Basilea 2-5 Barça
Basilea, on el Barça va guanyar la Recopa del 79, primer títol europeu en color, desplaçament històric de l'afició blaugrana i la irrupció d'un jove Carrasco que encara avui va regatejant la caterva d'indocumentats que poblen El Chiringuito, a més de tenir una jugada amb el seu nom: la d'anar-se'n al córner a perdre temps (d'acord, no és la jugada amb més glamour, però aquí està).
Just en acabar el partit s'han confirmat els fitxatges de Rodri i Cancelo, que tindran el seu post a part.
Primera part:
Comença amb Adeyemi, Gordon i Raphinha de 9.
Es juga contra una espècie de Basilea B perquè van jugar partit de Copa el dia anterior.
Shaqiri, el jugador amb forma de coll de Fernando Alonso, al brossa; li havia perdut la pista.
Espart al mig del camp i Eric al lateral. La polivalència de la plantilla comença a ser una cosa seriosa: entre Espart, Eric, Fermín, Olmo, Lamine i Gerard Maldini, poden jugar tots en almenys dues posicions. Tornarà Koundé al central?
El fill de Malouda juga al Basilea. Se'ns està omplint això de nepobabies. Per a una cosa que era de pobres… entrades, samarretes, abonaments i ara els jugadors; no quedarà molt per tenir un 11 titular de familiars d'exjugadors.
Fermín, a veure si li baixa el tint, que a estones el confonc amb Gordon.
Raphinha es menja una centrada de Gordon, alimentant els menjapipes del “falta un 9”. El mateix Gordon després.
Mà a mà de Joan García, però era fora de joc. El Reino va guanyar el Mundial amb el pitjor porter dels tres convocats.
Promising Gordon fins que li ha entrat flatus (i que li donin crema solar).
Patint amb Balde, tinc la sensació que cada error el lluny d'allò que podria ser i fins i tot del Barça.
La nostra amiga la pausa d'hidratació, Suïssa a 32 graus… ens estem coent a foc lent i els Llorentes de la vida dient que no, que sempre ha fet calor a l'estiu.
Quan Joan García ja estava fent la comanda de Toblerones per falta de feina, tres ocasions segides i Malouda menjant-se Balde.
Adeyemi, gol a passe de Raphinha. El germà té flow i sembla que no s'esforci, així que quan les coses vagin tortes alguna pitada injusta li caurà.
Espart Kimmichejant pel mig del camp, probablement el jugador més destacat del que portem de pretemporada.
Gol de Doucoure, Christensen un xic tou i mala sort en el rebot.
Mentre, al City l'Arsenal li està fotent 3. Ai, l'era post-Guardiola sense Messi…
Segona part:
Entren Pesquer (la lluita continua), Koundé, Hamza i el nostre fumador favorit per Eric, Gordon, Balde i Joan García.
Compte al gol de Hamza, l'egipci volador: els menjapipes del 9 treient pit. S'ha dit la paraula killer, tot i que si un és golejador hauria de ser serial killer.
A Raphinha se li està posant un bigoti d'actor d'acció dels 70.
Passada tremenda de Koundenbauer, bon control de Raphinha i vaselina al cel.
Lamine i Olmo per Raphinha i Fermín, que va tot el partit de mal humor.
Cubarsí i Fariñas per Christensen i Bernal.
Tunkara i Bisiwu per Adeyemi i Espart.
Lamine, gol de penal.
Bisiwu té cosetes de Dembélé, però del de l'època del Barça. Un minut després d'escriure-ho, golàs i després un altre gol.
Tek esperant el llançament del penal amb les mans recolzades als genolls, com els porters dels vuitanta.
ALTRES TITULARS
⚽ Futbol M
Roony KO, encreuats; sap greu perquè mai es va queixar i al final de temporada, amb la lesió de Lamine, no va poder, no en va saber o no s'hi va atrevir. Llàstima aquell partit a Sevilla on va tenir a les mans part d'una remuntada que no va ser amb un parell d'ocasions (com el travesser de Demir contra el Benfica).
Capitans, Ter Stegen a l'Ajax, Araújo al Liverpool... i ens queda la rèmora holandesa, que es continua negant a passar pel quiròfan tot i la nul·la millora amb el tractament conservador. Si ve en Rodri espero que sigui la seva sentència per sortir al gener, li regalem les muletes a qui se l'emporti. I si no ve, també: a aquestes alçades ja m’és igual.
⚽ Futbol F
Kerolin Nicoli, la brasilera, medalla de plata als Jocs Olímpics de 2024, ha estat fitxada del Manchester City. Pot jugar en banda o de davantera, ve de marcar 12 gols en 26 partits, signa fins al 2030 i el traspàs s'ha tancat en 1,5 M€. Es continua dient per aquí que l'actual directiva ni planifica ni aposta per l'equip femení.
