Español / English

Bé Flick, donant per perdut a De Jong com a centrecampista (no tindrem aquesta sort) i copiant l'única cosa que Koeman va fer bé, posar-lo de central al camp de la Juve. Allà els seus tocs i passades de seguretat canten menys, una conducció per trencar línies queda vistosa i desperta algun «oh!» d'admiració, els seus mini esprints conduint enlloc no són tan molests i, sobretot, no fa més lenta la circulació de la pilota al mig del camp. Tot beneficis per al joc d'atac. Això de Brian Fariñas de lateral també sona bé, Puyol era extrem i Sergi Roberto era el Lampard de la Masia, per esmentar dos exemples. Si ajuda a treure la pilota amb sentit, no perdre-la en zones delicades i s'entén amb Lamine, haurem guanyat un altre jugador. Si damunt de tot això, fa allò d'interioritzar-se com Espart a l'esquerra, de la setmana passada no se'n recordarà ningú.

La ressaca de les derrotes va passar aviat. Dilluns es va passar vergonya en veure Mbappé al segon esglaó del podi de la Pilota d'Or i el mateix Kylian va provocar un conflicte internacional amb la Xina que l'afecta a ell, al Madrid i a la Lliga. També es va descobrir que un petit error de càlcul convertia el benefici de l'Ajuntament de Madrid de noranta i escaig milions d'euros a amb prou feines un en la requalificació dels terrenys de Valdebebas. A la festa de celebració de Harry Kane va aparèixer un nan a collibè amb una ampolla de xampany, però això només es comenta si ho fa Lamine. També vam saber que Espart estarà entre set i vuit setmanes de baixa pel contacte residual-involuntari-¡hala Madrid! de Tchouameni. Es van començar a fabricar portades amb la tabarra de “es busca central”, la junta es va treure un comunicat de la màniga encara no se sap per què ratificant la seva confiança en l'entrenador i va sortir Flick divendres a dir que havia parlat amb Laporta, però estem bojos o què passa? Si hi hagués un extraterrestre a la roda de premsa es pensaria que anem tercers per la cua.

Al camp, la grada d'animació estava buida per decisió del club; qualsevol cosa que porti la paraula Boixos Nois associada s'hauria de clausurar immediatament sense preguntes, però allà estava la claca sempre disposada al plor i la queixa dient que sense ells el camp és un funeral. Hi ha gent que encara no ha entès que el tarannà de l'aficionat mitjà blaugrana és reactiu, si l'equip compleix s'anima, però comença per l'equip; és més, les vegades que s'ha intentat generar un ambient artificial (semifinals davant l'Inter de Mourinho, per exemple, la cosa sol sortir regular). Podrà agradar més o menys però és el que hi ha. Posar delinqüents, bandes organitzades i altra gent de mal viure per tenir so d'ambient no sembla un bon negoci.

I amb tot això arriba l'Alavés de Quique Sánchez Flores i Mariano, que si no mires el calendari sembla que estem al 2016. Hi ha gent que troba feina sempre, tant li fa l'historial ni les històries que els acompanyen. Un mèrit en aquests temps que corren.

Primera part

Al final és Cancelo el que es fica per dins i Fariñas de tercer central quan el Barça té la possessió. Movistar va elogiant el sistema defensiu de l'Alavés fins que als set minuts Pedri filtra una passada a l'espai per a Fermín, que centra de primeres i Raphinha a boca de canó posa el primer. Així de fàcil es desmunta l'entramat de l'Alavés i el mediàtic també.

Com portem tota la setmana llegint que el sistema de Flick és molt arriscat, que a partir de cert minut s'han de fer les coses amb més seny, que l'exemple a seguir és la selecció espanyola del badall i altres mandangues, hem vist Cubarsí pressionar el lateral rival en camp contrari i De Jong cobrint tot el camp propi, si no volien brou, aquí aquí van tres tasses amb dedicatòria de Flick.

Mentrestant, Youssef ja podria haver muntat un guarda-roba amb les agafades a Lamine, però les targetes són per a l'estiu, perquè davant de Lamine se'n treuen ben poques, estrany sent el màxim regatejador de la competició. Mentrestant, Fermín va com el dimoni de Tasmània dels Looney Tunes, arrasant el front d'atac amb passades, desmarcades, suports, una assistència i quan Lamine l'hi posa en profunditat dins l'àrea, el segon gol, quan tothom esperava una centrada s'inventa un xut creuat al pal llarg; coses de Fermín, el més inesperat i inversemblant és el que li surt millor.

A poc a poc en Brian es va deixant anar i en Lamine i ell s'intercanvien cops de taló per la banda, la qual cosa no treu que en Lamine s'estigui ofuscant. No li acaba de sortir res al cent per cent i una rematada a boca de canó que ja es cantava a la grada la treu Sivera; el dia que Casillas va fer això davant el Sevilla vam estar menjant El Santo durant una setmana. Les faltetes, les agafades, l'absència de targetes i un linier que li ho ha marcat tot en contra, el que era i el que no, més un d'aquests penals que a vegades es donen i a vegades no, però a ell no li xiulen mai, se li nota que a cada jugada vol fer un extra. Per sort, a tocar del descans li cau una pilota a la frontal i ni rosca ni finta, xuta amb tot, ras i ajustat al pal i gol. El quart, perquè abans en Fermín havia recuperat una pilota i havia assistit Raphinha, que la va creuar davant la sortida del porter. Quatre a zero al descans. La primera part ha estat una bola de neu baixant per un vessant.

