 disparos, 15 de ellos a puerta. Para rematar la jornada, el Real Madrid ganó al Tenerife 3-2 con gol en fuera de juego en el empate a 2; tan descarado fue que el entrenador del Tenerife gastó un challenge cuando ya habían dado gol para que lo volvieran a mirar.
🏀 Euroliga, jornada 7, Olimpia Milán 81-Barça 89, “reencuentro” con Moses Wright, jugador fichado en verano que decidió no pisar el Palau, pagar y fichar por el Milán. El máximo anotador del equipo fue Kevin Punter con 17 puntos y de nuevo Martin hizo un poco de todo, (14p, 7r, 3a) mientras Nebo, Parra, Robinson y Gibson también superaron la decena de puntos. Balance 4-3.
🏀 Liga ACB, jornada 5, Barça 99-81 Casademont Zaragoza, tercera victoria con protagonista sorpresa, Juan Nuñez se fue a los 23 puntos mientras Nkamhoua y Brizuela se quedaban en 14, cumpliendo con la teoría de que después de jornada de Euroliga otros tienen que tomar las riendas.
🤾EHF Champions League, jornada 5, Barça 40-34 Montpellier, N’Guessan, Aleix Gómez y Luis Frade, con 7goles cada uno, lideraron la victoria, además de las 13 paradas de Hallgrimsson.
🤾 Liga Asobal, jornada 6, Barça 45-27 Balonmano Cuenca, nueva victoria con 8 goles de Dani Fernández y 6 de Dika Mem y Luis Frade.
🏑 Supercopa de España, Barça 2-2 Igualada (3-2), ganó el Barça el segundo título después de la Lliga Catalana, con doblete del argentino Nico Ojeda y de imponerse en la tanda de penalties, con el penalty decisivo marcado por Alabart y la parada que sellaba la victoria de Arnau Martínez.
⚽ Liga Prime Futsal, jornada 6, El Ejido 2-7 Barça, dobletes de Higor y Sergio González además de los goles de Antonio, Adolfo y Pito.
EL ENTORNO
Ahora sí
Tuvo que venir la monarquía en forma de sucedáneo descafeinado de Nobel para que, esta vez sí, se le rindieran pleitesías desde el Reino de España a Leo Messi. Únicamente la sacrosanta institución podía conseguir que la piel de toro, o al menos sus medios más afines y palmeros, le hicieran un seguimiento digno de jefe de estado al argentino.
No hubo titulares con segundas intenciones, ni malentendidos en los gestos, no se mencionaron dopajes ni hormonas de crecimiento, ni conspiraciones por los vómitos en la banda, ni declaraciones de Hacienda, ni investigaciones de sus amistosos benéficos.
Tampoco se conoce que aprovecharan la ocasión para mentar a Negreira, las ligas robadas, los penalties a favor, el trato de favor o la semifinal de Øvrebø. No se conoce que le echaran en cara que sólo haya ganado cinco Champions y ninguna desde 2015, que no mereciera algunos Balones de Oro, que no fuera el máximo goleador de la historia de los Mundiales o que liderara una Argentina barriobajera en el último campeonato.
Nada de todo esto. Halagos, alfombras rojas y poco les faltó para pasearlo bajo palio por las calles de Oviedo. De negarlo durante quince años equiparándolo a cualquier medianía que vistiera de blanco a reconocérselo todo por orden del Rey. Teniendo la vida resuelta hubiera estado bien rechazar el premio o, en el discurso, dejar caer alguna puya, pero no, Messi se comportó como ellos no lo hicieron durante quince años.
La Liga, matchday 10, Barça 1–2 Real Madrid
Since Madrid is a constant source of entertainment, they decided that if Mourinho wasn't giving us headlines before the match, it would be Courtois's physical condition. It started with him not traveling due to a bout of the flu, then during the day word spread that maybe yes, he was coming to the game—like those days when you don't feel like going out but people talk you into it and you end up watching the sunrise—and finally the definitive confirmation that no, he wasn't after all. A three-cushion billiard shot where it seemed one side wanted him to play, others said no, and the folks over there just whistled innocently. A missed opportunity for a Frenadol or Bisolgrip commercial. Let's not forget that last year they mixed up which knee Mbappé had injured.