Calendari FIFA, fins a 5 jugadores (tres del primer equip) es podrien perdre l'inici del campionat de Lliga i la Champions per anar al Mundial sub-20, i això sense comptar que es perden tota la pretemporada. Són Aïcha, Carla Julià, Rosalía, Julia Torres i Noa Jiménez. Molt bé per la FIFA. Pere Romeu va declarar que alguna d'elles (Serrajordi) no hauria de ser-hi perquè ja va debutar amb l'absoluta... ànima de Déu, si Pedri es va marcar un estiu d'Eurocopa i JJOO (l'estiu de les pròrrogues). Recordem sempre que a El Reino et poden inhabilitar si et negues a anar amb la roja-rojita-rojaza (una llei del 1990, per cert, quan la transició ja havia guanyat algun Oscar i uns quants Grammy). Originalment eren 6 jugadores, però Serrajordi s’ha lesionat el canell i ha tornat a Barcelona, la selecció li surt molt cara al Barça (Alexia creuats, Aitana peroné).
Barça 3-1 Montpeller, en ple eclipsi solar i a l'Estadi Johan Cruyff es va celebrar el primer amistós de la temporada. Pel Barça van marcar Patri, Pina i Mayssa, i per a l'equip francès, Rouquet. Van debutar Van Asten i Kerolin.
Manchester City 2-2 Barça, segon amistós i taules en terreny anglès. Van marcar Graham i Lopez a la primera part, i van igualar Greenwood i Clinton a la segona, després dels nombrosos canvis de Pere Romeu. La primera meitat del Barça, amb el que podria ser l'onze titular, va ser un assetjament constant.
🏀 Bàsket
Xevi Pujol ja és oficial, passada la pataleta del Baskonia, on era secretari tècnic (ja ho saben, quan el Barça fitxa tot són problemes, quan ve el Madrid o qualsevol altre gran, catifa vermella i bones paraules), en Xevi s'incorpora com a director esportiu i serà el màxim responsable de la secció.
Satoransky, nou jugador del Hapoel Tel Aviv, declara: "M'alegra ser al Hapoel Tel Aviv i formar part d'un projecte ambiciós, és una cosa inusual per a mi després de la meva etapa al Barça". Un paio que porta treient la llengua dos anys (com a mínim) i cobrant com el que més, que havia de ser líder i mentor i cada vegada que ha obert la boca ha estat per atiar el foc. Segueix la moda de rajar lluny d'allò de què es raja.
🤾 Handbol
Hallgrímsson, el porter hongarès renova fins al 2029.
Premium Cup, el Barça guanya la competició després d’imposar-se a la final al Füchse Berlin per 35-39, reeditant així la final de l’última Champions. A la semifinal es va superar a l’amfitrió, el Nordhorn-Lingen, per 41-44.
⚽ Futbol Sala
La Supercopa al Palau, 5 i 6 de setembre, els rivals seran el Jaén com a campió de Copa, ElPozo Murcia com a segon classificat de la lliga regular, i el Palma Futsal com a tercer classificat. El FCB hi participa com a campió de Lliga i campió de la fase regular. El Barça ha guanyat quatre vegades el torneig: 2013, 2019, 2022 i 2023.
ALTRES HISTÒRIES
Ferran x50
Un dels fulletons de l'estiu resolt: Ferran al PSG per 50, milió amunt milió avall, la felicitat gairebé sempre té un preu aproximat. Molta gent celebrant que és una gran venda, amb un any de contracte i l'Atlético d'Alemany (un altre ressentit més) merodejant, més les recents declaracions i els dubtes de si pot ser el davanter titular.
El que sí que és cert és que Ferran barrejava bé amb Lamine Yamal (i amb Olmo), i aquesta hauria de ser la màxima prioritat en els fitxatges propers a la zona que ocupa el 10. Algú vindrà i Lamine és prou bo per convertir a qualsevol en un davanter decent, però recordem que podríem tenir un parell de Champions i alguna Lliga més si no haguéssim envoltat Messi amb Arturos Vidales i Braithwaites de la vida.
Tres coses més:
La nostra relació amb el PSG: el que volen ho agafen, pagant més o pagant menys, però s’ho emporten.
Luis Enrique sempre barcelonista, amor etern i declaracions, però Dro i Ferran són allà (Dro zero minuts a la final de la Supercopa d'Europa; algú ha dit Marc Guiu?).
Si el Barça s'hagués llançat a pel davanter que decideix un Mundial ens demanen 200M, el vestidor de Koundé i el germà petit de Lamine.
Menció a part a les seves primeres declaracions com a jugador del PSG: “Sobre tot al final perquè és un projecte ja guanyador, assentat, amb gent molt jove, que això va per a molts anys. I bé, per què no poder guanyar una Champions aquí, que jo no he tingut l'oportunitat de guanyar-ne cap i jo crec que aquest és el club adequat per poder fer-ho”.
Olé tu! Perquè el Barça, equip que porta dos anys perdent-ho tot amb gent veteraníssima, no va estar a deu segons de passar a una final fa dos anys ni a tres jugades polèmiques de ficar-se a semifinals l'any passat. Molt bé aquí Ferran, jo crec que els llibres d'autoajuda no els acaba d'entendre; algú li ho hauria d'explicar amb mitjons a les mans.
Tercera samarreta
Ho vaig dir amb la Kobiseta: per a gustos, colors, i la butxaca amb els €uros a punt (o la falsa de 20€). El verd Kappa i el lema “Abans que jugadors, culers”. Entre tenir la mateixa samarreta suplent durant 6-8 anys com als 80 i tenir-ne, com a mínim, quatre cada any: la primera, la segona, la tercera, quan se treuen una quarta de la màniga (la d'homenatge a Ronaldinho) més les de Spotify-artista del moment dels clàssics en fan sis, doncs potser hi ha un terme mig.