Segona part

En Bernal per Pedri i un altre penal a Lamine que no, fins que no hi ha sang no els xiularan (i veurem). La tònica és la mateixa, la càrrega de cavalleria en la pressió i en atac. Adeyemi desaprofita una combinació entre Lamine i Fermín. A aquestes hores algú ja està redactant que golejar a la Lliga sí, però després els equips grans res. Entren Balde i Gabriel Jesús; una altra polèmica la de Balde, Flick va dir que el jugador no tenia confiança i també malament; si hagués dit que confia en ell, llavors que mentia. I així tot sempre.

Per sort aquest Barça està poc pendent de la premsa enemiga i, sobretot, de l'amiga i segueix a la seva, una recuperació de Gabriel Jesús acaba en una picadeta de Lamine, però el linier amic del dia decideix que el gol no se celebri. Per sort, el malèfic i sempre esbiaixat VAR, recolzat per la tecnologia (un xip a la pilota) diu que és gol, el cinquè i el segon d'en Lamine.

Entra Gordon per Lamine (per fi descansa) i al poc en Rodri veu un passadís entre línies, l'hi posa a Gordon que també la pica, el sisè. Com que això està fet Flick decideix donar descans al Beckenbauer ros, que en un partit d'aquestes característiques, amb el rival tancat al darrere i jugant de central encara és suportable. I com que això és el Barça i sempre hi ha alguna cosa, Rodri falla una passada enrere i Mariano, que acabava d'entrar, marca el gol de l'Alavés. Sis a un després de la setmana tràgica. Com a efecte rebot no està malament. I ara venen l'Aston Villa i Simeone i els nois de l'autobús. Veurem.

⚽ Women’s Champions League, jornada 3, HB Køge 0-8 Barça, victòria número 100 de Pere Romeu. Exhibició, van marcar Graham x2, Pajor x2, Brugts, Patri, Serrajordi, Aitana i Pina. El Barça segueix líder en solitari.

⚽ Lliga F, jornada 9, Badalona Women 0-4 Barça, dos gols de Kerolin (els primers en lliga), un de Graham i un altre de Pina van confirmar el liderat del Barça. Va marxar del camp Serrajordi amb possible lesió de turmell i el Madrid va guanyar 1-3 a Sevilla amb la dosi de polèmica habitual.

🏀 Eurolliga, jornada 8, Bayern 84-88 Barça, una altra vegada Punter, amb 23 punts i 23 de valoració, va carregar amb el pes ofensiu del Barça. El va acompanyar Nebo amb 12 punts i 9 rebots per a un 21 de valoració, i també van destacar en anotació Martin (12p), Robinson (11p) i Balcerowski (9p). Parra no va jugar per indisposició. Balanç de 5-3.

🏀 Eurolliga, jornada 9, Barça 98-94 Valencia, va explotar Joel Parra amb un 24 de valoració (19 punts amb 7/8 en tirs i 5 triples). El màxim anotador va ser Robinson amb 22p (9 d'ells en els dos últims dos minuts i mig), Punter amb 18 punts i Brizuela amb 15 punts i la jugada que sentenciava el partit, tir lliure fallat però anotant després de rebot ofensiu. Josh Nebo va capturar 10 rebots. Balanç de 6-3.

🏀 Lliga ACB, jornada 6, Unicaja 89-92 Barça, ple de victòries per tancar la setmana. Parra va ser el màxim anotador amb 17p, completant la seva setmana, i el van seguir Punter amb 13, Martin amb 11 i Brizuela amb 10. Destacar el 3/3 d'Umude en triples en un partit amb les baixes de Gibson, Núñez, Balcerowski i Makoundou. Balanç de 4-2.

🤾 EHF Champions League, jornada 6, Aarhus 27-30 Barça, tots els partits comptats per victòries a la fase de grups, aquesta vegada quan es complien 500 partits a la competició. Aleix Gómez va ser el màxim goleador de l'equip amb 6, seguit per Frade (5) i Petar Cikuša (4). Sergey Hernandez va fer 9 aturades.

🤾 Lliga Asobal, jornada 8, BM Granollers 25-Barça 36, Adrián Sola va marcar 8 gols, Dika Mem 5 i Blaz Janc 4. Hernandez va fer 7 aturades i Hallgrímsson 5.

⚽ Futsal Champions League, jornada 1-2-3, es van jugar els partits de la Main Round i el Barça va fer ple: victòria contra el Minerva suís 6-1, contra el Futsal Club Semey kazakh per 6-1, i contra el Futsal Klub Lučenec d'Eslovàquia per 11-0.

🏑 OK Lliga, jornada 1, Barça 4-3 HC Igualada, jornada inaugural amb els equips que ja es van enfrontar la setmana passada a la final de la Supercopa d'Espanya i que es van jugar la Lliga la temporada anterior. Dos gols i una assistència de Martí Casas.

Eurovisió d'Or

Dilluns va acabar la matraca de la Pilota d’Or, fenomen que cada any és una turra més insuportable i bufandera que l'anterior. Kylian Mbappé, que recordem que va guanyar zero títols, no va ser Bota d'Or, dóna més aviat poques assistències, es tira a la piscina al mínim contacte, es va esborrar del final de temporada del Real Madrid, es lesiona sempre a les aturades de seleccions i encara se l'espera a la semifinal del Mundial contra Espanya, va quedar segon, per darrere de Harry Kane i per davant de Lamine Yamal.

Superat el pasme general, van començar a sortir les votacions dels diferents països i com passa a Eurovisió tots van escombrar cap a casa. Tots? No, Espanya, el país dels patriotes de polsereta, va decidir votar Kylian Mbappé a través de José Félix Díaz, director de l'As, la filla del qual treballa a Real Madrid TV, i que setmanes enrere va entrevistar Mbappé en un exercici de RR.PP. digne de multinacional del ram. Això que el van posar a dit per obra i gràcia del poder superior és un rumor que ningú confirma però tampoc desmenteixen.