And so Sunday rolled by, with barely a mention of their wretched style of play, the fact that the mobile production truck decided not to air—and apparently scrubbed from existence forever—the footage of Güler's elbow and Konaté's foul, or the near-disaster in Rome, saved by three corner-kick goals in rapid succession and the habitual pants-wetting (they call it epic) that European teams suffer whenever stoppage time arrives against Madrid.
To liven up the pre-match build-up on DAZN, they saw fit to trot out three YouTubers (Auronplay, Agustin51, and Pereira7) in prime time right by the touchline, presumably to attract that elusive young audience that was supposed to abandon traditional football entirely to watch the Kings League and its TikTok reel stars, only for them to apparently go wild over a match that's been played for 80 years.
And since padding is required at all costs, the interview with the post-match referee (talk about unnecessary) turned into an unexpected episode of The Office when the referee confessed that in the locker room they play a song that reminds them of the sacrifices their families made so they could fulfill their dreams (verbatim). First of all, by definition, nobody should give a damn about the referee—that's what a rulebook is for. And second of all, coming on here to blubber when they're pulling in 300k a year... I don't know, man. And finally, the song itself: "El Dorado" by Revolver, the patriotic Bruce Springsteen (Manel Fuentes is cover band) singing about the miseries of the working class. Watching the referee get dressed while that track played over the ambient microphone gave me the exact same secondhand embarrassment as an awkward situation on The Office: pure cringe-laughter.
m3, Madrid is shaking like a leaf with the ball.
m6, Lamine holds off a few charges from Cucurella until the situation becomes downright comical and the ref blows for a foul.
m9, Tchouameni fouls Espart and Madrid's bench erupts in a swarm—round one.
m13, a yellow for Cucurella that magically never leaves the referee's pocket.
m14, first shot on goal, Gordon, gathered by Lunin.
m17, Güler shoots and Garcia saves low; right after, Cucurella fouls Lamine (that's four now), play-on, play-on, and a corner for Madrid. Earlier, Cubarsí won his duel against Mbappé inside the box.
m20, Fermín pulls off a double rainbow flick to the utter bewilderment of Tchouameni.
m21, Pedri weaves his way from the wing to the penalty spot, a defensive deflection falls right to Raphinha, but he fires it over the bar.
m28, Espart goes down, Balde comes on with Cancelo shifting to the right—a makeshift, bare-bones defense because there literally aren't any bodies left. On DAZN, they immediately tie the injury back to Tchouameni's tackle in the 9th minute.
m32, Cucurella's fifth foul; apparently the color yellow remains strictly prohibited across the Spains (yellow ribbons and the whole Catalan political mess, you know).
m33, an outside-of-the-boot cross from Güler followed by an acrobatic overhead attempt by Mbappé into the sky.
m34, a giveaway by Güler and a shot from Gordon that Lunin palms away.
m37, Cucurella's sixth foul, a clear shirt pull—still nothing.
m40, a cross from Diomandé and Gerard Maldini's clearance ricochets straight off Mbappé: 0–1.
m43, the ball breaks to Lamine, and one-on-one with Lunin he pokes it wide of the near post on his first touch when half the goal was gaping open.
m44, Rodri shoots, saved by Lunin.
m45+1, Diomandé fires into the side netting.
At halftime, Barça Twitter is an absolute inferno, tearing into Gerard, blasting the sports management for failing to sign any defenders, and declaring that we simply can't go on like this. Four defensive injuries, three of them happening over the last three matches, all undone by a freak ricochet goal. And watch out, because Araújo's widows are crawling out of the woodwork—the most heavily vilified guy in recent memory. We just need Iñigo's fan club to complete the set. As if both of them were the literal reincarnation of Franz Beckenbauer.