El millor és que amb cadascuna han de justificar o inventar-se una història, que si el vincle, que si l'Eixample, que si la mare dels ous, quan el que estan fent és tirar de nostàlgia, de Romário i la Recopa de Ronaldo el 97. Menció especial per als periodistes curtits a peu de camp adaptant en ple estiu la nota de premsa i fent servir paraules que fa uns anys haurien fet implosionar el departament d'edició i correcció de qualsevol redacció esportiva: blavós, tons “verd frost” i “cactus dust”, fresca, estiuenca, línia separadora en zig-zag, somiar, teixit jacquard…
Així i tot, el vídeo toca la fibra; tampoc ho cremarem tot.
Claudia Pina pensant en l’estrip que gairebé ens va fer Leonardo a la final del 97
L’ENTORN
Tulipa Hernández
Xavi Hernández, nou seleccionador holandès fins al 2030. Igual que el Barça no fa molt, Holanda deixa enrere Koeman i es llança als braços de Xavi. Tots dos, Holanda i el Barça, ho van fer en situacions desesperades i amb un grup de jugadors més aviat justets per jugar al que se suposa que haurien de jugar tots dos equips.
Avui és fàcil riure's de Xavi: les seves rodes de premsa, el germà, els mems, la xavineta, les factures als periodistes, els mals resultats a Europa i la queixa constant a la banda, però en aquell moment no semblava haver-hi més alternativa, era l'esperança d'un retorn a les essències i un possible revival del que va suposar Guardiola; si n'era el cervell, com no havia de funcionar? L'urgència era tanta que uns van triar algú sense experiència i aquest algú va agafar un equip amb Memphis Depay de gran fitxatge, Dembélé d'estrella i Yusuf Demir de jove promesa, i tot en plena depressió post-Messi. L'equip va aguantar i va millorar resultats, i els reforços d'hivern i un 0-4 contra El Mal ens van convèncer que podríem estar davant de quelcom bo, però ja intuíem que no seria excels.
A l'any següent es va guanyar la lliga a la jornada 34; fins a aquell moment l'equip comptava 3 derrotes i 4 empats, i onze victòries per u-zerisme (cinc a casa, sis a fora). La lliga de Xavi ho va ser de Lewandowski i Ter Stegen, dels 15 xuts al pal en contra i del debut de Lamine Yamal. També va trencar 3 anys sense guanyar el campionat i va ser la primera sense Messi. A l'any següent, quan a més de guanyar ja somiàvem a jugar bé, la debacle i l'esperpent, la nit del sushi, crítiques velades als joves i declaracions que amb aquesta plantilla no ens donava, anunci de dimissió, posterior recollida de cable i destitució. Tot plegat perquè al final som una colla de sentimentals i Xavi era el nostre últim vincle amb el Barça de Guardiola. I ningú vol acceptar com a la persona idealitzada se li veuen les costures, encara que aquestes ja siguin un estrip.
Sent com som, no és la lliga més recordada ni la més comentada als conclaves del model a seguir, una mica com les lligues de Van Gaal, que també va ensopegar a Europa, però la memòria és selectiva i a Rijkaard ningú li tira en cara el mig del camp Van Bommel-Edmílson i Oleguer de lateral dret a la final de París, i ja sabem qui li va donar la volta a allò. Però és una lliga sumada, per tant una que no suma El Mal.
Una altra cosa és que alguns l'hagin utilitzat com a arma llancívola contra aquesta directiva, ja sigui per revifar el fantasma d'un retorn de Messi o treure-li mèrits a Flick perquè va ser ell qui va fer debutar Lamine, Cubarsí i tants d'altres, allò que el Barça de Cruyff l'havia fitxat Clemente. De miserables mai n'han faltat en aquesta casa; el problema és que sempre hi ha un ximple disposat a deixar-se utilitzar.
Si el cruyffisme és mantega, Xavi ha acabat sent la margarina Tulipán.
Basilea 2-5 Barça
Basilea, donde el Barça ganó la Recopa del 79, primer título europeo en color, desplazamiento histórico de la afición blaugrana y la irrupción de un joven Carrasco que aún hoy anda regateando a la caterva de indocumentados que pueblan El Chiringuito, además de tener una jugada con su nombre, la de irse al córner a perder tiempo (de acuerdo, no es la jugada con más glamour pero ahí está).
Justo al acabar el partido se han confirmado los fichajes de Rodri y Cancelo, que tendrán su post aparte.
Primera parte:
Empieza con Adeyemi, Gordon y Raphinha de 9.
Se juega contra una especie de Basilea B porque jugaron partido de Copa el día anterior.
Shaqiri, el jugador con forma de cuello de Fernando Alonso, en el banquillo, le había perdido la pista.
Espart en el centro del campo y Eric en el lateral. La polivalencia de la plantilla empieza a ser algo serio: entre Espart, Eric, Fermín, Olmo, Lamine y Gerard Maldini, pueden jugar todos en al menos dos posiciones, ¿volverá Koundé al central?