La relació entre patriotisme espanyol i madridisme és digna d'estudi. Les dues etapes de títols i glòria de la selecció coincideixen amb pocs jugadors blancs i amb els mitjans afins a ganivetades. Del “Raúl selección” i la campanya constant contra Luis Aragonés, a l'odi cainita a Luis Enrique, en part per la seva tirada a portar jugadors joves del Barça, en part per deixar-los en evidència a cada roda de premsa, fins a l'actual absència de jugadors (van fitxar Cucurella amb el campionat començat) i posar-ho tot en dubte després de l'empat inicial. Això i que aquestes etapes coincideixen amb majoria de jugadors blaugrana, tot ajuda. Que no es senten representats diuen, la samarreta per sobre de la bandera.

Tampoc oblidem com van dinamitar el Mundial de Rússia 2018, fitxant Lopetegui pocs dies abans de l'inici del torneig, forçant una situació que va acabar amb el cessament de l'entrenador i Hierro als comandaments. La cosa va acabar a vuitens però ningú va sortir a demanar explicacions. Per a ells és el Madrid qui representa Espanya, ni la selecció, ni qualsevol equip espanyol i molt menys el Barça, d'aquí que requalificar terrenys ho vegin normal, de la mateixa manera que també veuen normal l'error arbitral a favor, com no heu de remar a favor de l'equip que ens vam donar entre tots!

Però tornem al fenomen Eurovisió. Allà es vota per simpaties nacionals, per preferències musicals, per nivells de petardeig i un xic per surfejar l'onada que hagi creat el mateix esdeveniment i el seu efecte a xarxes durant el directe, així que és tot una mica eteri i difícilment mesurable, però a la Pilota d’Or hi ha criteris i números (influència, fair play, gols, assistències, títols, etc.) Va sortir José Félix a donar explicacions i salvar la cara, la seva i les que té per sobre, dient que si la Pilota d'Or comptés l'inici de temporada que llavors Lamine, sens dubte, però que al juliol no, que el final de temporada no va ser bo (recordem que es va lesionar contra el Celta, jornada 33, 22 d’abril, després de convertir un penal i va reaparèixer al Mundial, 15 de juny). Mentrestant, el final de Lliga de Mbappé va transitar entre iots, viatges, pizzeries i fotos amb Ester Expósito mentre els títols anaven caient entre ridículs i baralles de vestidor. Tot el muntatge de la candidatura de Mbappé s’aguantava en dues coses: màxim golejador de la història dels Mundials i “que somos el Madrid, coño!”.

De la segona poc a dir, són els seus costums i s'han de respectar, però de la primera sí que se'n pot parlar. Deu gols en vuit partits. A la fase de grups li va marcar 2 al Senegal, 2 a l'Iraq i 2 a Suècia. A Vuitens 1 al Paraguai, a quarts 1 al Marroc, i al partit pel tercer i quart lloc, una patxanga amb premi que va acabar 4-6, en va marcar 2 més. Ergo, Senegal, Iraq, Suècia, Paraguai i Marroc. I aquests són els que diuen que les golejades del Barça no compten perquè els rivals no són de nivell. Podrien seguir agafant-se als números i aleshores podríem parlar de lideratge, o de com s'està Ronalditzant. Va arribar, després de diversos anys de donar carbasses, sent un jugador que arrencava des de l'esquerra com un cavall desbocat per enfonsar qualsevol defensa i s'està convertint en un empujaldo de manual (amb unes gotes de penaldo també). La diferència és que Cristiano va arribar sent Pilota d'Or i amb una Champions a la butxaca. I si no que li ho preguntin a Luis Enrique si el troba a faltar.

S'entén que van faltats de títols i referents, que és difícil identificar-se amb un vestidor al qual s'ha d'explicar molt a poc a poc això de Juanito i el molto longo i altres èpiques d'estar per casa, però és que resulta que Espanya va guanyar el Mundial i hi ha un nano de 19 anys, espanyol encara que els foti per molts motius, que en porta quatre a l'elit, campió de l'Eurocopa també, tirant del Barça i guanyant gairebé tots els títols nacionals, reconegut per tothom com una realitat i el jugador dominant del futur i ni per aquestes li donen el miserable vot de la Pilota d’Or. S'haurà d'esperar que li donin un Princesa d'Astúries perquè parlin bé d'ell.

Bien Flick, dando por perdido a De Jong como centrocampista (no tendremos esa suerte) y copiando la única cosa que Koeman hizo bien, ponerlo de central en el campo de la Juve. Ahí sus toques y pases de seguridad cantan menos, una conducción para romper líneas queda vistosa y despierta algún ¡oh! de admiración, sus mini sprints conduciendo a ninguna parte no son tan molestos y sobre todo no hace más lenta la circulación del balón en el mediocampo. Todo beneficios para el juego de ataque. Lo de Brian Fariñas de lateral también suena bien, Puyol era extremo y Sergi Roberto era el Lampard de la Masia, por mencionar dos ejemplos. Si ayuda a sacar el balón con sentido, no perderlo en zonas delicadas y se entiende con Lamine, habremos ganado otro jugador. Si encima de todo esto, hace lo de interiorizarse como Espart en la izquierda, de la semana pasada no se va a acordar nadie.

La resaca de las derrotas pasó pronto. El lunes se pasó vergüenza al ver a Mbappé en el segundo escalón del podio del Balón de Oro y el mismo Kylian provocó un conflicto internacional con China que le afecta a él, al Madrid y a la Liga. También se descubrió que un pequeño error de cálculo convertía el beneficio del Ayuntamiento de Madrid de 90 y tantos millones de euros a apenas uno en la recalificación de los terrrenos de Valdebebas. En la fiesta de celebración de Harry Kane apareció un enano a hombros con una botella de champán pero eso solo se comenta si lo hace Lamine. También supimos que Espart estará entre siete y ocho semanas de baja por el contacto residual-involuntario-¡hala Madrid! de Tchouameni. Se empezaron a fabricar portadas con la turra de “se busca central”, la junta se sacó un comunicado de la manga aún no se sabe por qué ratificando su confianza en el entrenador y salió Flick el viernes a decir que había hablado con Laporta, ¿pero estamos locos o qué pasa? Si había un extraterrestre en la rueda de prensa se piensa que vamos terceros por la cola.