Second half
m45, yellow card to Tchouameni for bulldozing Cubarsí.
m47, absolutely nothing is coming off for Lamine right now.
m50, Bellingham and Mbappé run up against Gerard Maldini, who stands the Englishman up, cuts off his passing lane, and forces him all the way back to the goal line. Immense.
m53, Bellingham slips one behind the defense and Balde beats Mbappé to the ball—corner.
m55, Bernardo Silva pings a cross-field switch straight into the stands. Not to the touchline, mind you—the actual stands.
m56, Diomandé hits the turf writhing in pain after a challenge from Cancelo, complete with a dedicated slow-motion camera crew even though the ball was miles away. Today they manage that just fine. They've replayed Cancelo's tackle more times than Cucurella has committed fouls.
m60, Bernardo and Rodri get into another scrap; without Guardiola around, the love story is truly over.
m60, corner kick. Pedri dummies the shot, leaves it for Raphinha who is all alone despite being surrounded inside the box—curled shot, 1–1!
m62, Güler fires from the edge of the area and Joan Garcia gathers.
m65, Lunin puts on a Courtois disguise to deny Gerard Maldini's header.
m69, ruled not a handball against Balde. Endless replays, a full panel discussion, and Guti chimes in to say Barça should actually be playing with 10 men because of Cancelo's challenge on Diomandé. Guti's take is outright demented; it's like handing a microphone to a hooligan, or putting a crypto-bro in charge of the pension fund.
m72, Frenkie starts warming up. Look, Flick, I love you dearly, but we are not doing this.
m73, Frenkie comes on for Fermín... and somehow ahead of both Gavi and Bernal.
m77, Lamine cuts inside through the center, shakes his marker, and drills a low shot just wide of the post.
m83, Gordon clips a player from behind after touching the ball and gets a yellow. Exactly the kind of residual contact they refused to whistle against Tchouameni in the first half.
m85, Gabriel Jesús and Adeyemi replace Raphinha and Gordon.
m86, Gabriel Jesús gives it away, gets caught out by a croqueta and roulette from Bellingham, who feeds Camavinga. Ball out wide to Güler, who plays it into space for Camavinga; Cubarsí misjudges the interception, Joan Garcia hesitates, a cutback across the face of goal, and Mbappé scores: 1–2.
m91, yellow to Cucurella for dissent. Now they finally pull it out.
m92, Camavinga steps hard on Rodri's foot; the replay is shown a cool five minutes later.
A poor match from Barça, a poor match from Lamine, and two uncharacteristic mistakes from our center-backs, who up until today had barely shown a single crack. A rough week ahead, time to weather the media storm, the manufactured doubts, the noise from out there and—worst of all—the noise from right here. They'll explain Mourinho's tactical genius to us and lecture us on why they're simply better. A bit like last season, when they celebrated an October victory like it was a major trophy.
We've gone from "we're missing a number nine" to "we have zero defense." That's how the pendulum swings between lazy clickbait, outraged likes, and frustrated retweets. All in the span of five days. And then there's Lamine and the Ballon d'Or—the ultimate blank check to justify anything negative he does from here on out: if he wins it, because he won it; if he loses it, because he lost it.
Given that Catalan society and Barça's fanbase in particular are chronically manic-depressive, these are the exact talking points we're about to hear on repeat: physical fitness ("they used to be jet planes, now they're dragging"); squad planning ("from the striker position down to the backline"); big games and heavyweight opponents; whether player X or Y isn't truly top-tier or lacks Champions League pedigree; whether we're only good enough for La Liga and little else; Flick's substitutions ("with a defensive line that high it's suicide, the team never learns, you can't press like that in the 90th minute") accompanied by endless mini-video clips proving that this guy is walking, that guy switched off, and how we can't possibly succeed this way. Thank goodness the team averages four goals a match and until Tuesday had won every single fixture, otherwise the protests out of France would look like a mild nursery school field trip.
The mobile production truck couldn't be bothered to show a single replay of Fermín's double rainbow flick—odd, seeing as it actually involved the ball—nor of Cucurella's repeated tactical fouls. It skimmed right past Bernardo Silva's four separate fouls and only showed Camavinga's stamp once, and even then with a heavy delay. But we sure as hell got to see Diomandé collapse dramatically to the turf, Balde's non-handball from half a dozen different angles, Mourinho dropping to his knees in celebration of the second goal, and ultra-close-ups of the most utterly inconsequential fluff imaginable. At least it seems they didn't hold anything back or delete it via an "editorial decision."