El hijo de Malouda juega en el Basilea. Se nos está llenando esto de nepobabies, para una cosa que era de pobres… entradas, camisetas, abonos y ahora los jugadores; no quedará mucho para tener un 11 titular de familiares de ex-jugadores.
Fermín, a ver si le baja el tinte que a ratos lo confundo con Gordon.
Raphinha se come un centro de Gordon, alimentando a las plañideras de “falta un 9”, lo mismo Gordon después.
Mano a mano de Joan Garcia pero era fuera de juego. El Reino ganó el Mundial con el peor portero de los tres convocados.
Promising Gordon hasta que le ha entrado flato (y que le den crema solar).
Sufriendo con Balde, tengo la sensación que cada error lo aleja un poco de lo que podría ser e incluso del Barça.
Nuestra amiga la pausa de hidratación, Suiza a 32 grados… nos estamos cociendo a fuego lento y los Llorentes de la vida diciendo que no, que siempre ha hecho calor en verano.
Cuando Joan García ya estaba haciendo el pedido de Toblerones por falta de trabajo tres ocasiones seguidas y Malouda comiéndose a Balde.
Adeyemi, gol a pase de Raphinha. El alemán tiene flow y parece que no se esfuerce, así que cuando las cosas vayan torcidas alguna pitada injusta le caerá.
Espart Kimmicheando por el centro del campo, probablemente el jugador más destacado de lo que llevamos de pretemporada.
Gol Doucoure, Christensen pelín blando y mala suerte en el rebote.
Mientras al City el Arsenal le está metiendo 3, ay la era post Guardiola sin Messi…
Segunda parte:
Entran Pesquer vive la lucha sigue, Koundé, Hamza y nuestro fumador favorito, por Eric, Gordon, Balde i Joan Garcia.
Ojo al gol de Hamza, el egipcio volador, las plañideras del 9 sacando pecho. Salió la palabra killer, aunque si uno es goleador debería ser serial killer.
A Raphinha se le está poniendo bigote de actor de acción de los 70.
Pase tremendo de Koundenbauer, buen control de Raphinha y vaselina al cielo.
Lamine y Olmo por Raphinha y Fermín, que anda todo el partido de mal humor.
Cubarsí y Fariñas por Christensen y Bernal.
Tunkara y Bisiwu por Adeyemi y Espart.
Lamine, gol de penalty.
Bisiwu tiene cositas de Dembelé, pero el del Barça. Un minuto después de escribirlo golazo y después otro gol.
Tek esperando el lanzamiento de penalti con las manos apoyadas en las rodillas, como los porteros ochenteros.
OTROS TITULARES
⚽ Fútbol M
Roony KO, cruzados; sabe mal porque nunca se quejó y el final de temporada, con la lesión de Lamine, no pudo, no supo o no se atrevió. Lástima ese partido en Sevilla en el que tuvo parte de la remontada que no fue con un par de ocasiones (como el larguero de Demir ante el Benfica).
Capitanes, Ter Stegen en el Ajax, Araújo en el Liverpool, queda la rémora holandesa, que sigue negándose a pasar por el quirófano a pesar de la nula mejoría con el tratamiento conservador. Si viene Rodri espero que sea su sentencia para salir en enero, le regalamos las muletas a quien se lo lleve. Y si no viene también, a estas alturas ya da igual.
⚽ Fútbol F
Kerolin Nicoli, brasileña, medalla de plata en los JJOO de 2024, fichada del Manchester City, banda o delantera, viene de marcar 12 goles en 26 apariciones, firma hasta el 2030 y el traspaso es de 1,5M. Se sigue comentando que la actual directiva no planifica ni apuesta por el equipo femenino.
Calendario FIFA, hasta 5 jugadoras (tres del primer equipo) podrían perderse el inicio del campeonato de Liga y la Champions por asistir al Mundial sub-20, eso sin contar que se pierden toda la pretemporada. Son Aïcha, Carla Julià, Rosalía, Julia Torres y Noa Jiménez. Bien por la FIFA. Pere Romeu declaró que alguna de ellas (Serrajordi) no debería estar ahí ya que debutó con la absoluta, alma de cántaro, Pedri se marcó un verano de Eurocopa y JJOO (el verano de las prórrogas). Recordemos siempre que el El Reino puedes recibir una inhabilitación si te niegas a ir con la roja-rojita-rojaza (ley de 1990 por cierto, cuando la transición ya había ganado algún Oscar y algunos Grammy). Originalmente eran 6 jugadoras, però Serrajordi se ha lesinoado la muñeca i ha vuelto a Barcelona, la selección le sale carísima al Barça (Alexia cruzados, Aitana peroné).
Barça 3-1 Montpellier, en pleno eclipse solar y en el Estadi Johan Cruyff se celebró el primer amistoso de la temporada. Por el Barça marcaron Patri, Pina y Mayssa y por el equipo francés Rouquet. Debutaron Van Asten y Kerolin.
Manchester City 2-2 Barça, segundo amistoso y empate en terreno inglés. Marcaron Graham y Lopez en la primera parte, e igualaron Greenwood y Clinton en la segunda, después de los numerosos cambios de Pere Romeu. La primera part del Barça, con lo que podría ser el equipo titular, fue de acoso y derribo.