En el campo la grada de animación estaba vacía por decisión del club; cualquier cosa que lleve la palabra Boixos Nois asociada debería clausurarse inmediatamente sin preguntas, pero ahí estaba la claca siempre dispuesta al lloro y la queja diciendo que sin ellos el campo es un funeral. Hay que gente que aún no ha entendido que el talante del aficionado medio blaugrana es reactivo, si el equipo cumple se anima, pero empieza por el equipo; es más, las veces que se ha intentado generar un ambiente artificial (semifinales ante el Inter de Mourinho, por ejemplo, la cosa suele salir regular). Podrá gustar más o menos pero es lo que hay. Meter a delincuentes, bandas organizadas y otras gentes del mal vivir para tener sonido de ambiente no parece un buen negocio.

Y con todo esto llega el Alavés de Quique Sánchez Flores y Mariano, que si no miras el calendario parece que estamos en 2016. Hay gente que encuentra trabajo siempre, sin importar el historial ni las historias que los acompañan. Un mérito en estos tiempos que corren.

Primera parte

Al final es Cancelo el que se mete por dentro y Fariñas de tercer central cuando el Barça tiene la posesión. Movistar anda elogiando el sistema defensivo del Alavés hasta que a lo siete minutos Pedri filtra un pase al espacio para Fermín, que centra de primeras y Raphinha en boca de gol pone el primero. Así de fácil se desmonta el entramado del Alavés y el mediático también.

Como llevamos toda la semana leyendo que el sistema de Flick es muy arriesgado, que partir de cierto minuto hay que hacer las cosas con más cabeza, que el ejemplo a seguir es la selección española del bostezo y demás zarandajas, hemos visto a Cubarsí presionar al lateral rival en campo contrario y De Jong cubriendo todo el campo propio, si querían caldo, aquí van dos tazas con dedicatoria de Flick.

Mientras, Youssef ya podría haber montado un guardarropa con los agarrones a Lamine, pero las tarjetas deben ser para el verano, porque ante Lamine se sacan pocas, raro siendo el máximo regateador de la competición. Mientras, Fermín anda como el demonio de Tasmania de los Looney Tunes, arrasando el frente de ataque con pases, desmarques, apoyos, una asistencia y cuando Lamine se la pone en profundidad dentro del área, el segundo gol, cuando todos esperaban un centro se saca un zapatazo cruzado al palo largo; cosas de Fermín, los más inesperado e inverosímil es lo que le sale mejor.

Poco a poco Brian se va soltando y Lamine y él se intercambian taconazos por la banda, lo que no quita que Lamine se esté ofuscando. No le acaba de salir nada al completo y un remate en boca de gol que ya se cantaba en la grada los saca Sivera; el día que Casillas hizo eso ante el Sevilla estuvimos comiendo El Santo durante una semana. Las faltitas, los agarrones, la ausencia de tarjeta y un linier que le ha pitado todo en contra, lo que era y lo que no, más uno de esos penalties que a veces se pitan y a veces no, pero a él no se los pitan nunca, se le nota que en cada jugada quiere hacer algo extra. Por suerte, al filo del descanso le cae un balón en la frontal y ni rosca ni amague, le pega con todo, raso ajustado al palo y gol. El cuarto, porque antes Fermín había recuperado un balón y asistido a Raphinha que la cruzó ante la salida del portero. Cuatro a cero al descanso. La primera parte ha sido una bola de nieve bajando por una ladera.

Segunda parte

Bernal por Pedri y otro penalty a Lamine que no, hasta que no haya sangre no se lo van a pitar (y veremos). La tónica es la misma, la carga de caballería en la presión y en ataque. Adeyemi malogra una combinación entre Lamine y Fermín. A estas horas alguien ya está redactando que golear en liga sí pero luego los equipos grandes nada. Entran Balde y Gabriel Jesús; otra polémica lo de Balde, Flick dijo que el jugador no tenía confianza y también mal; si hubiera dicho que confía en él entonces que miente. Y así todo siempre.

Por suerte este Barça está poco pendiente de la prensa enemiga y, sobre todo, de la amiga y sigue a lo suyo, una recuperación de Gabriel Jesús acaba en picadita de Lamine, pero el linier amigo del día decide que el gol no se celebre. Por suerte, el maléfico y siempre sesgado VAR, apoyado por la tecnología (un chip en la pelota) dice que es gol, el quinto y el segundo de Lamine.

Entra Gordon por Lamine (por fin descansa) y al poco Rodri ve una pasillo entre líneas, se la pone a Gordon que también la pica, el sexto. Como esto está hecho Flick decide dar descanso al Beckenbauer rubio, que en un partido de estas características, con el rival cerrado atrás y jugando de central aún es soportable. Y como esto es el Barça y siempre hay algo, Rodri falla un pase atrás y Mariano, que acababa de entrar, marca el gol del Alavés. Seis a uno después de la semana trágica. Como efecto rebote no está mal. Se vienen Aston Villa y Simeone y los chicos del autobús. Veremos.

⚽ Women’s Champions League, jornada 3, HB Køge 0-8 Barça, victoria número 100 de Pere Romeu. Exhibición, marcaron Graham x2, Pajor x2 Brugts, Patri, Serrajordi, Aitana y Pina. El Barça sigue líder en solitario.