On the bright side: Gerard bounced back well after the opening goal, Balde played well (and it wasn't easy), the opposition won in Serbia and Lula won in Brazil—the bad guys don't always win.
BARÇA TEAMS
⚽ Liga F, matchday 8, Barça 3–0 Granada, in keeping with the policy of fighting every single refereeing outrage even when you win, the first thing worth highlighting are the two stonewall penalties sent into limbo, even after a VAR check. The shirt pull on Irene Paredes was monstrous, crystal-clear, blindingly obvious—and this time around, the camera angle was actually good. Still nothing. Pere Romeu stepped up afterward to say Liga F really needs to step up its game in this department. Brugts and Graham scored, with the last one coming as an own goal. Total domination, boasting 82% possession and 45 shots, 15 of them on target. To top off the matchday, Real Madrid managed a 3–2 win against Tenerife featuring an offside goal for their 2–2 equalizer; it was so brazen that Tenerife's coach actually spent a challenge after the goal had already been given just to force them to look at it again.
🏀 EuroLeague, matchday 7, Olimpia Milan 81–Barça 89, a "reunion" with Moses Wright, a player signed over the summer who decided never to set foot in the Palau, pay a buyout fee, and sign with Milan instead. The team's top scorer was Kevin Punter with 17 points, and once again Martin did a bit of everything (14 pts, 7 reb, 3 ast), while Nebo, Parra,Robinson, and Gibson all cleared double digits as well. A 4–3 record.
🏀 Liga ACB, matchday 5, Barça 99–81 Casademont Zaragoza, a third win featuring a surprise star: Juan Núñez dropped 23 points while Nkamhoua and Brizuela chipped in 14 apiece, validating the theory that after a grueling EuroLeague week, others have to step up and grab the reins.
🤾 EHF Champions League, matchday 5, Barça 40–34 Montpellier, N’Guessan, Aleix Gómez, and Luis Frade—with 7 goals each—led the victory, backed up by 14 saves from Hallgrímsson.
🤾 Liga Asobal, matchday 6, Barça 45–27 Balonmano Cuenca, another win sparked by 8 goals from Dani Fernández and 6 each from Dika Mem and Luis Frade.
🏑 Spanish Super Cup, Barça 2–2 Igualada (3–2 on penalties), Barça claimed their second piece of silverware following the Catalan League, courtesy of a brace from Argentine forward Nico Ojeda and a penalty shootout triumph sealed by Alabart’s winning penalty and a decisive stop from Arnau Martínez.
⚽ Prime Futsal League, matchday 6, El Ejido 2–7 Barça, braces from Higor and Sergio González, alongside goals from Antonio, Adolfo, and Pito.
“EL ENTORNO”
And now, finally
It took the monarchy arriving in the form of a decaffeinated, diet-Nobel substitute for the Kingdom of Spain to finally—this time for real—pay proper homage to Leo Messi. Only a sacrosanct institution could manage to get the "bullhide" peninsula, or at least its most sycophantic, cheerleader-style media outlets, to cover the Argentine with the kind of deference usually reserved for a head of state.
No headlines with hidden agendas, no misread gestures, no insinuations about doping or growth hormones, no conspiracy theories about vomiting on the touchline, no tax evasion probes, no investigations into his charity friendlies.
Curiously, no one took the opportunity to bring up Negreira, stolen league titles, favorable refereeing, preferential treatment, or the Øvrebø semifinal. No one threw it in his face that he's "only" won five Champions Leagues and none since 2015, that he didn't deserve some of his Ballon d'Ors, that he isn't the all-time World Cup top scorer, or that he led a "hooligan" Argentina side in the last tournament.
None of that. Just praise, red carpets, and they were just about ready to carry him through the streets of Oviedo on a velvet litter. After spending fifteen years denying his greatness and equating him to any mid-table hack wearing white, they suddenly grant him everything by royal decree. Given that his life is more than sorted, it would have been quite something to see him turn the award down or drop a subtle barb during his acceptance speech, but no—Messi behaved with class, unlike the way they behaved for a full fifteen years.