🏀 Baloncesto
Xevi Pujol ya es oficial, pasada la pataleta de Baskonia, donde era secretario técnico, (ya saben, cuando el Barça ficha mal, cuando viene el Madrid o cualquier otro grande, alfombra y parabienes), Xevi se incorpora como director deportivo y será el máximo responsable de la sección.
Satoransky, nuevo jugador del Hapoel Tel Aviv, declara "Me alegra estar en el Hapoel Tel Aviv y formar parte de un proyecto ambicioso, es algo inusual para mí después de mi etapa en el Barça". Un tío que lleva sacando la lengua dos años (como poco) y cobrando como el que más, que tenía que ser líder y mentor y cada vez que ha abierto la boca ha sido para emponzoñar. Sigue la moda de rajar lejos de aquello de lo que se raja.
🤾 Balonmano
Hallgrímsson, el portero islandés renueva hasta el 2029.
Premium Cup, el Barça gana la competición tras imponerse en la final al Füchse Berlin por 35-39, reeditando así la final de la última Champions. En la semifinal se superó al anfitrión, Nordhorn-Lingen, por 41-44.
⚽ Fútbol Sala
La Supercopa en el Palau, 5 y 6 de septiembre, los rivales serán el Jaén como campeón de Copa, ElPozo Murcia como segundo clasificado de la liga regular, y el Palma FUtsal como tercer clasificadp. El FCB participa como campeón de de Liga y campeón de la fase regular. El Barça ha ganado cuatro veces el torneo: 2013, 2019, 2022 y 2023.
OTRAS HISTORIAS
Ferran x50
Uno de los culebrones del verano resuelto, Ferran al PSG por 50, millón arriba millón abajo, la felicidad casi siempre tiene un precio aproximado. Mucha gente celebrando que es una gran venta, con un año de contrato y el Atlético de Alemany (otro resentido más) merodeando, más las recientes declaraciones y las dudas de si puede ser el delantero titular.
Lo que sí es cierto es que Ferran mezclaba bien con Lamine Yamal (y con Olmo) y esa debería ser la máxima prioridad en los fichajes cercanos a la zona que ocupa el 10. Alguien vendrá y Lamine es suficientemente bueno para convertir a cualquiera en un delantero decente, pero recordemos que podríamos tener un par de Champions y alguna Liga de más de no haber rodeado a Messi con Arturos Vidales y Braithwaites de la vida.
Tres cosas más:
Nuestra relación con el PSG, lo que quieren lo cogen, pagando más pagando menos, pero se lo llevan.
Luis Enrique siempre barcelonista y amor eterno y declaraciones, pero Dro y Ferran están allí (Dro cero minutos en la final de la Supercopa de Europa, ¿alguien ha dicho Marc Guiu?).
Si el Barça se hubiera lanzado a por el delantero que decide un Mundial nos piden 200M, el vestidor de Koundé y al hermano pequeño de Lamine.
Mención aparte a sus primeras declaraciones como jugador del PSG: “Sobre todo al final que es un proyecto ya ganador, asentado, con gente muy joven, que esto va para muchos años. Y bueno, por qué no poder ganar una Champions aquí, que yo no he tenido la oportunidad de ganar ninguna y yo creo que este es el club adecuado para poder hacerlo”.
Olé tú! Porque el Barça, equipo que lleva dos años perdiéndolo todo con gente veteranísima, no estuvo a diez segundos de pasar a una final hace dos años ni a tres jugadas polémicas de meterse en semifinales el año pasado. Bien ahí Ferran, yo creo que los libros de autoayuda no los está acabando de entender, alguien tendría que explicárselos con calcetines en las manos.
Tercera camiseta
Lo dije con la Kobiseta, para gustos colores y el bolsillo con los €uros a punto (o la falsa de 20€). El verde Kappa y el lema “Antes que jugadores, culés”. Entre tener la misma camiseta suplente durante 6-8 años como en los 80 y tener, mínimo, cuatro cada año: la primera, la segunda, la tercera, cuando se sacan una cuarta de la manga (la de homenaje a Ronaldinho) más las de Spotify-artista del momento de los clásicos hacen seis, pues igual hay un término medio.
Lo mejor es que con cada una tienen que justificar o inventarse una historia, que si el vínculo, que si el Eixample, que si la abuela fuma, cuando lo que están haciendo es tirar de nostalgia, de Romario y la Recopa de Ronaldo en el 97. Mención especial para los periodistas curtidos a pie de campo adaptando en pleno verano la nota de prensa y usando palabras que hace unos años hubieran hecho implosionar al departamento de edición y corrección de cualquier redacción deportiva: azulado, tonos “verde frost” y “cactus dust”, fresca, veraniega, línea separadora en zig zag, soñar, tejido jacquard…
Aún así el vídeo toca fibra, tampoco vamos a quemarlo todo.
Claudia Pina pensando en el roto que casi nos hizo Leonardo en la final del 97
EL ENTORNO
Tulipán Hernández
Xavi Hernandez, nuevo seleccionador holandés hasta 2030. Igual que el Barça no hace mucho, Holanda deja atrás a Koeman y se lanza en brazos de Xavi. Ambos, Holanda y el Barça, lo hicieron en situaciones desesperadas y con un grupo de jugadores más bien justos para jugar a lo que se supone que deberían jugar ambos equipos.