⚽ Liga F, jornada 9, Badalona Women 0-4 Barça, dos goles de Kerolin (los primeros en liga), uno de Graham y otro de Pina confirmaron el liderato del Barça. Se marchó del campo Serrajordi con posible lesión de tobillo y el Madrid ganó 1-3 en Sevilla con la dosis de polémica habitual.

🏀 Euroliga, jornada 8, Bayern 84-88 Barça, otra vez Punter, con 233 puntos y 23 de valoración, cargó con el peso ofensivo del Barça. Le acompañó Nebo con 12 puntos y 9 rebotes para un 21 de valoración, y también destacaron en anotación Martin (12p), Robinson (11p) y Balcerowski (9p). Parra no jugó por indisposición. Balance 5-3.

🏀 Euroliga, jornada 9, Barça 98-94 Valencia, explotó Joel Parra con un 24 de valoración (19 puntos con7/8 en tiros y 5 triples). El máximo anotador fue Robinson con 22p (9 de ellos en los dos últimos dos minutos y medio), Punter con 18 puntos y Brizuela con 15 puntos y la jugada que sentenciaba el partido, tiro libre fallado pero anotando tras rebote ofensivo. Josh Nebo capturó 10 rebotes. Balance 6-3.

🏀 Liga ACB, jornada 6, Unicaja 89-92 Barça, pleno de victorias para cerrar la semana. Parra fue el máximo anotador con 17p, completando su semana, y le siguieron Punter con 13, martin con 11 y Brizuela con 10. Destacar el 3/3 de Umude en triples en un partido con las bajas de Gibson, Nuñez, Balcerowski y Makoundou. Balance 4-2.

🤾EHF Champions League, jornada 6, Aarhus 27-30 Barça, todos los partidos contados por victorias en la fase de grupos, esta vez cuando se cumplían 500 partidos en la competición. Aleix Gómez fue el máximo goleador del equipo con 6, seguido por Frade (5) y Petar Cikuša (4). Sergey Hernandez hizo 9 paradas

🤾 Liga Asobal, jornada 8, BM Granollers 25-Barça 36, Adrián Sola marcó 8 goles, Dika mem 5 y Blaz Janc 4. Hernandez hizo 7 paradas y Hallgrimson 5.

⚽ Futsal Champions League, jornada 1-2-3, se jugaron los partidos de la Main Round y el Barça hizo pleno, victoria ante el Minerva suizo 6-1, ante el Futsal Club Semey kazajo por 6-1, y ante el Futsal Klub Lučenec de Eslovaquia por 11-0.

🏑 OK Liga, jornada 1, Barça 4-3 HC Igualada, jornada inaugural con los equipos que ya se enfrentaron la semana pasada en la final de la Supercopa de España y que se jugaron la Liga la temporada anterior. Dos goles y una asistencia de Martí Casas.

Eurovisión de Oro

El lunes finalizó la matraca del Balón de Oro, fenómeno que cada año es más turra insoportable y bufandero que el anterior. Kylian Mbappé, que recordemos ganó cero títulos, no fue Bota de Oro, da más bien pocas asistencias, se tira a la piscina al mínimo contacto, se borró del final de temporada del Real Madrid, se lesiona siempre en los parones de selecciones y aún se le espera en la semifinal del Mundial ante España, quedó segundo, por detrás de Harry Kane y por delante de Lamine Yamal.

Superado el pasmo general, empezaron a salir las votaciones de los diferentes países y como sucede en Eurovisión todos barrieron para casa. ¿Todos? No, España, el país de los patriotas de pulserita, decidió votar a Kylian Mbappé a través de José Félix Díaz, director del As, cuya hija trabaja en Real Madrid TV, y que semanas atrás entrevistó a Mbappé en un ejercicio de RRPP digno de multinacional del ramo. Lo de que lo pusieron a dedo por obra y gracia del poder superior es un rumor que nadie confirma pero tampoco desmienten.

La relación entre patriotismo español y madridismo es digna de estudio. Las dos etapas de títulos y gloria de la selección coinciden con pocos jugadores blancos y con los medios afines a cuchillo. Del “Raúl selección” y la campaña constante contra Luís Aragonés, al odio cainita a Luis Enrique, en parte por su querencia a llevar jugadores jóvenes del Barça, en parte por dejarlos en evidencia en cada rueda de prensa, hasta la actual ausencia de jugadores (ficharon a Cucurella con el campeonato empezado) y ponerlo todo en duda tras el empate inicial. Eso y que estas etapas coinciden con mayoría de jugadores azulgranas, todo ayuda. Que no se siente representados dicen, la camiseta por encima de la bandera.

Tampoco olvidemos como dinamitaron el Mundial de Rusia 2018, fichando a Lopetegui pocos días antes del inicio del torneo, forzando una situación que acabó con el cese del entrenador y Hierro a los mandos. La cosa acabó en octavos pero nadie salió a pedir explicaciones. Para ellos es el Madrid quien representa a España, ni la selección, ni cualquier equipo español y mucho menos el Barça, de ahí que recalificar terrenos lo vean normal, de igual modo que también ven normal el error arbitral a favor, ¡cómo no remar a favor del equipo que nos dimos entre todos!