Hoy es fácil reírse de Xavi; sus ruedas de prensa, el hermano, los memes, la xavineta, las facturas a periodistas, los malos resultados en Europa y la queja constante en la banda, pero en ese momento no parecía haber más alternativa, era la esperanza de una vuelta a las esencias y un posible revival de lo que supuso Guardiola; si era el cerebro de aquello, ¿cómo no iba a funcionar? La urgencia era tanta que unos eligieron a alguien sin experiencia y ese alguien cogió a un equipo con Memphis Depay de gran fichaje, Dembelé de estrella y Yusuf Demir de joven promesa, y todo en plena depresión post-Messi. El equipo aguantó y mejoró resultados, y los refuerzos de invierno y un 0-4 contra El Mal nos convencieron que podríamos estar ante algo bueno pero ya intuíamos que no iba a ser excelso.
Al año siguiente se ganó la liga en la jornada 34, hasta ese momento el equipo contaba 3 derrotas y 4 empates, y once victorias por unocerismo (cinco en casa, seis fuera). La liga de Xavi lo fue de Lewandowski y Ter Stegen, de los 15 tiros al palo en contra y el debut de Lamine Yamal. También rompió 3 años sin ganar el campeonato y fue la primera sin Messi. Al año siguiente, cuando además de ganar ya soñábamos con jugar bien, la debacle y el esperpento, la noche del sushi, críticas veladas a los jóvenes y declaraciones de que con esta plantilla no nos daba, anuncio de dimisión, posterior recogida de cable y destitución. Todo porque al final somos una pandilla de sentimentales y Xavi era nuestro último vínculo con el Barça de Guardiola- Y nadie quiere aceptar como a la persona idealizada se le ven las costuras aunque estás ya sean un desgarro.
Siendo como somos, no es la liga más recordada ni la más comentada en los cónclaves del modelo a seguir, un poco como las ligas de Van Gaal, que también tropezó en Europa, pero la memoria es selectiva y a Rijkaard nadie le echa en cara el centro del campo Van Bommel-Edmílson y Oleguer de lateral derecho en la final de París y ya sabemos quien le dio la vuelta a aquello. Pero es una liga sumada, luego una que no suma El Mal.
Otra cosa es que algunos lo hayan usado como arma arrojadiza contra esta directiva, ya sea para revivir el fantasma de una vuelta de Messi o quitarle méritos a Flick porque fue el que hizo debutar a Lamine, Cubarsí y tantos otros, un poco aquello de que el Barça de Cruyff lo había fichado Clemente. Miserables nunca han faltado en esta casa, el problema es que siempre hay un tonto útil dispuesto a dejarse utilizar.
Si el cruyffismo es mantequilla, Xavi ha acabado siendo la margarina Tulipán.
Basilea 2-5 Barça
Basilea, where Barça won the '79 Cup Winners' Cup—their first European trophy in full color—a legendary away day for the culé fanbase and the explosion of a young Carrasco, who to this day is still dribbling past the gang of clueless hacks populating El Chiringuito. On top of that, he had a move named after him: taking the ball to the corner flag to waste time (fair enough, not the most glamorous trick in the book, but it gets the job done).
Right as the final whistle blew, the signings of Rodri and Cancelo were confirmed—they'll get their own standalone post.
First half:
Kicks off with Adeyemi, Gordon, and Raphinha upfront as the 9.
We’re basically playing a Basel 'B' team since their main squad played a Cup match just yesterday.
Shaqiri—the player shaped like Fernando Alonso's neck—is sitting on the bench; completely lost track of him.
Espart in midfield and Eric at full-back. The squad's versatility is getting serious: between Espart, Eric, Fermín, Olmo, Lamine, and Gerard Maldini, every single one of them can play in at least two positions. Will Koundé ever go back to center-back?
Malouda's son is playing for Basel. We’re getting overrun by nepobabies. The one thing that used to belong to the working class… tickets, shirts, season passes, and now even the players. Won't be long until we're fielding an XI made entirely of ex-players' offspring.
Fermín needs to tone down that hair dye; half the time I’m mistaking him for Gordon.
Raphinha whiffs on a cross from Gordon, giving instant fuel to the "we need a proper 9" whiners. Gordon does the exact same thing right after.
Joan García in a 1-on-1, but it was offside. El Reino won a World Cup with the worst keeper out of the three called up.
Promising Gordon until he got a stitch in his side (and someone get that lad some sunscreen).
Stressing over Balde; I get the feeling that every mistake pushes him a step further from his potential—and maybe even out of Barça.
Our dear old friend, the hydration break. 32°C in Switzerland… we’re getting slow-cooked out there while the Llorentes of the world claim "it’s always been hot in summer."
Just as Joan García was placing an order for Toblerones out of pure boredom, three chances come back-to-back, with Malouda eating Balde alive.
Adeyemi scores off a Raphinha pass. The German has effortless flow, making it look like he's not even trying—which means the moment things turn sour, he’s bound to get an unfair chorus of boos.
Espart out there Kimmich-ing around in midfield—easily the standout player of pre-season so far.