Pero volvamos al fenómeno Eurovisión. Allí se vota por simpatías nacionales, por preferencias musicales, por niveles de petardeo y un poco por surfear la ola que haya creado el propio evento y su efecto en redes durante el directo, así que es todo un poco etéreo y difícilmente medible, pero en el Balón de Oro hay criterios y numeritos (influencia, fair play, goles, asistencias, títulos, etc.) Salió José Félix a dar explicaciones y salvar la cara, la suya y las que tiene por arriba, diciendo que si el Balón de Oro contara el inicio de temporada desde luego que Lamine, sin duda, pero que en Julio no, que el final de temporada no fue bueno (recordemos que se lesionó ante el Celta, jornada 33, 22 de abril, después de convertir un penalty y reapareció en el Mundial, 15 de junio). Mientras, el final de Liga de Mbappé transitó entre yates, viajes, pizzerías y fotos con Ester Expósito mientras los títulos iban cayendo entre ridículos y peleas de vestuario. Todo el montaje de la candidatura de Mbappé se aguantaba en dos cosas: máximo goleador de la historia de los Mundiales y “qué somos el Madrid, coño!”.

De la segunda poco que decir, son sus costumbres y hay que respetarlas, pero de lo primero sí se puede hablar. Diez goles en ocho partidos. En la fase de grupos le marcó 2 a Senegal, 2 a Irak y 2 a Suecia. En Octavos 1 a Paraguay, en cuartos 1 a Marruecos, y en el partido por el tercer y cuarto puesto, una pachanga con premio que acabó 4-6, marcó 2 más. Ergo, Senegal, Irak, Suecia, Paraguay y Marruecos. Y estos son los que dicen que las goleadas del Barça no cuentan porque los rivales no son de nivel. Podrían seguir agarrándose a los números y entonces podríamos hablar de liderazgo, o de como se está Ronaldizando. Llegó, después de varios años de dar calabazas, siendo un jugador que arrancaba desde la izquierda como un caballo desbocado para hundir cualquier defensa y se está conviertiendo en un empujaldo de manual (con una gotas de penaldo también). La diferencia es que Cristiano llegó siendo Balón de Oro y con una Champions en el bolsillo. Y si no que le pregunten a Luis Enrique si lo echa de menos.

Se entiende que andan faltos de títulos y referentes, que es difícil identificarse con un vestuario al que hay que explicarle muy despacio lo de Juanito y el molto longo y demás épicas de andar por casa, pero es que resulta que España ganó el Mundial y hay un chaval de 19 años, español aunque les joda por muchos motivos, que lleva cuatro en la élite, campeón de la Eurocopa también, tirando del Barça y ganando casi todos los títulos nacionales, reconocido por todo el mundo como una realidad y el jugador dominante del futuro y ni por esas le dan el miserable voto del Balón de Oro. Habrá que esperar a que le den un Princesa de Asturias para que hablen bien de él.

Good on you, Flick, writing off De Jong as a midfielder (we won't be that lucky) and copying the single thing Koeman actually got right: playing him at center-back at Juve’s ground. Back there, his trademark safety-first taps and passes aren't quite as glaring, a line-breaking run actually looks pretty and draws the odd gasp of admiration, his mini-sprints carrying the ball absolutely nowhere aren't nearly as annoying, and most importantly, he stops slowing down the circulation of midfield possession. Total benefits for the attacking phase. Playing Brian Fariñas at full-back also sounds promising—Puyol started as a winger and Sergi Roberto was La Masia's very own Lampard, just to name a couple. If it helps us play out cleanly, avoid dangerous turnovers in delicate areas, and sync up with Lamine, we’ve just unlocked another player. And if, on top of all that, he starts tucking inside like Espart did on the left, nobody's going to remember last week.

The hangover from our defeats wore off fast. Monday brought massive second-hand embarrassment seeing Mbappé grace the second step of the Ballon d'Or podium, and Kylian himself managed to spark an international incident with China that affects him, Real Madrid, and La Liga all at once. We also found out that a tiny little calculation error somehow transformed the Madrid City Council's projected windfall of ninety-something million euros into a paltry one million from the Valdebebas land rezoning. Harry Kane's birthday party featured a dwarf hoisted on shoulders holding a bottle of champagne, but naturally, that kind of thing only gets scrutinized when Lamine does it. We also learned that Espart is facing seven to eight weeks on the sidelines thanks to Tchouameni’s residual-involuntary-Hala Madrid! challenge. The front-page machinery immediately spun up with the monotonous drone of "Center-Back Wanted," the board magically conjured up a press release for reasons known to absolutely nobody reaffirming its total confidence in the manager, and Flick had to step out on Friday to announce he’d actually spoken with Laporta. Are we completely out of our minds, or what is going on here? If an alien had dropped into that press conference, they would have assumed we were sitting third from the bottom.

At the stadium, the ultra stand was completely empty by club decree; anything even remotely associated with the name Boixos Nois should be shut down instantly without a second thought. But right on cue, the clapping-seal claque was out in full force, whining and complaining that without them the stadium feels like a funeral. Some people still haven't grasped that the average Barça fan's temperament is purely reactive: if the team delivers, they cheer, but the team has to spark it first. What's more, every single time an artificial atmosphere has been manufactured (the semifinals against Mourinho's Inter, for instance), it usually turns out painfully mediocre. You may like it or you may hate it, but that's just the reality. Importing criminals, organized gangs, and other shady underworld figures just to get some ambient noise doesn't look like a great business model.

And right on cue, along comes Quique Sánchez Flores and Mariano’s Alavés—if you didn’t check the calendar, you’d swear it was 2016. Some people can always land a job no matter their track record or the baggage trailing behind them.Quite a superpower in this economy.

First Half

In the end, it’s Cancelo sliding inside and Fariñas acting as a third center-back whenever Barça is in possession. Movistar spends the opening stretch waxing poetic about Alavés’ airtight defensive block, right up until the seven-minute mark when Pedri threads a needle into space for Fermín, who squares it first-time for Raphinha to tap in right on the doorstep. Just like that, Alavés’ tactical masterplan—and the media's narrative right along with it—gets totally dismantled.

Since we’ve spent all week reading how Flick’s system is dangerously reckless, how past a certain minute you need to use your head, how the boring Spanish national team is the gold standard of football, and other such nonsense, we were treated to Cubarsí hunting down the opposition full-back deep in their half while De Jong locked down our entire defensive third. If they wanted soup, here are two full bowls courtesy of Flick.

Meanwhile, Youssef could have already opened a lost-and-found boutique with all the shirt-pulling he’s subjected Lamine to, but yellow cards must be reserved exclusively for the summer months, because referees practically never book anyone fouling Lamine—quite a feat for the competition’s leading dribbler. Over on the other side, Fermín is tearing around the pitch like the Looney Tunes Tasmanian Devil, plowing through the attacking front with passing, intelligent runs, link-up play, and an assist. When Lamine slides a through-ball into the box for him, instead of a cross that everyone was expecting, he unleashes a scorching cross-shot into the far corner. Classic Fermín: the most unexpected, improbable option is always the one that comes off best.

Little by little, Brian finds his footing and starts trading back-heel flicks with Lamine down the flank, though Lamine is clearly getting increasingly frustrated. Nothing quite comes off for him cleanly, and a point-blank shot that the stands were already celebrating is miraculously clawed away by Sivera; the day Casillas pulled that off against Sevilla, we were dining out on El Santo for a whole week. Between the cheap fouls, the jersey tugs, the complete lack of cards, a linesman who flagged literally everything against him (legal and illegal alike), plus one of those penalty shouts that sometimes get given and sometimes don't—though they're never, ever given to him—you could tell he was trying a fraction too hard on every single touch. Fortunately, right on the stroke of halftime, a ball drops to him at the edge of the box and he skips the spin and the dummy, smashing it laces-out, low and tucked right inside the post: goal. The fourth of the match, coming right after Fermín picked up a loose ball and fed Raphinha for an angled shot goal. Four-nil at the break. That first half was a snowball turning into an absolute avalanche rolling down the hill.

Second Half

Bernal comes on for Pedri, and another penalty denied to Lamine—guess they’re waiting for some blood before pointing to the spot (and even then, we'll see). The script remains unchanged: all-out cavalry charge in the press and the attack. Adeyemi botches a slick combination between Lamine and Fermín. By this point, someone out there is already furiously drafting an article arguing that while thrashing teams in the league is fine, we'll get found out against the European heavyweights again. Balde and Gabriel Jesús sub on. Cue yet another manufactured controversy over Balde: Flick previously said the player lacked confidence, and the media lost their minds; if he'd said he trusted him completely, they'd accuse him of lying. Damned if you do, damned if you do.

Luckily, this Barça squad pays zero attention to the hostile media—or worse, the "friendly" media—and just keeps doing its thing. A ball won back by Gabriel Jesús culminates in a delicate dinked chip from Lamine, but today's accommodating linesman decides to cancel the celebration. Fortunately, the malevolent, eternally biased VAR—backed by goal-line microchip technology—overrules him: goal. The fifth of the night, and Lamine's second.

Gordon comes on for Lamine (finally getting a well-earned rest), and shortly after, Rodri spots a corridor between the lines, slips it through to Gordon, who also dinks it home for the sixth. With the job well done, Flick decides to give a breather to our blonde Franz Beckenbauer, who in a matchup like this—against an opponent parked entirely in a low block—manages to look reasonably competent playing at center-back. And because this is Barça and there’s always a catch, Rodri misplaces a backward pass and Mariano, who had just subbed on, bags a consolation goal for Alavés. Six-one after our week of absolute tragedy. As a rebound effect, you can't really complain. Next up: Aston Villa and Simeone and the parked-bus boys. We'll see how it goes.

⚽ Women’s Champions League, matchday 3, HB Køge 0–8 Barça, Pere Romeu’s 100th win as coach. A masterclass performance with braces from Graham and Pajor, alongside goals from Brugts, Patri, Serrajordi, Aitana, and Pina. Barça remains comfortably alone at the top of the group.

⚽ Liga F, matchday 9, Badalona Women 0–4 Barça, two goals from Kerolin (her first in the league), one from Graham, and another from Pina sealed Barça's leadership. Serrajordi was forced off with a potential ankle injury, while Real Madrid managed a 3–1 win away in Seville served with their usual dose of refereeing controversy.

🏀 EuroLeague, matchday 8, Bayern 84–88 Barça, once again Punter—tacking on 23 points and a 23 PIR—carried Barça's offensive load. He was ably supported by Nebo with 12 points and 9 rebounds for a 21 PIR, with solid scoring contributions also coming from Martin (12 pts), Robinson (11 pts), and Balcerowski (9 pts). Parra missed the game due to illness. Record: 5–3.

🏀 EuroLeague, matchday 9, Barça 98–94 Valencia, Joel Parra exploded with a 24 PIR (19 points on 7/8 shooting,including 5-of-5 from deep). Robinson was top scorer with 22 points (9 of them arriving in the final two and a half minutes), Punter chipped in 18, and Brizuela added 15, sealing the game by missing a free throw only to follow up and convert his own offensive rebound. Josh Nebo pulled down 10 boards. Record: 6–3.

🏀 Liga ACB, matchday 6, Unicaja 89–92 Barça, a clean sweep of wins to close out the week. Parra topped the scoring charts with 17 points to cap off a stellar week, followed by Punter with 13, Martin with 11, and Brizuela with 10. Shoutout to Umude for shooting a perfect 3/3 from beyond the arc in a match played without the injured Gibson,Núñez, Balcerowski, and Makoundou. Record: 4–2.

🤾 EHF Champions League, matchday 6, Aarhus 27–30 Barça, a flawless record maintained in the group stage, this time coming on the milestone of the club's 500th match in the competition. Aleix Gómez led the team with 6 goals,followed by Frade (5) and Petar Cikuša (4). Sergey Hernandez came up big with 9 saves.