Doucoure goal, Christensen being a bit soft, and bad luck on the rebound.
Meanwhile, Arsenal is putting 3 past City. Oh, the post-Guardiola era without Messi…
Second half:
Pesquer, the battle continues, Koundé, Hamza, and our favorite chain-smoker come on for Eric, Gordon, Balde, and Joan García.
Heads up on that goal by Hamza, the flying Egyptian: the "we need a 9" whiners are flexing their muscles. The word killer was tossed around, though if you’re a goalscorer, you should really be a serial killer.
Raphinha is starting to grow a full-on 70s action-movie mustache.
Tremendous pass from Koundenbauer, great touch by Raphinha, and a chip sky-high.
Lamine and Olmo replace Raphinha and Fermín, who was in a foul mood the entire match.
Cubarsí and Fariñas on for Christensen and Bernal.
Tunkara and Bisiwu in for Adeyemi and Espart.
Lamine, penalty goal.
Bisiwu shows flashes of Dembélé—the Barça-era version, that is. A minute after writing this, absolute banger, and then another goal right after.
Tek waiting for the penalty kick with his hands resting on his knees, like an 80s goalkeeper.
OTHER HEADLINES
⚽ Men's Football
Roony KO, ACL tear; it sucks because he never complained, and at the end of the season, with Lamine's injury, he couldn't, didn't know how to, or didn't dare step up. Shame about that match in Sevilla where he held the keys to a comeback that never was with a couple of chances (like Demir hitting the crossbar against Benfica).
Captains: Ter Stegen at Ajax, Araújo at Liverpool... which leaves the Dutch deadweight, who keeps refusing to go under the knife despite zero improvement from conservative treatment. If Rodri comes, I hope it's his ticket out in January—we'll throw in the crutches for free to whoever takes him off our hands. And if he doesn't come either, at this point, who even cares.
⚽ Women's Football
Kerolin Nicoli, Brazilian, 2024 Olympic silver medalist, signed from Manchester City, winger or forward, coming off 12 goals in 26 appearances, signed through 2030 for a €1.5M transfer fee. People keep claiming the current board doesn't plan or invest in the women's team.
FIFA Calendar: up to 5 players (three from the first team) could miss the start of the League campaign and the Champions League to play in the U-20 World Cup, not to mention missing the entire pre-season. They are Aïcha, Carla Julià, Rosalía, Julia Torres, and Noa Jiménez. Great job, FIFA. Pere Romeu declared that one of them (Serrajordi) shouldn't be there since she already debuted with the senior team... bless his innocent heart, Pedri pulled off a summer featuring both the Euros and the Olympics (the summer of endless extra times). Always remember that in El Reino, you can get banned from playing if you refuse a call-up to the roja-rojita-rojaza (a 1990 law, by the way, back when the Spanish transition had already won a couple of Oscars and Grammys). Originally there were 6 players, but Serrajordi injured her wrist and flew back to Barcelona. International duty is costing Barça a fortune (Alexia's ACL, Aitana's fibula).
Barça 3-1 Montpellier: right in the middle of a solar eclipse at the Estadi Johan Cruyff, the first friendly of the season took place. Patri, Pina, and Mayssa scored for Barça, while Rouquet netted for the French side. Van Asten and Kerolin made their debuts.
Manchester City 2-2 Barça: second friendly and a draw on English soil. Graham and Lopez scored in the first half, while Greenwood and Clinton leveled it in the second following Pere Romeu's wave of substitutions. Barça's first half, featuring what could easily be the starting XI, was pretty good.
🏀 Basketball
Xevi Pujol is officially in. Now that Baskonia's temper tantrum is over—where he was technical secretary—(you know the drill: when Barça signs someone, it's foul play; when Madrid or any other giant does it, red carpet and congratulations), Xevi joins as sports director and will head the basketball section.
Satoransky, new Hapoel Tel Aviv player, states: "I'm glad to be at Hapoel Tel Aviv and part of an ambitious project, which is unusual for me after my time at Barça." A guy who's been running on fumes for two years (at least) while being among the top earners, who was brought in to be a leader and mentor, yet opened his mouth only to poison the room. Just keeping up the trend of talking trash once you're safely out of range.
🤾 Handball
Hallgrímsson, the Icelandic goalkeeper renews until 2029.
Premium Cup: Barça win the competition after overcoming Füchse Berlin 35-39 in the final, in a rematch of last season’s Champions League final. In the semifinal, they knocked out the hosts, Nordhorn-Lingen, 41-44.
⚽ Futsal
The Supercopa at the Palau on September 5th and 6th. The rivals will be Jaén as Cup champions, ElPozo Murcia as regular season runners-up, and Palma Futsal as third-place finishers. FCB enters as League champions and regular season winners. Barça has won the trophy four times: 2013, 2019, 2022, and 2023.
OTHER STORIES
Ferran x50
One of the summer soap operas resolved: Ferran to PSG for 50, a million here or there—happiness almost always comes with an estimated price tag. Plenty of people celebrating what a great sale it is, with one year left on his contract and Alemany’s Atlético (yet another resentful one) lurking around, plus the recent statements and doubts about whether he can actually be a starting striker.
What is true is that Ferran clicked well with Lamine Yamal (and with Olmo), and that should be the top priority for any signings near the area where the 10 plays. Someone will come, and Lamine is good enough to turn anyone into a decent forward, but let's remember we could have a couple more Champions League titles and another League trophy if we hadn't surrounded Messi with the Arturo Vidales and Braithwaites of the world.
Three more things:
Our relationship with PSG: whatever they want, they take—paying more, paying less, but they take it.
Luis Enrique, always a die-hard Barcelonista, endless love, and media quotes, but Dro and Ferran are over there (Dro got zero minutes in the European Super Cup final; did someone say Marc Guiu?).
If Barça had gone after the striker who decides a World Cup, they'd demand 200M, Koundé’s designer wardrobe, and Lamine’s little brother.
Special shoutout to his first quotes as a PSG player: “Above all, in the end, it’s a winning, established project with very young people, built for many years to come. And well, why not win a Champions League here? I haven't had the chance to win one yet, and I think this is the right club to do it.”
Good on you, mate! Because Barça—a team that’s spent the last two years losing everything with an ancient squad—definitely wasn't ten seconds away from making a final two years ago, nor three controversial refereeing calls away from reaching the semifinals last year. Way to go, Ferran. I don't think he's quite grasping those self-help books; someone needs to break them down for him using hand puppets.
Third kit
I said it with the Kobiseta: to each their own, as long as your wallet has the €uros ready (or the €20 knockoff). Kappa green and the slogan “Culés before players”. Between having the same away shirt for 6-8 years like back in the 80s and having at least four every year—the home, the away, the third, plus pulling a fourth one out of their sleeve (the Ronaldinho tribute), on top of the Spotify artist-of-the-moment El Clásico kits, making it six in total—well, maybe there’s a middle ground somewhere.
The best part is how they have to justify or invent a whole story for every single one: local connection this, Eixample neighborhood that, complete nonsense, when all they’re actually doing is playing the nostalgia card with Romario and Ronaldo’s ’97 Cup Winners’ Cup. Special shoutout to the seasoned pitchside journalists regurgitating the press release in the dead of summer, using words that a few years ago would have made any sports desk copy editor implode: bluish, “frost green” and “cactus dust” tones, fresh, summery, a zig-zag dividing line, dreaming, jacquard fabric…
Still, the video hits you right in the feelings—let's not burn it all to the ground just yet.
Claudia Pina reminiscing on Leonardo almost destroying us in the '97 final
“EL ENTORNO”
Tulip Hernández
Xavi Hernández, new Netherlands head coach until 2030. Just like Barça not so long ago, Holland leaves Koeman behind and throws itself into Xavi’s arms. Both, Holland and Barça, did so out of sheer desperation and with a squad of players rather too limited to play the way both teams are supposed to play.
Today it’s easy to laugh at Xavi: his press conferences, his brother, the memes, the xavineta, settling scores with journalists, the miserable European results, and his non-stop whining on the touchline. But back then there didn't seem to be any other alternative; it was the spark of hope for a return to the club's roots and a potential revival of what Guardiola represented. If he was the brain behind that side, how could it possibly fail? The urgency was so bad that they picked someone with zero elite experience, and that someone took over a team with Memphis Depay as the marquee signing, Dembélé as the star, and Yusuf Demir as the hot prospect—all right in the middle of a post-Messi depression. The team held on and results improved, winter signings and a 0-4 thrashing of The Evil convinced us we might be onto something good, though deep down we already suspected it wouldn't be anything legendary.
The following year the league title was wrapped up by matchday 34; up to that point the team had just 3 losses and 4 draws, along with eleven 1-0 wins (five at home, six away). Xavi’s league was built on Lewandowski and Ter Stegen, on the 15 times the opposition hit the woodwork, and Lamine Yamal’s debut. It also ended a 3-year drought without a league title and was the first one won without Messi. The year after, when on top of winning we were already dreaming of playing good football, came the collapse and the total farce: the sushi night, passive-aggressive digs at the young players, claiming this squad couldn't compete, announcing his resignation, the subsequent U-turn, and his sacking. All because at the end of the day we are a bunch of softies and Xavi was our last remaining link to Guardiola's Barça. And nobody wants to accept seeing the seams fall apart on someone they've idealized, even when those seams are already a gaping tear.
Being the way we are, it’s hardly the most revered title nor the most talked-about in the tactical debates on the 'ideal model'—a bit like Van Gaal's league titles, who also crashed out of Europe. But memory is selective, and nobody throws the Van Bommel-Edmílson midfield or Oleguer at right-back in the Paris final in Rijkaard's face, and we all know who turned that around. Still, a league title is a league title—meaning it's one The Evil didn't win.
It's a different story that some have used it as a club to beat this board with, whether to revive the ghost of a Messi comeback or to take credit away from Flick because Xavi was the one who debuted Lamine, Cubarsí, and so many others—kind of like saying Clemente actually built Cruyff's Barça. We’ve never lacked scoundrels at this club; the problem is there's always a useful idiot ready to let himself be used.
If Cruyffism is butter, Xavi ended up being Tulipán* margarine.
* Tulipán is a Spanish margarine brand that was pretty famous for his ads on the 80’s. it also means “tulip”.