🤾 Liga Asobal, matchday 8, BM Granollers 25–Barça 36, Adrián Sola netted 8 goals, Dika Mem added 5, and Blaz Janc chipped in 4. Hernandez recorded 7 saves and Hallgrímsson 5.

⚽ Futsal Champions League, matchdays 1–3, the Main Round matches played out and Barça went three for three: a 6–1 win against Swiss side Minerva, a 6–1 victory over Kazakhstan's Futsal Club Semey, and an 11–0 thrashing of Slovakia's Futsal Klub Lučenec.

🏑 OK Liga, matchday 1, Barça 4–3 HC Igualada, opening weekend clash featuring the exact same two teams that squared off just last week in the Spanish Super Cup final and battled for the league title all of last season. Two goals and an assist from Martí Casas led the way.

Golden Eurovision

On Monday, the Ballon d'Or ordeal finally came to an end—an annual spectacle that gets more insufferably droning and partisan with every passing edition. Kylian Mbappé, who let us remember won zero titles, wasn't the Golden Boot, produces precious few assists, dives at the slightest breath of contact, ghosted on Real Madrid's season finale, gets injured during every international break, and is still MIA from the World Cup semifinal against Spain, finished second, behind Harry Kane and ahead of Lamine Yamal.

Once the general shock wore off, the voting breakdowns from different countries started trickling out, and just like in Eurovision, everyone voted for their neighbors. Everyone? No. Spain, the land of wristband-wearing patriots, chose to vote for Kylian Mbappé through José Félix Díaz—editor at As, whose daughter happens to work for Real Madrid TV, and who weeks ago interviewed Mbappé in a public relations exercise worthy of a top-tier corporate firm. The rumor that he was handpicked for the job by grace of a higher power remains unconfirmed, yet conspicuously undenied.

The relationship between Spanish nationalism and Real Madrid fandom is worthy of academic study. The national team’s two great eras of silverware and glory coincided with a mere handful of Real Madrid players and the friendly press baying for blood. From the "Raúl for Spain" campaign and the relentless smear job against Luis Aragonés, to the Cainite hatred directed at Luis Enrique—partly for his habit of calling up young Barça players, partly for embarrassing them in every single press conference—right down to the current scarcity of Madrid players (they only panicked-signed Cucurella after the tournament had already kicked off) and putting everything in doubt after an initial draw. That, plus the fact that these golden eras overlapped with a heavy Blaugrana core—it all plays a part. "They don't feel represented," they claim: the club shirt placed strictly above the national flag.

Let's also not forget how they torpedoed the 2018 World Cup in Russia, poaching Lopetegui days before the tournament kicked off, forcing an ultimatum that ended with the manager sacked and Fernando Hierro left holding the reins. That disaster ended in the round of 16, yet nobody was ever held accountable. In their minds, it's Real Madrid that represents Spain—not the national team, not any other Spanish club, and certainly not Barça. That's why they view land rezoning as totally normal, just as they find favorable refereeing errors completely natural—after all, how could you not row in favor of the team that belongs to all of us!

But let's return to the Eurovision phenomenon. Over there, people vote based on national affinities, musical tastes, levels of camp drama, and riding whatever viral wave the show built up on social media during the live broadcast—so it's all rather ethereal and hard to measure. But the Ballon d'Or actually has criteria and hard data (impact, fair play, goals, assists, trophies, etc.). Out stepped José Félix to offer explanations and save face—his own, and those of his bosses higher up—claiming that if the Ballon d'Or accounted for the start of the current season, Lamine would win hands down, no question, but back in July? No way, because his end of season wasn't good enough (mind you, he got injured against Celta on matchday 33, April 22nd, right after scoring a penalty, and only returned for the World Cup on June 15th). Meanwhile, Mbappé's run-in to the end of the league season played out between luxury yachts, trips, pizzerias, and photos with Ester Expósito, while trophies slipped away amidst hilarious failures and locker room spats.The entire foundation of Mbappé's candidacy rested on two things: all-time top scorer in World Cup history and "we're Real Madrid, dammit!"

On the second point, there's little to say—those are their customs and we must respect them. But on the first, we certainly can talk. Ten goals in eight matches. In the group stage, he bagged 2 against Senegal, 2 against Iraq, and 2 against Sweden. In the round of 16, 1 against Paraguay; in the quarterfinals, 1 against Morocco; and in the third-place playoff—a glorified exhibition game with a ribbon that ended 4–6—he grabbed 2 more. Ergo: Senegal, Iraq, Sweden, Paraguay, and Morocco. And these are the very same people who claim Barça's thrashings don't count because the opposition isn't elite level. They could keep clinging to the numbers, but then we’d have to talk about leadership, or how he is actively becoming "Ronaldized." He arrived, after years of standing them up, as a winger who sprinted off the left like a runaway horse to shred any defense, and he is transforming into a textbook tap-in merchant (with a healthy dash of penalty merchant thrown in). The difference is that Cristiano arrived with a Ballon d'Or and a Champions League already in his back pocket. Just ask Luis Enrique if he misses him.

One can understand that they are starved for silverware and icons, that it's tough to relate to a squad that needs to be patiently tutored on the mythical spirit of Juanito, molto longo, and other home-brewed epics. But Spain won the World Cup, and there is a 19-year-old kid—Spanish, much as it pains them for numerous reasons—who has been in the elite for four years, is a European Championship winner, carrying Barça on his back and winning almost every domestic title available, universally recognized as a generational reality and the dominant force of the future. Yet even with all that, they couldn't bring themselves to give him a single miserable vote for the Ballon d'Or. We'll probably have to wait for him to win a Princess of Asturias Award before they say a single good word about him.